Este blog no apoya la difusión de contenidos con derechos de autor (excepto los casos en los que el autor da su permiso para ello o los difunde de manera gratuita).
Aquest blog no dona suport a la difusió de continguts amb dret d'autor (exceptuant els casos en els que l'autor en dona permís o els difon de manera gratuïta).
This blog does not support the dissemination of copyrighted content (except for cases in which the author gives permission for it or spreads for free).

domingo, 21 de junio de 2015

Caixa Negra: La Llamada de los dioses – Sessió 4

Amb aquesta entrada continuo amb el diari de campanya de La Llamada de los dioses que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradía del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3

Character - Light Infantryman and Cleric by Matthew Hodgson (CC BY-NC 2.0)


Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).

Tal i com ja us vaig explicar a l'anterior entrada d'aquest diari de campanya, els pesonatges van conèixer al deu Eru i van acceptar la missió que aquest els hi proposava: recuperar el seu trident, regal del seu pare Aegïr, que uns misteriosos clergues malvats li havien arrabassat i dut cap a una misteriosa illa que no consta en cap mapa conegut.

Després d'arribar a l'illa gràcies a l'empenta que Eru li va donar al Sombra Rauda els personatges van començar a vorejar les seves escarpades costes buscant un lloc adeqüat per a recalar i examinar el paisatge que apareixia al seu davant: uns cims muntanyosos i un bosc. Mentres navegaven també van poder obtenir informació sobre el contorn de la misteriosa illa i d'altres característiques del seu interior gràcies a que Kai va ordenar a la seva àliga sobrevolar-la (sí, alguns personatges tenen mascotes i s'hi poden comunicar: kai té una àliga a la que ha anomenat Washi, Luna a la guineu Foc i Meler a la rata Tachi).

Mapa realitzat per Zonk PJ (Demonio Sonriente)


Finalment van escollir una platja al nord de l'illa, lloc on s'alçaven les restes d'un far, i van desembarcar mitjanánt el bot que encara conservaven. Mentres investigaven la zona van decidir enviar a Washi i a Foc cap a les runes, fet que els va permetre descobrir que en una de les estances de l'interior del far ha havia un parell de cadàvers de mitgerols i que des de dalt de la construcció els estava observant un humà...

Va ser en aquest moment quan els fets es van precipitar i Morkhan, que s'ha de dir que no sap estar-se callat, va començar a cridar i a dirigir-se als ocupants del far d'una manera grollera i arrogant, fet que evidentment no va agradar a l'humà de dalt, per tant va usar els seus poders i va llançar un encanteri de projectil màgic (sí, és un mag) fulminant per complert al clergue bocamoll i malparlat.

Davant de la desavantatge que suposa quedar-se sense el clergue (no disposaràn d'encanteris de curació i la possibilitat d'expulsar morts vivents) Luna va intentar repetir la proesa de la sessió anterior (el misteriós procediment amb el que va ajudar la vida de Morkhan), però aqust cop no li va servir de rés, per tant el personatge va morir definitivament, serà qüestió de preparar-ne un de nou.

Logo de Aventuras en La Marca del Este per Manu Saez


Veient que el lloc podía ser perillós (des de les runes del far van llançar un parell de fletxes contra el grup sense que aconseguissin encertar-los) van decidir que el millor era marxar i seguir per la costa amb l'esperança de trobar algun altre llos on fossin més ben rebuts. Després de dir unes últimes paraules per l'ànima de Morkhan (i algun dels personatges fent quelcom més que és millor que només ho sàpiga ell ಠ_ಠ) van tornar a embarcar-se.

Després d'unes hores de viatge i d'observar el paisatge que tenien davant d'ells, un con volcànic aparentment apagat, unes montanyes i un gran bosc de coníferes, van decidir desembarcar i explorar-lo: un bosc antic i ombrivol en el que se sentien observats des del primer moment en el que s'hi van endinsar.

Després d'una estona passejant-hi una fletxa va sortir disparada des del fons del bosc i es va clavar a un arbre proper als personatges. Poc després va apareixer un misteriós estrany encaputxat que els hi va preguntar sobre els motius de la seva presència a l'illa, desprès d'asegurar-li que eren gent pacífica i que no pretenien fer-li cap mal l'arquer es va presentar com a Shar, un vell druida de barba blanca que va arribar fa molts anys a l'illa junt amb altres companys i exploradors per establir un cerclre de culte. El cercle va acabar siguent masacrat pels malvats clergues de Penumbra i el cercle de pedres va ser desacralitzat.

Parlant amb en Shar els personatges van obtenir la següent informació:
  • El druida sap les rutes que usen els clergues de Penumbra per viatjar per les montanyes i que han contractar a mercenaris i orcs per patrullar l'illa.
  • La sospita que quelcom estrany i terrible s'amaga a l'interior del volcà.
  • Els recorreguts de les patrulles d'orcs i mercenaris.
  • L'enfonsament de la flota dels clergues degut a l'acció d'un tità dels mars (evidentment es degut a l'acció d'Eru) i com a partir d'aleshores la vigilància dels clergues es va doblar.
  • L'existència d'un poblat d'homes llangardaix als aiguamolls del sur de l'illa als que els clergues de Penumbra van convencer per participar en la vigilància de l'illa a canvi d'objectes diversos.
  • El perill que amaguen les muntanyes que es trobaven al nort de la seva posició, possiblement un basilisc ja que durant les seves exploracions ha descobert restes d'animals petrificats.

Finalment els personatges van acordar amb Shar que aquest els acompanyaria a explorar la resta de l'illa i arribar fins a les portes de l'amagatall dels clergues si a canvi l'ajudaven a recuperar el cercle de pedra.



Al deixar el bosc es van dirigir cap a la clariana on estava situat el cercle de pedra i es van enfrontar a les restes maleides dels druides, convertits en esquelets reanimats que van aconseguir sorprendre'ls sortint de l'interior de la terra. El combat que va seguir va ser intens (i van trobar a faltar al clergue...), tot i que també van tenir la precaució d'usar l'aigua que Morkhan va beneïr a l'inici de la sessió, que els va resultar d'ajuda per desfer-se de part dels seus enemics.

De tornada al bosc de coníferes van detectar a temps un dels grups d'orcs que patullen l'illa, fet que els va possibilitar passar desapercebuts al pujar a dalt dels arbres. Durant els moments en els que van estar amagats van poder escoltar-los i llegir els llavis (sí, alguns també saben llegir els llavis) i van saber que quelcom misterios està fent desapareixer a part de les patrulles.

Un cop sans i estalvis a la cabana de Shar els persontges ha començat a planejar els seus pròxims moviments, incloent una possible visita al poblat dels homes llangardaix, raó per la qual Heldenhammer s'està preaprant una disfressa amb fang, fulles i escorça dels arbres.

Qué passarà a la propera sessió?

Como s'acostuma a dir:

Continuarà...


Els elemants gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de


Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

1 comentario:

  1. Va ser una jornada molt exigent. Primer, vàrem intentar veure com era l'illa i després de rumiar-ho vàrem decidir anar cap a les runes d'un antic far. Si bé la nostra idea d'anar en silenci a escorcollar va quedar eclipsada perquè al clergue va decidir atraure amb crits al vigilant que hi havia al sostre, fet que li va causar la mort (vaig intentar rescatar al clergue dels braços de la mort però estava massa aferrat). La mort del clergue suposa un alleujament (ja que sempre actuava sense pensar gaire en les conseqüències) però si bé la mancança dels dots de curació ens va entristir. Quan ens estaven anant de la torre cap a les profunditats del bosc, un druida ens va trobar i va fer-nos una oferta: ens ajudaria a entrar a la fortalesa dels clergues de la Penumbra si l'ajudaven a recuperar el cercle de pedra. Una vegada complert la nostra part del tracte, intentarem investigar l'illa i els habitants no sense dubtar de les bones intencions del druida.

    ResponderEliminar