Dins d'aquesta setmana que estic dedicant a Lamentations of the Flame Princess avui us parlaré de l'aventura Thulian Echoes, escrita per Zzarchov Kowolski (el mateix autor de Scenic Dunnsmouth (que ja he ressenyat en aquesta entrada de la Setmana LotFP 2015).
Aquesta aventura de quasi 30 pàgines es una mica especial pel que fa a la seva estructura i al gran nombre d'influències que es possible detectar en el seu procés creatiu i per tant, sense voler desvetllar com es desenvolupa la trama, passaré a analitzar cadascuna d'aquestes qüestions a continuació.
Estructura de l'aventura
L'aventura es desenvolupa en dos moments històrics, ja que per un costat tením una expedició a la mítica Thule al segle II d.C. a la cerca d'un mag grec anomenat Xenofont (que hauría fugit cap a l'illa després d'haver dut a terme un segle abans el robatori d'una gran fortuna en plata durant el Setge de Jerusalem per part del futur emperador romà Titus) i per l'altra els exploradors que descobreixen el relat del que va passar en aquesta expedició i decideixen seguir les seves passes. En tots dos casos s'espera que els Personatges de tots dos periòdes històrics estiguin interpretats pels mateixos jugadors i, tot i que s'ofereix cap indicació sobre l'origen o procedència dels Personatges que seguirán el rastre de la primera expedició, si que ho fa per als principals membres d'aquesta, per tant en les primeres planes de l'aventura es proporciona prou informació pel que fa a les classes i els nivells, les seves habilitats, encanteris i l'equipament i armes que porten amb ells (però no pas les seves característiques, que haurán de ser calculades en base al reglament usat) i se'ns sugereixen els següents tipus de personatge:
- Un ex-legionari romà (guerrer)
- Un gladiador (guerrer)
- Un rabí (clergue)
- Un fetiller (mag)
- Un guerrer picte (especialista)
- Un ingenier (especialista)
Tal i com com vaig fer quan vaig ressenyar The Tower of the Stargazer no tinc pensat desvetllar detalls de la trama, ja que si en aquell cas podía afectar a la diversió que suposa jugar-la en aquesta encara és més cert, ja que las accions de la primera expedició i els esdeveniments que aquesta pot desencadenar serán les que dictarán la natura dels succesos i encontres als que la segona s'haurán d'enfrontar.
El que si que puc explicar-vos és el mecanisme de joc que l'àrbitre usarà per a decidir la natura i circumstàncies d'aquests encontres: l'ús d'"etiquetes" o "paraules clau" que s'activarán segons les accions dels aventurers de la primera expedició i que determinarán els canvis que la segona es trobará quan arribin a l'illa i es posin a investigar seguint l'explicat en el relat i que els mateixos jugadors haurán determinat amb les seves accions, tot i que la natura i l'abast de les mateixes poden arribar a ser quelcom insospitades...
També s'ha de tenir en compte que, tot i que existeixen mitjans a nivell de metatrama per a que alguns o tots els membres de la primera expedició sobrevisquin prou temps per descobrir tot el que els espera, hi ha la possibilitat que aquests morin abans de temps. Si aquesta situació arriba a produir-se el relat de la primera expedició acaba de cop i aquesta será tota l'informació de la que disposarán els aventurers de la segona...
Influències históriques, mitològiques i pulp
Tal i com us he explicat hi ha un gran nombre d'influències que convergeixen en aquesta aventura i de fet Kowolski ja menciona unes quantes a l'introducció, per tant crec necessari donar-vos informació sobre aquestes en cas de que volgueu dur a terme variacions de la trama de l'aventura o usar-la com l'inici d'una campanya.
El Setge de Jerusalem (any 70 d.C.) es produeix durant la Primera Guerra Judeoromana (anys 66 a 73 d.C., també coneguda com la Gran Revolta Jueva) per part del futur emperador Titus, durant aquesta època es dú a terme el saqueig i incendi del Temple de Jerusalem i la destrucció de les principals fortaleses jueves, entre elles Masada, la major part de la població de Judea va acabar sent masacrada o esclavitzada.
Thule és una illa d'origen mitològic que va ser mencionada per primer cop pel geògraf i explorador grec Píteas, que la situava més enllà de la Gran Bretanya, i que en temps moderns s'ha identificat amb Escandinavia o la illa de Saaremaa. El grupo ocultista alemany conegut com a Societat Thule pren el nom d'aquesta illa mítica al constituir-se el 1918, la Societat va ser un dels primers patrocinadors del futur Partit Nazi, tot i que Hitler va tallar tota relació amb la Societat a principis de 1920 y aquesta va ser disolta abans de que el futur dictador arribés al poder al 1933.
La possibilitat de que la Terra sigui buida i existeixin essers vius prehistòrics i fins i tot civilitzacions al seu interior es una teoría que va estar de moda durant el segle XIX gràcies a novel·les com Viatge al centre de la Terra de Jules Verne i The Coming Race (Wikisource | Project Gutenberg) de Edward Bulwer-Lytton, aquesta última descriu una societat subterrània molt avançada tecnológicament que es capaç de manipular l'energía Vril...
L'existència de societats avançades que habiten la Terra buida ha sigut recuperada per a la ficció i l'entretenimient pulp durante el segle XX i principis del XXI com en donen testimoni els relats escrits per Richard Sharpe Shaver a la revista Amazing Stories i l'univers en el que s'esdevenen les aventures de Hellboy, personatge creat per Mike Mignola. Un altre dels personatges de Mignola, l'heroi pulp conegut com Bogavante Johnson es troba amb una de les aplicacions del Vril a la historia El Prometeo de Hierro (Dark Horse | Norma Editorial)...
I es clar, no ens podem oblidar de At the Mountains of Madness (Wikisource | www.hplovecraft.com) de H.P. Lovecraft...
Conclusions
Thulian Echoes és una aventura que m'ha agradat molt donada la manera com es planteja l'acció i se la puc recomanar a qualsevol àrbitre que vulgui dirigir una aventura amb els seus moments estranys i divertits en els que es barregen la fantasía pulp i els fets històrics, a més a més també pot servir com a inici d'una campanya gràcies a tota l'informació que dono a la segona part de la ressenya.
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario