|
|
Grabat del segle XIX d'un homuncle del Faust de Goethe, segona part (Domini públic) |
Amb l'entrada d'avui començo una sèrie que dedicaré als éssers artificials que poblen els diferents àmbits de la cultura, el folklore, la ciència, la fantasia i la ciència ficció i que han acabat apareixent en un gran nombre d'obres de ficció incloent, es clar, els jocs de rol.
En aquest primer capítol us parlaré dels homuncles.
Una mica d'història sobre els homuncles
El vocable homuncle (del llatí homunculus, 'homenet') s'usa per designar una representació de l'ésser humà de mida petita, d'uns 30 centímetres d'alt, creat mitjançant l'alquímia que dona lloc a un nou ésser viu al que se li pot ordenar dur a terme tot tipus de tasques.
La creènçaa en els homuncles està basada en el Preformacionisme, una antiga teoria biològica que defensava que els organismes es desenvolupen a partir de versions en miniatura d'ells mateixos, per tant la forma de tots els éssers vius ja existeix abans del seu neixement (avui dia aquesta teoria ja està desfasada en favor de la ontogènia).
|
|
|
Retrat de l'alquimista Dschābir ibn Ḥayyān Codice Ashburnhamiani 1166 Biblioteca Medicea Laurenziana, Florència (Domini públic) |
Retrat de Paracels Segle XVI (Domini públic) |
El metge, alquimista i astròleg suís Paracels (1493 – 1541) fa referència als homuncles per primer cop a les seves obres De homunculis (c. 1529 – 1532) i De natura rerum (1537), on es descriuen els procediments per crear-los així com els procediments necessàris per obtenir la pedra filosofal (usada per convertir el plomo en plata o or i fins i tot obtenir l'elixir de la vida eterna), tot i que de fet Zósimo de Panópolis (finals del segle III i principis del IV) i Jābir ibn Hayyān (mort prop de 806 – 816) ja habien tractat anteriorment la creació de vida artificial.
Les receptes per crear els homuncles son realment curioses i esotèriques i poden donar-li color a qualsevol relat de fantasia fosca i gòtica més o menys truculent (evidentment no funcionen, sino tindriem un munt d'homuncles circulant pels carrers).
Paracels proposa el mètode següent:
Que l'esperma d'un home sigui putrefacte per ell mateix en una carabassa segellada durant quaranta dies amb el major grau de putrefacció al ventre d'un cavall, o com a mínim tant que visqui i es mogui per si mateix, i s'agiti, quelcom que s'observa fàcilment. Després d'aquest temps, será una cosa semblant a un home, però transparent, sense un cos. Sí, desprès d'això, salimenta saviament amb l'Arcà de la sang humana, i es nodreix durant quaranta setmanes, i es manté en la calor constant del ventre d'un cavall, un nen humà viu creix en ell, amb tots els seus membres com a qualsevol altre nen, nascut d'una dona, però molt més petit.
Grafton, Anthony (1999). Natural Particulars: Nature and the Disciplines in Renaissance Europe. MIT Press.
Citat a l'article Homunculus (Wikipedia en anglès)
Citat a l'article Homunculus (Wikipedia en anglès)
I Jean-Baptiste Pitois aquest altre:
T'agradaria fer una Mandràgora (*), tan poderosa com un homuncle (un homenet dins una ampolla) tan apreciat per Paracels? Llavors troba una arrel de la planta coneguda com a bryonia (*). Treu-la de la terra un Dilluns (dia de la Lluna), poc després de l'equinocci vernal. Talla els extrems de l'arrel i enterra'ls per la nit en un cementiri campestre a la tomba d'un home mort. Durant trenta dies, rega-la amb llet de vaca on s'hagin ofegat tres ratpenats. Quan arribi el trenta-uné dia, agafa l'arrel a mitjanit i asséca-la amb un forn escalfat amb branques de verbena (*); després embolíca-la en una peça del sudari d'un mort i porta-la amb tú a tot arreu.
Christian, Paul [Jean-Baptiste Pitois]. Historie de la Magie, du monde Surnaturel et de la fatalité a travers les Temps et les Peuples. 1870.
Translated by James Kirkup and Julian Shaw Edited and Revised by Ross Nichols as The History and Practice of Magic. New York: Citadel Press, 1969
Citat a l'article Homunculus (Wikipedia en anglès)
(*) Aneu amb compte, aquestes plantes son majoritàriament tòxiques en el seu estat natural (no em faig responsable de qualsevol incident relacionat amb el seu mal ús).
Translated by James Kirkup and Julian Shaw Edited and Revised by Ross Nichols as The History and Practice of Magic. New York: Citadel Press, 1969
Citat a l'article Homunculus (Wikipedia en anglès)
(*) Aneu amb compte, aquestes plantes son majoritàriament tòxiques en el seu estat natural (no em faig responsable de qualsevol incident relacionat amb el seu mal ús).
|
|
|
Les bodes alquímiques de Christian Rosacreu (1616) (CC BY-SA 2.5) |
Johannes Valentinus Andreae (Public Domain) |
Posteriorment els homuncles apareixen a l'obra Les bodes alquímiques de Christian Rosacreu (1459), publicada sota autoria anònima a Alemanya al 1616 (però qiue s'atribueix a Johannes Valentinus Andreae (1586 – 1654) i també es diu que al 1775 el Comte Johann Ferdinand von Kufstein va crear amb l'ajut del clergue italià Abbé Geloni, deu homuncles amb capacitat per veure el futur (wahrsagenden Geister, 'fantasmes endevinadors'), que guardava en pots de cristall a la lògia masònica de Viena i que segons sembla van ser vistos per uns quants dignataris que la van visitar, tal i com asseguren Emil Besetzny en el seu llibre Die Sphinx (1873) (que es pot consultar en alemany a través de Google Books) i Franz Hartmann (1838 – 1912) a la biografia The life and the doctrines of Philippus Theophrastus Bombast of Hohenheim : known by the name of Paracelsus (1887) (que es pot consultar en la seva edició en anglés de 1945 a través de Internet Archive i de Universal Teosophy).
Ja en èpoques més recents els homuncles apareixen en altres obres de ficció, com per exemple el segón volum de Faust (1832) de Johann Wolfgang von Goethe (1749 – 1832), The Magician (1908) de William Somerset Maugham (1874 - 1965), El Pèndol de Foucault (1988) d'Umberto Eco o en els còmics de Hellboy de Mike Mignola amb Roger, un homuncle de mida humana que apareix per primer cop com a personatge secundari a la història Despierta al demonio i que es trobat dins un castell en ruïnes de Rumania i que acabarà participant en diverses aventures de la AIDP fins a la seva destrucció a la hstòria La Llama Negra.
Els homuncles als jocs de rol
Després d'aquesta mirada a la història des homuncles ha arribat el moment de comentar-vos alguns jocs en els que aparèixen aquestes criatures.
Primer de tot us recomano consultar Aquelarre, el joc de rol demoniac medieval creat per Ricard Ibañez i publicat per primer cop al 1990 (Wikipedia | Rolmasters), en el que apareix un encanteri per crear homuncles. El joc ha arribat a la seva tercera edició i es pot trobar en castellà publicat per Nosolorol i a la seva traducció a l'anglès publicada per Chaosium.
Si us agrada més Dungeons & Dragons i/o els jocs derivats d'aquest pdeu consultar els següents bestiaris:
- Homunculus - Monsters - D&D Beyond
- Homúnculo (System Reference Document 5.1) Español
- Dungeons and Dragons Homunculus - D&D 3.5 PBP RPG
- Homunculus - Monsters - Archives of Nethys: Pathfinder RPG Database
A més a més dels enllaços anteriors també us pot interessar consultar Alchemy de James McLellan, un suplement disponible a DriveThruRPG com a "Paga-el-que-vulguis" (amb un preu suggerit de $0.00) que ofereix la possibilitat d'usar processos alquímics en els jocs compatibles amb les regles de la 5ª edició de Dungeons & Dragons i que és fácilment adaptable a altres reglaments.
|
| Axis Mundi |
Ja per últim us ofereixo, tant en el text de l'entrada com en els enllaços de descàrrega de més avall, les estadístiques de joc d'un homuncle creades mitjançant el sistema de generació de monstres i adversaris que ofereix el retroclon Axis Mundi, escrit per Jose Carlos "Kha" Domínguez i publicat per la editorial 77Mundos i que vaig ajudar a corretgir i polir formant part de l'equip de proves del joc (també es pot usar directament amb les primeres edicions de Dungeons & Dragons i pot adaptar-se a versions més avançades o que usin reglaments similars, com per exemple els jocs tipus OSR).
| Homuncle | |
|---|---|
|
Nº d'aparició (en Daus de Cop): |
1 |
| % al cau: | 100% |
| Moviment: | 12 |
| Classe d'armadura: | 11 (Ascendent) |
| Daus de cop: | 1d6 Punts de Cop (menys d'1 DC) |
| Atacs: | 2 urpes, mossegada |
| Mal: | 1d3, 1d3, 1d6 |
| Salvació: | Com un Guerrer de Nivell 1 |
| Reacció: | -4 a +3 o Sempre Ataca (dependrà de la missió que li hagi encomanat el seu creador) |
| Moral: | 12 |
| Tipus de tresor: | M* (2d4 mo, sempre que l'àrbitre ho consideri adequat o possible) |
| Tipus/Forma: | Constructe/Humanoide |
| Mida: | Petit |
| PX: | 5 |
| Habilitats especials: |
Sigil (-2 a les tirades de la perícia Alerta)
Habilitats d'Especialista (Escalada 3, Sigil 2) |
| Immunitats: | Efectes màgics de Control, gas respirable, verí |
| Debilitats: | Protecció contra el mal |
| Enllaços de descàrrega | ||
|---|---|---|
| Castellà: | Google Drive | 4Shared |
| Català: | Google Drive | 4Shared |
| Anglès: | Google Drive | 4Shared |
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario