En anteriors entrades del bloc ja us vaig parlar de la poc recordada (fins no fa gaire) participació de ciutadans espanyols al bàndol dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, us vaig parlar de Garbo, el famós espia doble i la importància que va tenir per a l’èxit del desembarcament de Normandia, de de la participació de guerrillers espanyols a la Resistència Francesa i de l'actuació de la Nueve a l'alliberament de París. No obstant això hi ha un altre aspecte important del conflicte que també cal destacar i que va suposar que el 28 gener 1946 un espanyol, Francesc Boix, es convertís en un dels principals testimonis del Tribunal Militar Internacional de Nuremberg.
Actualment el nombre total de víctimes de l'Holocaust es comptabilitza en prop de 10 milions de persones, 6 correspondrien a les persones d'origen jueu o que van ser considerats que pertanyien a aquest grup ètnic, dels 4 milions restants (polonesos, soviètics, gitanos, homosexuals, presoners polítics ...) 10.000 eren ciutadans espanyols.
Primers internats en els camps d'extermini
El 1939, després de la retirada de Catalunya, la fi de la Guerra Civil i el pas de la frontera francesa tots aquells que fugien van ser internats en camps de refugiats (Argelés, Septfonds, Bram ...). Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial part d'aquests refugiats es van integrar en les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), el que en la majoria dels casos els va posar a l'abast de l'ofensiva de la Wehrmacht alemanya durant la campanya de França de 1940. Això va fer que els supervivents de l'ofensiva fossin capturats i internats als Stalag (els camps per a presoners de guerra).
En aquests camps de presoners aviat va començar a actuar la Gestapo, que va procedir a interrogar als internats, tots aquells que van ser identificats com espanyols van ser separats dels francesos. Aquest va ser el cas, per exemple, de Mariano Constante que estant pres al Stalag XVII A va ser interrogat i sotmès a diverses pallisses per part d'oficials de l'exèrcit alemany i agents de la Gestapo (els quals parlaven un perfecte castellà i coneixien tota la seva vida, pel que li va ser impossible amagar o dissimular la seva identitat).
A partir d'aquest moment a aquests presoners se'ls classifica com a "rojos espanyols" (Rotspanier), un fet que ben aviat els hi portaria greus conseqüències, ja que a partir del mes d'agost de 1940 un nombre important de ciutadans espanyols (tant civils com militars) van començar a ser traslladats als camps d'extermini i especialment al camp de Mauthausen, que arribaria a ser conegut com "el camp dels espanyols" ja que hi van estar internats 7.000 refugiats republicans (prop de 5.000 moririen durant els anys en els que el camp va estar en actiu).
El camp de Mauthausen, situat a la rodalia de la població austríaca del mateix nom, va començar a ser construït el 1938 després de l'annexió del país per part del Tercer Reich. Inicialment es va usar mà d'obra procedent del camp de Dachau, tot i que els presoners espanyols van ser els que van acabar construint la totalitat del camp, els primers van arribar de manera esglaonada en els combois d'agost de 1940 dels dies 6 (392 presoners del Stalag XII- A) i 24 (927 civils, en molts casos famílies completes, procedents de la localitat francesa d'Angulema) així com el comboi del 27 de gener de 1941 (1506 presoners, Boix entre ells).
Sabien les autoritats franquistes de l'existència de presoners espanyols en els camps d'extermini?
Hi ha tot un seguit d'indicis i proves que permeten establir el coneixement d'aquest fet per part del govern franquista instaurat a Madrid després de guanyar la Guerra Civil. Bon exemple d'això són les notes verbals de l'ambaixada alemanya, com la del 20 d'agost de 1940, donant a conèixer la bona disposició de les autoritats alemanyes per lliurar als 2.000 refugiats d'Angulema a la Policia de Seguretat espanyola (que no va obtenir cap resposta) i l'ordre del Departament Central de Seguretat del Reich (RSHA) del 25 de setembre de 1940 a la qual s'ordenava que tots els combatents de l'Espanya republicana ("combatents de l'Espanya Roja", Rotspanienkämpfer) presoners dels alemanys deixessin de ser considerats com a presoners de guerra i fossin internats als camps de concentració (el redactat d'aquesta ordre coincidí amb la visita dels dies 15 a 25 de Ramón Serrano Suñer, ministre d'Afers Exteriors franquista, a Alemanya i les seves entrevistes amb Heinrich Himmler i Reinhardt Heydrich, màxim responsable de la RSHA).
El coneixement per part de Serrano Suñer de l'existència de presoners espanyols als camps també es pot verificar per les seves gestions per alliberar Fernando Pindado García-Merás i Joan Baptista Nos-Fibla al mes d'agost de 1941 (tots dos van ser alliberats gràcies a les peticions d'intercessió dutes a terme per les seves famílies davant el ministre i amenaçats amb el retorn a Mauthausen si revelaven el lloc on havien estat durant aquests mesos). A tot això també es pot afegir la visita, recordada per molts dels internat espanyols al camp, del capità Josep Queralt Castell de la División Azul (creada per Serrano Suñer per participar en la conquesta alemanya de la Unió Soviètica) per intentar convèncer al seu cosí Joan Subills d'ingressar a la División i així ser alliberat.
També cal esmentar que l'uniforme ratllat dels presoners, que amb prou feines servia com a roba d'abric, portava una insígnia al pit per classificar la seva procedència o el crim que a ulls del sistema nazi havien comès. En el cas dels presoners espanyols de Mauthausen aquesta insígnia era el triangle blau invertit que els designava com apàtrides però amb l'afegit de la lletra S de Spanien a sobre, el que també demostra que els SS responsables de camp (incloent a Franz Ziereis, el seu comandant) sabien perfectament que eren espanyols.
La vida al camp
El camp de Mauthausen i el de Gusen I (el seu principal camp annex dins del complexe de més de 50 subcamps repartits per tota Àustria i el sud d'Alemanya) van ser declarats com camps de categoria III, és a dir, que estaven destinats per tancar els "Enemics Polítics Incorregibles del Reich", la qual cosa també significava que cap dels presoners podia sobreviure al seu pas per aquest.
Els mètodes previstos per complir aquesta finalitat van ser diversos, el que incloïa entre altres una alimentació clarament deficient, la possibilitat de ser executat (afusellat, gasejat, penjat ...), maltractat o torturat per qualsevol manca o a caprici de guàrdies i oficials, ser víctima dels experiments mèdics duts a terme a la infermeria (de la qual es sabia que ningú sortia viu de manera que els internats sempre intentaven evitar aquesta instal•lació) i el treball forçat a la pedrera de Wienergraben (propietat d'empreses de les SS i destinada a subministrar materials per a obres públiques), tristament famosa per la costeruda escala per la qual s'obligava als presoners a portar pesats blocs de granit.
És llavors quan neix l'organització de resistència espanyola, que va servir com a base perquè la resta de nacionalitats presents en el camp creessin les seves i finalment el Comitè Internacional, amb l'objectiu de salvar el màxim nombre possible de presoners i que se sabés que va passar en el sistema concentracionari de Mauthausen, això va suposar construir una cadena de solidaritat per protegir els presoners més dèbils, compartint amb ells l'escàs menjar disponible, protegint-los de la influència i les accions dels presos còmplices de les SS i intentant que aquells amb la salut més deteriorada duguessin a terme treballs que no suposessin seva mort en poc temps.
Les fotografies del camp i les llistes de deportats
Amb l'arribada de nous combois de presoners i l'evolució de la guerra Mathausen i els seus camps subordinats aviat es dedicaran a tasques relacionades amb la indústria de guerra (com per exemple la fabricació d'armament i de peces per a la producció del caça a reacció Me 262 ). És en aquest moment quan la situació de part dels supervivents espanyols de la primera fase d'internament va millorar una mica (tot i que encara no estaven fora de perill), el que va suposar que alguns aconseguissin arribar a ocupar llocs relacionats amb el funcionament del camp com l’Erkennungdienst, el Lagerschreibstube o la Politische Abteilung, aquest fet tindrà una gran importància en els anys següents i també després de l'alliberament al 1945.
L’Erkennungdienst (Servei d'Identificació) era el servei fotogràfic del camp i tenia per objectiu documentar els diversos aspectes de les activitats dutes a terme en el mateix així com les fotografies d'identificació per les fitxes dels presoners. Els espanyols Antonio García Alonso, Francesc Boix i José Cereceda Hijes entraren a treballar en aquest servei a l'agost de 1941. García i Boix ja tenien experiència prèvia a l'esclat de la Guerra Civil com a fotògrafs (Boix també havia treballat com a reporter gràfic per a la revista Juliol de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) i es dóna la circumstància que també va conèixer a Mariano Constante a Barcelona al 1938).
Part de les fotografies documentaven clarament els crims comesos a Mauthausen, fet que a partir de 1943 i amb la desfeta de Stalingrad va passar a ser una prova perillosa i altament comprometedora. És en aquest moment quan Berlín dóna l'ordre per destruir les fotografies i els negatius, però Boix en va poder rescatar prop de 2.000 i, amb l'ajuda de l'organització clandestina, amagar-los en diversos llocs del camp.
Amb el pas del temps es va considerar que la permanència de les fotografies dins del camp era massa perillosa per als internats, va ser en aquest moment quan els joves espanyols del Kommando Poschacher (arribats al camp el 1940 quan eren adolescents i autoritzats a treballar a la pedrera de l'empresa, prop de l'estació de Mauthausen) van treure les fotografies i les van amagar a casa d'Anna Pointner, amb qui tenien coneixença després de trobar-se diverses vegades anant a la pedrera (el fet que el marit de la senyora Pointner hagués estat detingut per la Gestapo després de l'annexió d'Àustria també va ajudar a facilitar el contacte).
Pel que fa als espanyols treballant en altres sectors de l'administració del camp tenim, per exemple, a Joan de Diego, Casimir Climent i Josep Bailina. De Diego va aconseguir entrar a la Lagerschreibstube (la secretaria del camp) com a tercer secretari gràcies al seu relatiu domini de l'alemany, saber escriure a màquina i les dificultats experimentades pel personal en transcriure els noms espanyols i Climent i Bailina entraren a formar part de la Politische Abteilung (l'Oficina Política).
Tots ells van tenir accés a la documentació generada pel funcionament del camp, consistent en els expedients dels presoners, l'assignació als kommandos de treball, l'arribada dels combois a Mauthausen, els llistats de defuncions (dobles llistats en què s'inscrivia la causa real de la mort d'una banda i per l'altre una de falsa) i el trasllat de presoners a llocs de mort com Gusen o el Castell de Hartheim. A més de tenir accés a aquesta documentació (de la qual van copiar els llistats amb les dades dels presoners espanyols) també van tenir l'oportunitat per ajudar a tot aquell que pogués estar en perill, el que en nombroses ocasions els va dur a arriscar la seva vida per aconseguir-ho ( encara que ocupessin posicions importants pel funcionament del camp seguien sent presoners destinats a morir).
Alliberament de Mauthausen
A principis de 1945 ja estava clar que l'Alemanya Nazi havia perdut la guerra, l'ocupació de Viena per part de l'exèrcit soviètic el 13 d'abril va accelerar les accions dels soldats de les SS del complex de Mauthausen per a l'eliminació o trasllat a marxes forçades dels grups de treball externs així com l'inici de la crema de documents comprometedors. Va ser en aquest moment quan els deportats de Mauthausen van començar a témer el possible extermini en massa de tota la població reclusa, davant aquest perill l'Organització Internacional va posar en marxa els grups de resistència de l'aparell militar Internacional, format majoritàriament per persones amb experiència militar prèvia que , encara que pobrament armats, tenien ordres de apoderar-se de les instal•lacions del camp quan fos possible i així evitar la previsible matança.
No obstant això els guardians i l'oficialitat, incloent Ziereis, van fugir deixant Mauthausen a càrrec d'una força mixta de bombers i policies procedents de Viena que no van oposar cap resistència quan els deportats es van apoderar del camp durant el 3 de maig i que van controlar fins l'arribada al dia 5 d'una patrulla de la 11º Divisió Blindada nord-americana manada pel sergent Albert J. Kosiek, que va ser rebuda amb gran alegria per part dels supervivents (fou en aquell moment quan es va desplegar la famosa pancarta per a rebre els alliberadors, pintada per Francesc Teix, amb el text "Los españoles antifascistas saludan a las fuerzas libertadoras", també escrit en anglès i rus).
Després de l'arribada del gruix de les forces nord-americanes sota el comandament del coronel Robert Seibel el dia 6 i prendre aquestes el control del camp va ser el moment de recuperar totes les proves amb les quals demostrar els crims comesos. Boix es va dirigir a la casa de la senyora Pointner per recuperar les fotografies allà amagades i de Diego, Climent i Bailina recuperaren els llistats que havien amagat a les oficines del camp (aquestes llistes serien la base per donar a conèixer el nombre de deportats espanyols).
Unes setmanes després de l'alliberament de Mauthausen les tropes nord-americanes van començar a buscar els guàrdies SS dels que tenia constància que s'amagaven en les proximitats del camp. El 23 de maig una patrulla venia de part dels oficials Kobus, Smith, Penn i Witterschein, acompanyada per antics presos, localitza la cabana on s'amaga Ziereis, l'antic comandant del camp, al qual van tirotejar quan va intentar fugir. Traslladat al camp de Gusen (reconvertit en hospital militar) Ziereis moriria al vespre del dia 24, abans de morir va ser interrogat pel coronel Seibel i dos oficials del contraespionatge americà, en l'interrogatori també van estar presents Boix i Hans Marsalek, segon secretari de Mauthausen , un dels temes tractats durant aquestes hores va ser la presència de republicans espanyols al camp, un fet que Ziereis va declarar que es va produir amb el beneplàcit del govern de Vichy i del govern franquista.
El testimoni de Francesc Boix al Tribunal Militar Internacional de Nuremberg
Després de l'alliberament les fotos salvades per Boix i el Kommando Poschacher van ser les protagonistes d'un reportatge fotogràfic a la revista Regards (que ja havia s'havia destacat a favor de la República a la Guerra Civil i publicat les fotos fetes per Robert Capa i Gerda Taro durant el conflicte) i al número especial que el diari Ce Soir va dedicar a Mauthausen.
La publicació de les fotografies aviat va ser de l'interès dels serveis aliats que portaven a terme la investigació de crims de guerra, el que va portar a Boix a declarar davant el Tribunal Militar Internacional de Nuremberg durant les sessions de la tarda del dia 28 i de la matí del dia 29 de gener de 1946. Durant aquestes sessions es van mostrar, entre altres, les següents fotos (acompanyades de part de les transcripcions del judici):
Boix: Aquesta es va prendre a l'abril de 1941. Els meus camarades espanyols que havien buscat refugi a França estiren la vagoneta de terra; aquest era el treball que havíem de fer.
Les fotos també van servir per provar com els acusats sabien de l'existència dels camps d'extermini, aquest va ser el cas de l'Obergruppenführer Kaltenbrunner, del qual es va poder provar la seva visita a Mauthausen:
Boix: Aquesta es va fer a la pedrera. Al fons, a l'esquerra, es pot veure un grup de deportats treballant. En primer pla està Franz Ziereis, Himmler i després l’Obergruppenführer Kaltenbrunner. Porta la insígnia daurada del partit.
Dubost: Aquesta foto es va prendre a la pedrera? Qui la va fer?
Boix: L’Oberscharführer SS Paul Ricken. Això va ser entre abril i maig de 1941. Aquest cavaller visitava sovint el camp per veure com es podien organitzar camps similars en tota Alemanya i als països ocupats.
Declaració de Francesc Boix davant el Tribunal Militar de Nuremberg, día 28 de gener de 1946
(Cortesía del Robert H. Jackson Center)
(Cortesía del Robert H. Jackson Center)
Declaració de Francesc Boix davant el Tribunal Militar de Nuremberg, día 29 de gener de 1946
(Cortesía del Robert H. Jackson Center)
(Cortesía del Robert H. Jackson Center)
Boix també va assistir com a testimoni al judici militar americà de Dachau on s'acusava de crims de guerra a 61 membres del personal de Mauthausen. Part de les fotografies mostrades a Nuremberg ho van tornar a ser en aquesta ocasió per demostrar el funcionament del sistema dels camps.
Després de la guerra i el seu testimoni als judicis Francesc Boix es va establir a París i va seguir treballant com a reporter fotogràfic, moltes vegades per a publicacions vinculades als partits comunistes francès i espanyol. La seva salut durant aquests anys es va veure greument afectada pel seu pas per Mauthausen, fet que va acabar en causa la mort el 7 de juliol de 1951.
Altres deportats espanyols als camps de concentració i extermini
No m'agradaria acabar aquest extens article sense parlar, encara que sigui molt breument, d'altres ciutadans espanyols els que van passar pels camps, en aquest cas per la seva participació en la Resistència Francesa davant l'invasor alemany. Aquests van ser els casos de Neus Català i Jorge Semprún.
Neus Català actuava com a enllaç va ser delatada el 1943, detinguda per la Gestapo i posteriorment intern ada en el camp de Ravensbrück el 1944. En aquest camp, creat fonamentalment per recloure dones, també va allotjar a nens petits i s’hi van dur a terme experiments mèdics amb les recluses a més d'usar-les com a mà d'obra esclava en la fabricació de municions.
Jorge Semprún, nét del polític conservador Antonio Maura i futur ministre de Cultura (1988-1991), pas la Guerra Civil a l'Haia (on el seu pare exercia com a ambaixador) per després traslladar-se a París el 1941 a estudiar Filosofia a la Universitat de la Sorbona. Després de la conquesta alemanya de França va entrar a formar part de la Resistència i va ser detingut el 1943 després de ser denunciat per posteriorment ser internat al camp de Buchenwald.
Enllaços i bibliografia
Com ja haureu pogut apreciar, si és que heu llegit totes les entrades del blog relacionades amb la participació dels republicans espanyols en la Segona Guerra Mundial, aquest és un tema complex i del que tot just he ofert una mostra. Si voleu més informació us ofereixo alguns enllaços (a mes a mes dels que ja he inclòs al text de l’article) i una extensa bibliografia (si sabeu de llibres en anglès sobre aquests temes no dubteu en deixar les seves dades a la secció de comentaris).
Enllaços d’interès
Amical de Mauthausen
Amical de Ravensbrück
Memorial de Mauthausen
Registre de deportats del portal PARES del Ministeri de Cultura espanyol
Registre de deportatss de Ministeri de Justicia espanyol
Projecte Avalon de l'Universidad de Yale amb les transcripcions en anglès de la declaració de Francesc Boix dels días 28 i 29 de gener de 1946 als Judicis de Nuremberg
Proyecto Nizkor amb les transcripcions en castellà de la declaració de Francesc Boix dels días 28 i 29 de gener de 1946 als Judicis de Nuremberg
Web de Joaquim Amat Piniella, deportat a Mauthausen i autor de la novela K.L. Reich
Bibliografia en català:
| Diari d’un fotògraf
Bram 1939 Agustí Centelles Edicions Destino ISBN: 978-84-8710-105-9 Els catalans als camps nazis Montserrat Roig Edicions 62 ISBN: 84-297-4969-1 Els espies catalans Domènec Pastor Petit Proa ISBN-10: 84-8437-794-6 ISBN-13: 978-84-8437-794-8 Elisabeth Eidenbenz Mes enllà de la maternitat d’Elna Assumpta Montellà Ara Llibres ISBN: 978-84-92907-51-9 Els Maquis Esther Rodríguez Cossetània Edicions ISBN: 84-9791-109-1 Exilis Felip Solé i Enric Pujol Angle Editorial ISBN: 978-84-96521-76-6 |
Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen
Benito Bermejo La Magrana ISBN: 84-8264-385-1 Joan de Diego Tercer secretari de Mauthausen Rosa Toran Edicions 62 ISBN: 978-84-297-5917-4 La maternitat d’Elna, bressol dels exiliats Assumpta Montellà Ara Llibres ISBN: 84-96201-59-7 Ravensbrück, l’infern de les dones Montse Armengou i Ricard Belis Angle Editorial ISBN: 978-84-96521-75-9 Vida i mort dels republicans als camps nazis Rosa Toran Proa ISBN: 84-8437-308-8 |
Bibliografia en castellà:
| El convoy de los 927
Montse Armengou y Ricard Belis Plaza i Janés ISBN: 84-01-37926-1 El hombre que liberó París Amado Granell y la última batalla de la República Rafael Torres Ediciones Temas de Hoy ISBN: 978-84-8460-613-0 El oro de Canfranc Ramón J. Campo Biblioteca Aragonesa de Cultura ISBN: 84-8324-123-4 Garbo: Doble agente El espía español que cambió el curso de la Segunda Guerra Mundial Tomás Harris Ediciones Martínez Roca ISBN: 84-270-298-2 Juan Pujol, el espía que derrotó a Hitler Javier Juárez Temas de Hoy ISBN: 84-8460-372-5 La estación espía Las claves de la derrota de los nazis en los Pirineos Ramón Javier Campo Ediciones Península ISBN: 84-8307-656-X ISBN13: 978-84-8307-656-9 La guerra ignorada Los espias españoles que combatieron a los nazis Eduardo Martín de Pozuelo e Iñaki Ellakuría Random House Mondadori ISBN: 978-84-8306-768-0 La línea de la libertad Una historia real de heroísmo, espionaje, suspense y valor en la frontera francoespañola durante la II Guerra Mundial Peter Eisner Taurus ISBN: 84-306-0563-0 |
La Nueve
Los españoles que liberaron París Evelyn Mesquida Ediciones B ISBN: 978-84-666-2070-3 La penúltima frontera Fugitivos del nazismo en España Rosa Sala Rose Papel de liar / Ediciones Península ISBN: 987-84-9942-082-0 Lealtad y traición Jorge Semprún y su siglo Franziska Augstein Tusquets editores ISBN: 978-84-8383-265-3 Los Años Rojos Españoles en los campos nazis Mariano Constante Galaxia Gutenberg (ISBN: 84-8109-502-8) Círculo de lectores (ISBN: 84-672-1206-3) Los senderos de la libertad (Europa 1940-1944) Eduardo Pons Prades Flor del Viento ISBN: 84-89644-74-8 Mauthausen Memorias de un republicano español en el holocausto Ignacio Mata Maeso Ediciones B ISBN: 978-84-666-3193-8 Mi vida en los campos de la muerte nazis Prisciliano García Gaitero Edilesa ISBN: 84-8012-508-X Republicanos españoles en la Segunda Guerra Mundial Eduardo Pons Prades La Esfera de los Libros ISBN: 84-9734-109-0 |
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario