Aquest joc, escrit per Pedro gil i Cristóbal Sánchez (tots dos formen part del col·lectiu Aventureros Errantes de la Marca del Este), ens trasllada a l'Antic Egipte aprofitant la fascinació que exerceix sobre nosaltres el misteri que sempre ha envoltat les tombes dels faraons i l'arquitectura de les terres del Nil.
Al llarg de 10 capítols (o papirs segons la terminologia del llibre) els autors despleguen un joc que aplega tant la vessant històrica de l'Antic Egipte, amb les seves diferents dinasties de governants i els seus múltiples déus, junt amb la vessant més fantàstica de les històries pulp o similars. En aquest últim cas se'ns suggereix la possibilitat de creuar-lo amb altres jocs de la sèrie, prendre com inspiració texts ja clàssics com els que fan referència a Carcosa, com ara An Inhabitant of Carcosa de Robert W. Chambers i The King in Yellow de Ambrose Bierce, o Under the Pyramids (escrita conjuntament per Howard Phillips Lovecraft i Harry Houdini) així com contemplar la possibilitat de traslladar l'acció a èpoques més properes com per exemple les dècades dels anys 20 i 30 del segle passat (tot i que per això últim serà necessari que l'àrbitre adapti el reglament per a temps més moderns, un fet que no hauria de ser difícil donat el sistema usat).
Es poden crear fins a cinc tipus de personatges diferents: esclaus, escribes, soldats, sacerdots i saquejadors. Cada classe de personatge tindrà els seus punts forts i les seves debilitats (el sacerdot, per exemple, serà l'únic que tindrà accés a l'ús d'encanteris màgics) i podrà tenir l'equipament i les armes corresponents a més a més d'evolucionar amb un sistema de nivells i punts d'experiència.
El sistema de joc usa una variant del Sistema Madre (el mateix que tots els títols de la sèrie Cliffhanger) en la que tota acció té una dificultat associada (4 per a les activitats més senzilles i 18 per a les que son veritablement llegendàries) a batre realitzant una tirada de 1D10 a la que s'afegeix la puntuació de l'habilitat a usar. Al sistema també es contempla la possibilitat de que els jugadors fallin de manera catastròfica si treuen un 1 natural a la tirada del dau, tot i que el resultat oposat, treure un 10, no necessàriament sigui un èxit automàtic (pel que fa això últim soc de l'opinió de que es poden crear regles alternatives que explorin la possibilitat d'obtenir resultats crítics, es a dir, que suposin obtenir un avantatge significatiu per als personatges).
|
|
|
|
|
|
Dibuixos de Virginia Berrocal
|
||
Desprès de la creació de personatges i el sistema de joc el següent tema important a ressenyar es el disseny de les tombes en les que els personatges voldran endinsar-se, fet que ens du a les trampes que dificultaran l'avançament dels personatges, a les criatures que es trobaran i als tresors que esperen aconseguir.
Les trampes poden ser de dos tipus diferents: mecàniques i màgiques. Les trampes mecàniques son les típiques d'aquests casos (lloses que al ser trepitjades activen el llançament de fletxes, esferes de pedra amb les que es pot aixafar als saquejadors...) i les màgiques inclouen tot tipus d'encanteris, com pot ser el cas de la famosa maledicció del faraó.
Les criatures poden ser animals, com per exemple cocodrils i serps, o monstres sobrenaturals com ara esquelets guardians o mòmies que evidentment no permetran que les tombes siguin envaides per saquejadors amb avidesa de tresors.
I parlant de tresors, a les tombes es possible trobar tot tipus de tresors, fet que no solament inclou or i pedres precioses ja que també poden trobar objectes màgics, com per exemple amulets o texts com el Llibre dels Morts amb el que es possible aprendre màgia...
Per acabar, el joc ens presenta una aventura introductòria per a quatre personatges de nivell 1 en la que es materialitza tot l'exposat anteriorment al manual i que evidentment es pot adequar per a cada grup de joc.
Ja us he comentat a l'inici d'aquesta entrada que, segons els autors, l'acció del joc es pot traslladar a èpoques més recents, fet que es factible usant reglaments d'estètica pulp o que siguin propers a aquests anys (de fet uns dels primers títols de la sèrie Cliffhanger, el joc Dogfight, que va protagonitzar la primera ressenya que vaig fer al blog es un candidat perfecte per a això). Si necessiteu inspirar-vos us recomano les següents propostes cinematogràfiques:
|
|
| La Mòmia (1932): Wikipedia | IMDB | |
|
|
| A la Recerca de l'Arca Perduda: Wikipedia | IMDB | |
|
|
| La Mòmia (1999): Wikipedia | IMDB | |
|
|
| El Retorn de la Mòmia: Wikipedia | IMDB | |
I per últim us presento una petita ajuda per a Saqueadores de Tumbas: Tres models diferents de fulls de personatge decorades amb motius egipcis per a que no hagueu de fotocopiar la que ve al final del llibre.
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario