"He conegut molts ex-deportats catalans, hi he vist reaccions i actituds diverses davant de la deportació nazi i les seves romanalles, però foren els ulls terriblement cansats de l’Amat-Piniella allò que més coses em va saber dir del què havia significat l’infern nazi."
Els catalans als camps nazis
Montserrat Roig
Montserrat Roig
Enguany se celebra el centenari del naixement de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), ferm defensor de la nació i la cultura catalanes i víctima de l’Holocaust a la Segona Guerra Mundial. Coincidint amb aquesta efemèrides Barcelona acull una exposició temporal sobre la vida i obra de l’autor al Museu d’Història de Catalunya que es podrà visitar fins al 6 de gener de 2014.
Primers anys
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 22 de novembre de 1913 dins d’una família benestant d’ideologia progressista.
Amb l’arribada de la Segona República s’afiliarà a Esquerra Republicana i entrarà en política, arribant a ser nomenat secretari de Francesc Marcet, tercer alcalde republicà de Manresa.
Durant aquesta època també desenvoluparà una gran activitat cultural i literària, fet que el portarà a publicar un gran nombre de contes y articles a publicacions com el diari El Dia o la revista Assaigs. En aquesta etapa de la seva vida també publicarà el llibre Ombres al Calidoscopi (un recull biogràfic sobre diversos personatges de Manresa) i crearà la revista avantguardista Ara amb l’ajut d’altres intel·lectuals i artistes de la ciutat.
A més a més de les seves inquietuds literàries també era un apassionat del cinema i del jazz, que ajudarà a introduir a Manresa amb la fundació de l’entitat Hot Club Manresa.
La Guerra Civil Espanyola, l’exili i els camps d’extermini nazis
Amb l’esclat de la Guerra Civil Joaquim Amat-Piniella deixà la carrera de Dret i s’allistà com a voluntari a l’exèrcit de la República, on acabaria assolint el grau de tinent d’artilleria i actuaria als fronts d’Andalusia, Aragó i València y especialment en el de Granada (localitats de Mancha Real, Campillo de Arenas, Torredonjimeno, Martos, Frailes i Alcaudete).
El final de la guerra i la derrota de la República faran que Amat-Piniella, com moltes altres persones, es vegi obligat a fugir cap a França poc desprès de casar-se amb Maria Llaveríes, neboda del dibuixant Joan Llaveríes i mestra del Grup Escolar Renaixença de Manresa durant el curs 1935-1936.
Tots els refugiats republicans seran enviats per les autoritats franceses a camps d’internament on molts cops les condicions de vida (allotjament, higiene, alimentació...) no seran les adequades, fet que provocarà un gran nombre de morts, sobre tot entre els més dèbils (nens, malalts i ferits, gent gran...).
Amat-Piniella, desprès de travessar la frontera el 14 de juliol, es mourà per Perpinyà i els camps d’Argelers, Sant Cebrià i Barcarès. Serà en aquesta època en la que es reunirà amb Ferran Planes, Josep Hernández, Pere Vives i Josep Arnal i amb els quals, en allistar-se en una de les companyies de treballadors estrangers de l’exèrcit francès, serà destinat a la frontera amb Alemanya, on al maig del 1940 es veuran sorpresos pel començament de la Segona Guerra Mundial. Al fugir en tren cap a l’est, Amat i els seus companys intentaran entrar a Suïssa dos cops, però seran expulsats cap a la França ocupada on seran fets presoners per l’exèrcit alemany.
El destí que els va esperar desprès d’ésser capturats no fou altre que ser traslladats al camp austríac de Mathausen, on hi arribarien en el comboi ferroviari del 27 de gener de 1941. Al camp els milers de deportats que hi son tancats, a més a més de patir un regim de treball esgotador i una alimentació insuficient, son sotmesos a tot tipus de maltractaments físics i morals per part dels SS que el guarden i dirigeixen i dels presoners que formen part de l’estructura repressiva.
Al camp també s’hi va practicar l’experimentació mèdica i es van posar en pràctica altres mètodes per executar als presoners, com ara les injeccions de benzina o de fenol directament al cor, una fi de la que també en va ser víctima Pere Vives el 31 d’octubre de 1941.
Amat-Piniella ben aviat va a ser destinat a treballar a la pedrera Wiener Graben, explotada econòmicament per les SS i on la mort dels presoners era segura. Tot i això el seu amic Arnal, que era dibuixant (al 1948 crearia el cèlebre personatge del gos Pif) i havia aconseguit un tracte una mica més favorable per part dels nazis delerosos de dibuixos pornogràfics, va aconseguir trobar-li un lloc al magatzem de roba civil, fet que li permeté restar sota cobert i gaudir d’unes condicions de vida una mica més favorables.
Aquest refugi però va durar ben poc ja que les autoritats del camp ben aviat van descobrir que el cap del magatzem, que també formava part de les SS, estava involucrat en un cas de corrupció. El càstig resultant que van rebre els internats que hi treballaven va suposar severes pallisses i l’arrest a més de fer-los tornar a la disciplina dels barracons i del treball a la pedrera.
Per Amat-Piniella aquesta situació va durar fins al 1943, any en el que va ser traslladat cap a altres camps subordinats dins de l’estructura del complex de Mauthausen fins a arribar a Ebensee, que seria alliberat el 6 de maig de 1945 per les tropes de la 80ª Divisió d’Infanteria nord-americana.
L’exili interior i la redacció de K.L. Reich
La fi de la Segona Guerra Mundial va suposar de fet un nou exili per als republicans que van decidir tornar a Espanya ja que, deixant apart que el regim franquista no va reconèixer la existència de ciutadans espanyols als camps nazis fins a començaments de la dècada de 1960, a les persones que tornaven els hi va ser impossible reprendre la seva vida anterior a la Guerra Civil en qualsevol àmbit ja sigui personal o professional.
En el cas de l’Amat-Piniella això li va suposar que, després de la seva estada a Andorra per recuperar-se del seu pas pels camps, al tornar l’any 1946 hagués de renunciar a la carrera de Dret i, desprès d’una sèrie de negocis que no van tenir gaire èxit, acabar treballant com a comptable. També va haver de renunciar a residir a Manresa per por a patir represàlies (de fet, l’únic cop que hi va tornar va ser el 2 de gener de 1960 quan va ser convidat a una mostra de llibres en català que se celebrava a la plaça de Sant Domènec, i allí va ser increpat per un dels falangistes de la ciutat, fet que l’obligà a tornar a Barcelona el mateix dia, tal i com explica Josep Tomàs Cabot a memoria.cat en aquest enllaç i en aquest altre).
A mes d’aquests fets polítics i socials també va haver de patir al 1949 la mort de Maria Llaveríes, la seva muller, i haver de criar tot sol en Marcel, el fill de tots dos que aleshores tenia 3 anys.
Durant la seva estada a Andorra Amat-Piniella va redactar K.L. Reich, el llibre que es pot considerar la seva obra cabdal i en el que de forma novel·lada narra les experiències viscudes que es van derivar del seu pas i el de molts altres espanyols pels camps d’extermini nazi. Aquesta obra es un testimoni escruixidor on es reflecteix la gana, la misèria, les humiliacions, les tortures i la mort que van afectar a totes aquelles persones, però també es alhora un homenatge a la capacitat de resistència i la dignitat de l’ésser humà davant de les circumstàncies més adverses.
L’obra està dedicada a dues persones: al seu amic Pere Vives i al general Omar Bradley, el comandant en cap de les forces nord-americanes de les que formava part la 80ª Divisió d’Infanteria (les persones que visiteu l’exposició podreu veure la carta d’agraïment que el general li va enviar a Amat-Piniella per haver-li dedicat K.L. Reich i que també es pot veure a memoria.cat).
Com tota obra que volia ser publicada a l’Espanya franquista, aquesta va haver de passar per la revisió de la censura del regim i també per la censura que es va imposar a si mateix l’autor, un fet aquest últim que es deu clarament a la impossibilitat d’incloure entre d’altres fragments la introducció escrita inicialment: una denuncia clara i contundent del feixisme (podeu llegir aquesta introducció en aquest enllaç i la comparació entre les introduccions de 1963 i 2011 respecte a la no publicada en aquest altre, tots dos enllaços son de memoria.cat).
K.L. Reich va aconseguir ser publicat finalment a la primavera de 1963 primer en castellà per Seix Barral i a l’octubre del mateix any en català per part de Club Editor (per veure un llistat complet de les edicions existents podeu visitar memoria.cat) i va guanyar el Premi Fastenrath al 1965 dins del marc dels Jocs Florals en Llengua Catalana celebrats a l’exili (de fet la convocatòria d’aquell any es va fer a Paris).
Pel que fa a les edicions en altres idiomes per l’any vinent està previst que es preparin edicions en anglès i francès.
Els darrers anys: L’Amical de Mauthausen i Montserrat Roig
Els darrers anys de vida de Joaquim Amat-Piniella van veure un progressiu declivi pel que fa la seva activitat literària (que cessaria per complet al 1966). No obstant això el seu compromís amb la lluita contra el feixisme i el record dels deportats es va mantenir ferm i una prova d’això va ser la seva participació en la fundació en la clandestinitat de l’associació Amical de Mauthausen (que no es legalitzaria fins anys després) i l’aportació del seu testimoni per al llibre Els catalans als camps nazis, escrit per Montserrat Roig (1946-1991) (una de les primeres persones a interessar-se per aquest tema des del punt de vista periodístic i historiogràfic) i publicat a Espanya al 1977 poc desprès de la mort del dictador Francisco Franco.
El destí d’aquesta primera edició va ser prou accidentat ja que un atemptat amb bomba dut a terme per un grup d’extrema dreta contra la distribuïdora en va cremar bona part, tal i com la mateixa autora explica en el vídeo següent, corresponent al programa Identitats de Televisió de Catalunya emès originalment el 9 d’abril de 1988 (a partir del minut 38 es quan es comença a parlar del llibre i a partir del minut 41:10 se’ns mostra un dels exemplars mig cremats).
Joaquim Amat-Piniella va morir el 3 d’agost de 1974.
Llicencia
El text d’aquesta entrada està disponible sota llicència CC BY-NC-ND 3.0.
Enllaços d’interès
Tot i que a la versió en cada idioma (castellà, català i anglès) d’aquesta entrada s’ha mirat de posar enllaços corresponents a l’idioma en el que està escrita, es probable que vulgueu usar el traductor automàtic de Google en alguns casos.
Per obtenir més informació sobre els temes tractats podeu consultar els següents enllaços:
Web de Joaquim Amat-Piniella a memoria.cat / CC BY-NC-ND 3.0.
Exposició temporal Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci al Museu d’Història de Catalunya i el dossier pedagògic que l’acompanya.
Continguts al portal LletrA de la Universitat Oberta de Catalunya:
Sobre Joaquim Amat-Piniella:
Actualitat literària sobre Joaquim Amat-Piniella a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joaquim-amat-piniella
www.lletra.com/ca/autor/joaquim-amat-piniella
Sobre Montserrat Roig:
Actualitat literària sobre Montserrat Roig a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-roig
http://www.lletra.com/ca/autora/montserrat-roig
Per tota qüestió relacionada amb el llegat fotogràfic del Fons Joaquim Amat i Piniella us haureu d’adreçar a l’Arxiu Comarcal del Bages.
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario