Este blog no apoya la difusión de contenidos con derechos de autor (excepto los casos en los que el autor da su permiso para ello o los difunde de manera gratuita).
Aquest blog no dona suport a la difusió de continguts amb dret d'autor (exceptuant els casos en els que l'autor en dona permís o els difon de manera gratuïta).
This blog does not support the dissemination of copyrighted content (except for cases in which the author gives permission for it or spreads for free).

miércoles, 6 de junio de 2012

Garbo: Agent doble

A les primeres hores de la matinada del 6 de juny de 1944, avuí fa 68 anys, al mateix temps que milers de soldats es preparaven per creuar el Canal de la Mànega cap a Normandia o ja hi estaven saltant en paracaigudes, tres homes es trobaven a una casa del 55 d’Elliot Road, a la barriada residencial de Hendon, al nord de Londres. Tots tres estaven nerviosos ja que esperaven la recepció d’un missatge des de Madrid amb el radiotransmissor que hi havia a la cambra i que feia força estona que hauria d’haver arribat. Un dels tres homes era de nacionalitat espanyola, era conegut pels serveis secrets alemanys com a Arabel i pels serveis secrets aliats com a Garbo. El seu nom real era Juan Pujol García.


El futur agent doble va néixer a Barcelona el 14 de febrer de 1912, fill d’una família acomodada que es va veure afectada per la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Pujol va acabar la guerra a Madrid com a alferes de l’Exèrcit Nacional, vanagloriant-se d’haver estat a tots dos bàndols i no haver mort mai ningú, tot i que les seves experiències el van marcar i el van posar en contra de qualsevol sistema totalitari.

Juan Pujol es converteix en Arabel

Desprès de la guerra, i veient com l’Alemanya Nazi ocupava bona part d’Europa al començar la Segona Guerra Mundial i feia sentir la seva influencia dins del règim dictatorial que havia establert el general Franco, va decidir que calia fer alguna cosa per aturar Hitler. Es en aquest moment quan se li va ocórrer convertir-se en espia per a Gran Bretanya i entró en contacte amb l’ambaixada britànica a Madrid fins a tres cops (fins i tot usant a la seva muller, Araceli Gonzalez, com a intermediària) oferint-los els seus serveis, però no va aconseguir el seu objectiu. Serà en aquest moment quan decidirà posar-se en contacte amb l’Abwehr (els serveis secrets alemanys) fent-se passar per un funcionari del govern profundament pro-Nazi i amb capacitat per a viatjar a Londres. Tot i que en principi la seva oferta no va ser atesa els va acabar convencent i, desprès d’un breu entrenament en tècniques d’espionatge com ara la codificació de missatges i l’ús de tinta invisible, es disposà a viatjar a la capital britànica convertit en l’agent amb nom en clau Arabel.

De fet es va dirigir a Portugal i des de Lisboa, usant materials tan diversos com una guia turística de Gran Bretanya, revistes i publicacions de biblioteques públiques i la informació dels noticiers cinematogràfics, va començar a redactar i enviar tot un seguit de missatges (el primer el 15 de juliol de 1941) sobre la situació militar de Gran Bretanya alhora que creava una extensa xarxa d’espies per tot el país, però que de fet era el producte de la seva imaginació i que va usar per simular la recollida de la informació per redactar els seus informes.

Evidentment el fet de no residir a la Gran Bretanya, no conèixer-ne els costums i no disposar d’informació militar real va fer que la seva posició fos de mica en mica més difícil, ja que corria el risc de que els seus supervisors de l’Abwehr comencessin a sospitar d’ell, tot i que, encara que pugui semblar-nos increïble, seguien confiant-t’hi. A això s’ha d’afegir que el contingut dels seus missatges ja havia sigut interceptats pel programa Ultra dels Aliats (dedicat a desxifrar les comunicacions que els alemanys enviaven codificades amb la máquina Enigma), i que l'MI6 (el contraespionatge britànic) el va començar a buscar al tenir constància de que hi devia haver un agent enemic a l’illa del que no en sabien res.

Contacte amb la intel•ligència britànica

Al febrer de 1942 Pujol va considerar que ja era el moment de tornar a intentar de ser acceptat com a doble agent a favor de la causa Aliada, però aquest cop va decidir entrar en contacte amb l’ambaixada dels Estat Units a Lisboa. Araceli es va entrevistar amb l’agregat naval Edward Rosseau que va considerar, que la informació era prou important com per fer-la arribar als serveis secrets britànics, que van acabar acceptant l’oferiment de Pujol desprès de demostrar que estava en contacte amb l’Abwehr.

A la primavera del 1942 ja es trobava a Londres convertit en l’agent Garbo (una idea del seu supervisor, Tomás Harris, que ho va suggerir per alabar les seves dots d’imaginació i interpretació fent referència a l’actriu Greta Garbo) i treballant amb l’MI5 (el Servei de Seguretat) dins del Comitè XX, encarregat d’enganyar l’Alemanya Nazi. Per aconseguir-ho el Comitè XX va aprofitar la xarxa fictícia d’espies creada per Pujol, la va ampliar i va començar a facilitar a l’equip format per Pujol i Harris la informació que s’havia de fer arribar a l’Abwehr i que havia de tenir prou fets verídics i contrastables per a que hi seguissin confiant. Aquest fet va suposar, entre d’altres èxits, continuar desxifrant el sistema de codificació de l’Enigma, però la operació més important en la que es veuria involucrat Garbo seria la Operació Overlord, es a dir, el desembarcament de Normandia.

Operació Overlord


Per aconseguir que la Operació Overlord tingués èxit era necessari que l’alt comandament alemany pensés que el desembarcament es produiria al Pas de Calais, la part de la costa francesa mes propera a Gran Bretanya i on seria necessari que l’exercit alemany concentrés la major part de les seves forces. Això es va aconseguir mitjançant la Operació Fortitude, que va comportar el treball de desinformació dut a terme per diversos agents dobles, la creació del fictici Primer Grup d’Exèrcit dels Estats Units (FUSAG en les seves sigles en anglès) dirigit pel general Patton a Dover i les mes de 500 transmissions de radio que, començant al gener de 1944, Garbo va enviar a la central de l'Abwehr a Madrid.



Per mantenir la credibilitat de Arabel es va decidir que els alemanys havien de rebre un missatge poc abans de que les forces d’invasió arribessin a la seva destinació tot i fent creure que es tractava d’una distracció. Per aconseguir-ho es va passar avís als operadors de radio alemanys de que estiguessin atents per a rebre un missatge de gran importància que s’enviaria a les 3 de la matinada del 6 de juny. El missatge, amb informació d’un dels agents de la xarxa d’espies d’Arabel, contenia dades sobre el desembarcament a les platges de Normandia però havia de ser rebut massa tard com per a que fos d’utilitat, i de fet així fou ja que la estació de l’Abwehr a Madrid no va contestar fins a les 8 del matí, aquest retràs va donar temps a Garbo per incloure-hi mes dades per a fer-lo més creïble (el comandament alemany estava tan convençut de la validesa de les informacions d’Arabel que va seguir mantenint dues divisions blindades i dinou divisions d’infanteria a Calais fins a dos mesos desprès d’Overlord).

Final de la Segona Guerra Mundial i anys posteriors

Pujol va acabar la guerra sent la única persona condecorada pels dos bàndols, ja que el 29 de juliol de 1944 Hitler li va concedir la Creu de Ferro de 2ª Classe (li seria donada per agents de l’Abwehr a Madrid al 1945 quan hi va anar per recollir el pagament pels seus serveis) i el 25 de novembre rebria l’Orde de l’Imperi Britànic.

Per evitar que agents nazis descobrissin que havia actuat com a agent doble i volguessin venjar-se va decidir marxar a Veneçuela enduent-se amb la seva família i així evitar possibles represàlies (com a part de l’engany va viatjar a Angola el 1949 i, amb l’ajut del MI5, va simular que havia mort degut al còlera).

La seva vida va transcórrer sense cap mena de trasbals (llevat del divorci de la seva dona Araceli, que va voler tornar a Espanya) fins que l’escriptor Nigel West (pseudònim del polític i historiador Rupert Allason) va descobrir el 1984 que encara era viu i el va convèncer per tornar a aparèixer públicament. Pujol va viatjar per Europa i visità Londres, on va ser rebut pel príncep d’Edimburg, i les platges de Normandia en el 40é aniversari dels desembarcaments; també va aturar-se a Catalunya i va filmar una entrevista pel programa Identitats de TV3.



Juan Pujol va morir a Caracas el 10 d’octubre de 1988 després d’un vessament cerebral. Es troba enterrat a la localitat veneçolana de Choroní.

El vers de Verlaine


El vers que es troba a les entrades precedents a aquest article (veieu aquest enllaç i aquest altre) pertany al poema Chanson d’Automne, escrit al 1886 pel poeta francés Paul Verlaine. La BBC va usar el vers en el contexte de la Operació Overlord per avisar als grups de sabotatge de la Resisténcia Francesa de la proximitat de la invasió. La primera part del vers es va emetre el dia 1de juny per indicar que Overlord començaría en algun moment de les dues pròximes setmanes, la segona es va emetre el 3 de juny i va ser la senyal que indicava que els desembarcaments es produirien en un plaç de 48 hores senyalant l’inici dels sabotatges a la xarxa de transport ferroviari.

La Segona Guerra Mundial als jocs de rol

Hi ha pocs jocs de rol que tractin el periode de la Segona Guerra Mundial sense barrejar-lo amb temes fantàstics o propis de la ciencia-ficció. En el cas de que us interessi aquest periode històric podeu recorrer a reglaments de tipus universal i llibres d’Història que us serveixin per obtenir les dades que us interessin o be recorrer a algún dels jocs (comercials i gratuïts) que us presento a continuació.







Dins dels jocs comercials tenim Comandos de Guerra de Ediciones Sombra, GURPS WWII de Steve Jackson Games i Baptism of Fire de Black Claw Games. Els dos primers son de tipus generalista en el sentit de que es pot interpretar a personatges de qualsevol dels paisos que van intervenir al conflicte, en canvi Baptism of Fire está centrat en la experiència dels soldats estadounidencs al teatre de guerra europeu.





Pel que fa a jocs gratuïts podem trobar el joc Rápido y Fácil: 1942 creat dins de la iniciativa Rápido y Fácil de jocs amb llicència Creative Commons, el joc WORLD WAR II de Mikko Kauppinen disponible des del directori de jocs gratuïts de John Kim i finalment els afegits creats al blog Impactos Críticos que permeten usar el reglament Dogfight de Ludotecnia a la Segona Guerra Mundial, consistents en la primera i la segona part d’afegits de regles i estadístiques per a avions alemanys, del Regne Unit i de Polònia i Japó.

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

2 comentarios:

  1. Molt bona, l'entrada. Gràcies. Una història digne de ser portada al cinema.

    Sobre el tema de reglaments per jugar a rol a Segona Guerra Mundial, us afeixo un parell d'enllaços que crec que poden ser molt recomanables pels afeccionats Twilight:2000.

    1. Ecos en el vacio: http://ecosenelvacio.wordpress.com/ Un blog en castellà que conté alguns suggeriments interessants per situar els personatges en la 2a Guerra Mundial. Conté un enllaç a una pàgina antiga (en anglès) on hi ha equipament i professions segons la 2ª Edició de Twilight:2000

    2. Paul Mulcahy Pages: http://www.pmulcahy.com/submachineguns/german_submachineguns.htm Si navegueu correctament pel mar d'equipament emmagatzemat per en Paul Mulcahy al seu lloc web, trobareu descripcions i les estadístiques de joc necessàries per incorporar material de la 2a Guerra Mundial a les vostres partides. Això sí, millor que sapigueu el que busqueu.

    ResponderEliminar
  2. Enllaços interessants, els tindré en compte.

    ResponderEliminar