|
| Golem de Philippe Semeria (CC BY 3.0) |
En aquest (força endarrerit) segon lliurament de la sèrie que dedico als éssers artificials que aparèixen en el folklore i els relats de fantasia i ciència ficció, així com en els jocs de rol, us parlaré del golem.
Per llegir el primer lliurament d'aquesta sèrie, dedicada als homuncles, podeu seguir aquest enllaç.
Origen del golem
Generalment el golem és una criatura humanoide composada de matèria inanimada (argila o fang, tot i que també pot ser de pedra) propi de la mitologia jueva (quelcom que també és molt comú a d'altres tradicios religioses i mitològiques).
Aquest vocable apareix per primer cop en texts religiosos judeucristians com el Talmud babilònic (Tractat Sanedrí, pàgina 38b), on s'esplica com Déu va crear a Adam a partir del fang, i la Bíblia (Llibre dels Salms 139:16) i usa per fer referència a una substància embrionària i incompleta als ulls de Déu.
Els teus ulls van veure la meva essència, tot i que imperfecta; i en el teu llibre estaven escrits tots els meus membres,
els quals a continuació van ser formats, quan encara no hi havia cap d'ells.
els quals a continuació van ser formats, quan encara no hi havia cap d'ells.
Llibre dels Salms 139:16 de la Biblia
(Traducció pròpia)
(Traducció pròpia)
el seu tors estava format per la pols portada de Babilònia, i el seu cap estava format per la pols portada d'eretz Yisrael, la terra més important, i els seus membres van ser formats amb la pols portada de la resta de terres del món. Pel que fa a les seves natges, Rav Aha diu:
Van ser formades amb la pols portada d'Akra De'agma, a les afores de Babilònia.
Rabbi Yoḥanan bar Ḥanina diu: El temps diurn dura dotze hores, i el dia en el que Adam el primer home va ser creat es va dividir així: A la primera hora del dia, es va reunir la seva pols. A la segona, es va crear una figura sense definir. A la tercera, els seus membres van ser extesos. A la quarta, es va projectar una ànima en ell. A la cinquena es va aixecar. A la sisena, va cridar a les criatures pel nom que ell els hi va donar. A la setena, Eva va ser aparellada amb ell. A la vuitena, tots dos es van aixecar del llit i en van descendir quatre, és a dir, Caín i Abel van nèixer immediatament. A la novena, se li va manar que no mengés de l'Arbre del Coneixèment. A la desena, ell va pecar. A la onzena va ser jutjat. A la dotzena va ser expulsat i va abandonar el Jardé de l'Edén, tal i com està dit: "Però l'home que no s'até a l'honor, és més com les bèsties que moren" (Psalms 49:13). Adam no va complir, és a dir, dormir, en un lloc d'honor fins i tot per una nit.
Van ser formades amb la pols portada d'Akra De'agma, a les afores de Babilònia.
Rabbi Yoḥanan bar Ḥanina diu: El temps diurn dura dotze hores, i el dia en el que Adam el primer home va ser creat es va dividir així: A la primera hora del dia, es va reunir la seva pols. A la segona, es va crear una figura sense definir. A la tercera, els seus membres van ser extesos. A la quarta, es va projectar una ànima en ell. A la cinquena es va aixecar. A la sisena, va cridar a les criatures pel nom que ell els hi va donar. A la setena, Eva va ser aparellada amb ell. A la vuitena, tots dos es van aixecar del llit i en van descendir quatre, és a dir, Caín i Abel van nèixer immediatament. A la novena, se li va manar que no mengés de l'Arbre del Coneixèment. A la desena, ell va pecar. A la onzena va ser jutjat. A la dotzena va ser expulsat i va abandonar el Jardé de l'Edén, tal i com està dit: "Però l'home que no s'até a l'honor, és més com les bèsties que moren" (Psalms 49:13). Adam no va complir, és a dir, dormir, en un lloc d'honor fins i tot per una nit.
Sanhedrin 38b
Talmud
The William Davidson Edition
Sefaria: a Living Library of Jewish Texts Online
(Traducció pròpia)
Talmud
The William Davidson Edition
Sefaria: a Living Library of Jewish Texts Online
(Traducció pròpia)
Durant l'Edat Mitjana es van estudiar passatges del Séfer Yetsirà (Libre de la Creació) i es creia que es podia crear i animar un golem mitjançant l'ús ritual de diverses lletres de l'alfabet hebreu per a formar un shem (un dels Noms de Déu), de tal manera que el shem era escrit en un tros de paper i introduit a la boca del golem o enganxat al seu front per animar-lo.
Els golems de Chelm i Praga
Si s'ha de parlar del golems famosos des d'un punt de vista històric és necessari referir-se als golems de Chelm i Praga.
|
| Chelm, Polònia (principis del segle XX) (Domini Públic) |
Es diu que Eliyahu ben Aharon Yehudah, més conegut com a Elijah Ba'al Shem (1550 – 1583), un rabí polones i cabalista que va exercir com a rabí major de Chelm i que va ser considerat com un dels grans talmudistes de la seva època (siguent la primera persona a la que se li va otorgar l'epítet Baal Shem), va crear el primer golem a l'àtic del la sinagoga vella de Chelm mitjançant un shem.
Moltes llegendes es van extendre entre els estudiants als kheders i a la yeshiva.
Eren molt populars les llegendes i les històries sobre el rabí Elijah Ba'al Shem, de qui es deia que va crear un golem (un ésser artificial) a Chelm.
Vaig sentir la història en la següent versió:
”No es permetia a ningú entrar a l'àtic de l'Antiga Sinagoga. ningú podia saber on trobar la clau que obria l'àtic. Una persona va xixiuejar a una altra el secret que a l'àtic reposava el golem del famós rabí Elijah Ba'al Shem.
Es deia que Elijah Ba'al Shem el va crear a partir d'argila un golem que estaria dret als dies de mercat amb una destral a la ma, i que tant aviat com veia que un camperol anava a colpejar un jueu, el golem matava al camperol.
El golem va servir al rabí i a la seva muller durant una setmana sencera, i va dur a terme les tasques manuals al Beit Harnidrash.
Quan el propietari local va saber de la força del golem, el Ba'al Shem va conduir al golem a l'àtic, li va enretirar l'inefable nom de Déu, i es va convertir en una pila d'argila. El Ba'al Shem va tancar la porta, es va endur la clau amb ell i des d'aleshores l'àtic està tancat.”
Eren molt populars les llegendes i les històries sobre el rabí Elijah Ba'al Shem, de qui es deia que va crear un golem (un ésser artificial) a Chelm.
Vaig sentir la història en la següent versió:
”No es permetia a ningú entrar a l'àtic de l'Antiga Sinagoga. ningú podia saber on trobar la clau que obria l'àtic. Una persona va xixiuejar a una altra el secret que a l'àtic reposava el golem del famós rabí Elijah Ba'al Shem.
Es deia que Elijah Ba'al Shem el va crear a partir d'argila un golem que estaria dret als dies de mercat amb una destral a la ma, i que tant aviat com veia que un camperol anava a colpejar un jueu, el golem matava al camperol.
El golem va servir al rabí i a la seva muller durant una setmana sencera, i va dur a terme les tasques manuals al Beit Harnidrash.
Quan el propietari local va saber de la força del golem, el Ba'al Shem va conduir al golem a l'àtic, li va enretirar l'inefable nom de Déu, i es va convertir en una pila d'argila. El Ba'al Shem va tancar la porta, es va endur la clau amb ell i des d'aleshores l'àtic està tancat.”
Jewish Life and Work in Chelm
per Akiva Winik
Traduït per Howard Bergman
pàgines 179-212
Yisker-bukh Chelm
(Traducció pròpia)
per Akiva Winik
Traduït per Howard Bergman
pàgines 179-212
Yisker-bukh Chelm
(Traducció pròpia)
La llegenda conta que la mida del golem va anar creixent i va arribar el moment en el que Elijah Ba'al Shem va temer que pogués destruir l'univers, per tant li va enretirar el shem del front i aquest es va veure reduït apols no sense abans esgarrapar el rostre del rabí.
Una altra versió de la llegenda, contada en un manuscrit anònim de 1630 (el prime text escrit en el que es menciona la creació del golem per una figura contemporànea), descriu com el golem es destruit després d'esborrar el rabí la lletra aleph ת de la paraula emet אמת (veritat) del front de la criatura per convertir-la en met מת (mort) i una altra versió conta que el rabí va morir aixafat pels trossos del golem al ser destruit.
Les històries sobre el golem de Chelm es van acabar incorporant a la literatura alemanya de principis del segle XIX començant per la revista Zeitung für Einsiedler (Diari per a Ermitans), podeu trobar una traducció de Gooogle de la corresponent entrada de la Wikipedia en alemany seguient aquest enllaç, que en el seu número 7 (1808) va publicar gràcies a Jacob Grimm (1785 – 1863) (sí, un dels famosos germans Grimm) una carta de 1674 del poeta Cristoph Arnold dirigida a Johann Christoph Wagenseil (1633 – 1705) en la que, a més a més de fer referència al golem de Chelm, també contava com la criatura era usada com a un servent que ajudava en les tasques domèstiques després dels festivals religiosos.
|
|
|
|
Johann Christoph Wagenseil
(Domini Públic) |
Jacob Grimm
(Domini Públic) |
Ludwig Achim von Arnim
(Domini Públic) |
Achim von Arnim (1781 – 1831), un dels editors del Zeitung für Einsiedler i reconegut antisemita, va escriure al 1812 la novel·la Isabella von Aegypten, en la que la protagonista, mostrada com a una figura hipersexualitzada i racialitzada que augura l'estereotip de la femme fatale jueva de temps moderns, és la primera golem femenina.
L'altre golem, probablement més famós i del que estic segur que ja n'haureu sentit parlar, és el golem de Praga, que es diu que va ser creat pel rabí Judah Loew (1520 – 1609).
Es creu que Loew va neixer a Poznan, Polònia, i que era autodidacta ja que no consta en cap registre històric que rebés cap mena de formació religiosa, tot i que el seu oncle Jakob ben Chajim era Reichsrabinner (“Rabí de l'Imperi”) del Sacre Imperi Romanogermànic i el seu germà Chaim de Frieberg un famós estudiós rabínic.
|
|
|
|
Estatua del Rabí Loew
(1910) (Dominio Público) |
El rabí Loew i el golem,
il·lustració de Mikoláš Aleš (Domini Públic) |
Vella Nova Sinagoga
de Praga (abans de 1906) (Domini Públic) |
Després d'acceptar el càrrec de Landsrabbiner de Moravia a Mikulov (Nikolsburg en alemany) a l'any 1553 durant la Monarquía dels Habsburg Loew va estar oficiant com a segón rabí fins l'any 1573, traslladant-se a Praga l'any 1588.
Autor de nombroses obre filosòfiques que han modelat el pensament jueu es sesu escrits també van donar lloc a l'aparició de la branca polonesa del Jasidisme durante el segle XVIII.
pel que fa al golem, es diu que va ser creat per Loew a partir d'argila de la vora del riu Vltava per a defensar als habitants del gueto de Praga dels atacs antisemites, els pogroms (tot i que el terme va ser usat per primer cop a Rusia durant el segle XIX avui dia s'usa per fer referència a persecucions i massacres dutes a terme contra qualsevol comunitat o grup ètnic) i el libel de sang.
Les capacitats de la criatura, coneguda amb el nom de Josef o Yossele, incloien poders certament sobrenaturals: la possibilitat de tornar-se invisible i de convocar als esperits dels morts. Segurament per això Loew li enretiraria el shem els divendres al capvespre pera que descansés i així evitar que pogués desacralitzar el Sabbath, tot i que sembla que va arribar el dia en el que el rabí va oblidar aquesta precaució i el golem es va tornar agressiu (una altra versió de la història diu que la criatura es va enamorar i al no ser correspós va entrar en uan furia homicida), obligant a Loew e retirar el shem de la seva boca per així inmovilitzar-lo i el seu cos, fet miques, va ser guardat a l'àtic de la Sinagoga Vella-Nova, on seria tornat a la vida en cas necessari.
A diferència del golem de Chelm, no hi ha cap escrit contemporan a Loew que esmenti la seva implicació en la creació de la criatura i els historiadors creuen que és una invenció literària de principis del segle XIX sent les primers obres en les que apareix les següents:
- 1837: Berthold Auerbach, Spinoza
- 1841: Gustav Philippson, Der Golam, eine Legende
- 1841: Franz Klutschak, Der Golam des Rabbi Löw
- 1842: Adam Tendlau, Der Golem des Hoch-Rabbi-Löw
- 1847: Leopold Weisel, Der Golem
tot i que no es descarta que també sorgissin com a part d'un moviment folklòric jueu paral·lel als moviments culturals alemanys de l'època.
Si voleu aprofundir sobre el naixement de la narrativa sobre el golem al segle XIX també podeu consultar aquests enllaços:
- The YIVO Enciclopedia of Jews in Eastern Europe | Golem Legend (Internet Archive)
- How the Golem Came to Prague | Edan Dekel and David Gantt Gurley | THE JEWISH QUARTERLY REVIEW, Vol. 103, No. 2 (Spring 2013) 241–258 (Internet Archive)
- The Golem: From Enlightenment Monster to Artificial Intelligence | Cathy S. Gelbin | University of Manchester (Internet Archive)
El golem al segle XX
Ja al segle XX la criatura va protagonitzar la novel·la Der Golem de l'austríac Gustav Meyrink (1868 – 1932), que sempre va mostrar interés per les ciències ocultes (durant un temps va arribar a formar part de la Orde Hermètica de l'Alba Daurada), fet que va plasmar a les seves novel·les, en les que s'exploraven temes de naturalesa esotèrica.
|
|
|
|
Gustav Meyrink
(Domini Públic) |
Primera pàgina
de Der Golem (1917, Domini Públic) |
H. P. Lovecraft
(juny de 1934), fotografia de Lucius B. Truesdell (Domini Públic) |
Der Golem, publicada en fascicles entre 1907 i 1914 a la revista Die Weißen Blätter (Els Fulls Blancs) i en forma de llibre al 1915, es desenvolupa en el getto de Praga amb el golem convertit en una manifestació física de la psique i els patiments experimentats pels seus habitants. La novel·la va ser considerada per H.P. Lovecraft (1890 – 1937) com un dels millors exponents de la ficció estraña jueva en el seu assaig Supernatural Horror in Literature:
El folklore jueu ha preservat molt del terror i del misteri del passat, i quan s'estudia detingudament es probable que exerceixi una considerable influència a la ficció estranya. El millor exemple del seu us literari ha sigut fins ara la novel El Golem, de Gustav Meyrink, i el drama El Dybbuk, de l'escritor jueu que usa el pseudònim "Ansky". El primer, que amb les seves suggerències evocadores i fosques de meravelles i horrors inassolibles, està situat a Prag, i descriu amb singular mestratge l'antic ghetto de la ciutat, amb les seves teulades punxegudes i espectrals. El nom es detiva d'un fabulós gegant artificial que se suposa que v ser fet i animat pels rabís medievals d'acord amb certa fórmula críptica. El Dybbuk, que va ser traduït i produït a Amèrica al 1925, i més recentment com una òpera, descriu amb una energía singular la possesió d'un cos per l'ànima malvada d'un home mort. Tant els golems com els dybbuks son prototipus fixats, i serveixen com a freqüents ingredients de la tradició jueva posterior.
Supernatural Horror in Literature - Wikisource, the free online library
VI - Spectral Literature on the Continent
H.P. Lovecraft
(Traducció pròpia)
VI - Spectral Literature on the Continent
H.P. Lovecraft
(Traducció pròpia)
|
|
|
Der Golem, wie er in die Welt kam
(poster de 1920) (Domini Públic) |
Paul Wegener (1927),
fotografia de Becker & Maass (Domini Públic) |
Der Golem va inspirar a més a més la realització de tres pel·lícules dins del moviment cinematogràfic expresionista alemany a les dècades que van dels anys 1910 a 1930:
Les tres van ser dirigides per Paul Wegener (1874 – 1948), que també va interpretar el golem a totes elles i que està considerat com un dels màxims exponents de l'expresionisme alemany, però que poc tenen a veure amb l'argument de la novel·la de Meyrink, siguent la primera i la tercera adaptacions del colem creat suposadament perl rabí Loew i la segona una comedia.
Els golem als jocs de rol
Com possiblement ja sabreu, el clàssic golem d'argila també apareix a diversos jocs de rol de fantasia, tal i com es pot veure en els enllaços següents:
- Clay Golem - Monsters - D&D Beyond
- Gólem de arcilla (System Reference Document 5.1) Español
- Dungeons and Dragons Golem - D&D 3.5 PBP RPG
- Clay Golem - Monsters - Archives of Nethys: Pathfinder RPG Database
|
| Axis Mundi |
Per últim us ofereixo les característiques modificades del golem d'argila prenet com a base les que aparèixen en el manual d'Axis Mundi creat per Jose Carlos "Kha" Domínguez i publicat per la editorial 77Mundos, però rebaixant els PX que otorga vencer una criatura d'aquest tipus ja que li he afegit la vulnerabilitat shem (veure més avall a l'explicació).
| Golem d'argila | |
|---|---|
| Nº d'aparició: | Solitari |
| % al cau: | No |
| Moviment: | 12 |
| Classe d'armadura: | 18 (Ascendent) |
| Daus de cop: | 11 |
| Atacs: | Envestir |
| Mal: | 4d10 |
| Salvació: | Com un Guerrer de Nivell 2 |
| Reacció: | -2 |
| Moral: | 12 |
| Tipus de tresor: | No |
| Tipus/Forma: | Constructe/Humanoide |
| Mida: | Gran |
| PX: | 1733 |
| Habilitats especials comunes: |
Immunitat major (excepte armes màgiques)
Gran força (pot trencar portes i murs) |
| Immunitats: | Efectes màgics de Control, gas respirable, verí |
| Debilitats: |
Protecció contra el mal
Treure o modificar el shem pot arribar a aturar-lo o fins i tot destruir-lo (per aconseguir-ho és necessari un atac cos a cos amb -2 a la tirada d'atac) |
| Enllaços de descàrrega | ||
|---|---|---|
| Castellà: | Google Drive | 4Shared |
| Català: | Google Drive | 4Shared |
| Anglès: | Google Drive | 4Shared |
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario