En aquest últim lliurament d'aquest Setmana OSR us parlaré de la que sense cap mena de dubte ha sigut la sorpresa de l'estiu: la futura publicació de Dungeon Crawl Classics per part d'Other Selves.
Com no tinc el joc aquesta reseña es concentrará en la beta 060811 (juny del 2011) que en el seu moment va posar en descárrega gratuïta Goodman Games i que ha sigut traduida al castellà per Jose Masaga entre d'altres, com en altres ressenyes d'aquesta Setmana OSR em dedicaré a comentar les característiques que crec que son importants o que m'han cridat l'atenció, i ja us puc adelantar que amb el grup de jugadors adequat pot arribar a ser un joc extremadament divertit i hilarant vistes algunes de les opcions que proposa (i mentres estic escrivint la ressenya estic pensant en alguns dels meus jugadors habituals).
La Introducció
El text d'aquesta beta comença amb una introducció en la que es fan diverses referències a la llarga història de Dungeons & Dragons, incloent als creadors del joc, Gary Gygax i David Arneson, a Bob Bledsaw, fundador del Judges Guild, als editors de les diferents versions de la 1ª edició bàsica de Dungeons & Dragons, John E. Holmes (Caixa Blava, juliol de 1977), Tom Moldvay (Caixa Magenta, 1981) i Frank Mentzer (Caixa Vermella, 1983), a Tim Kask, primer editor de la revista Dragon i a Robert J. Kuntz, coautor de diverses publicacions icòniques de Dungeons & Dragons com per exemple Deities & Demigods i també famós per interpretar a Robilar, el primer personatge en sobreviure a la famosa (i mortal) campanya Tomb of Horrors.
Si us interessa esbrinar més coses sobre les diferents edicions de Dungeons & Dragons podeu consultar aquesta entrada de l'any 2011 a La Frikoteca, Zenopus Archives, Acaeum i aquest article a la web de Wizards of the Coast.
Després de mencionar a tan ilustres personatges l'introducció passa a comentar els daus que normalment s'usen en aquest tipus de jocs (ja ho sabeu, d4, d6, d8, d10, d12 i d20) i els creats per Lou Zocchi (d3, d5, d7, d14, d16, d24, d30, o d% i que, com a sugeriment per al futur mecenatge, estaría bé que un joc d'aquests formés part de les recompenses disponibles per als mecenes si fos possible) i als dibuixants que han il·lustrat les primeres edicions, Erol Otus, Jeff Easley, Jim Roslof, Jim Holloway, Clyde Caldwell, David A. Trampier i Jeff Dee.
Finalment es demana als potencials jugadors que estiguin disposats a viure grans aventures tal i com es feia abans.
Després d'aquesta introducció tan florida es passa a comentar breument que podems esperar a nivell de mecàniques de joc si ja coneixem altres versions de Dungeons & Dragons, com per exemple la Classe d'Armadura ascendent, la Classe de Dificultat per les habilitats (que oscil·la entre 5 i 20) o els Crítics i les Pifies en el combat.
Els Personatges
No ets un heroi.
Ets un aventurer:
un saquejador,
un lladregot,
un flaggell d'infidels,
un hermètic fetiller que guarda secrets llargament oblidats.
Busques gloria i or,
ja sigui adquirint-los amb espasa o encanteris,
cobert de la sang i la inmundícia dels debils,
els ocults, els dimonis i els subjugats.
Hi ha tresors que aconseguir a les profunditats
i tú els has de tenir...
Després d'aquesta declaració d'intencions tan contundent pel que respecta als personatges aquí es quan tot comença a tenir un caire curiós per dir-ho així, ja que se'ns recomana que cada jugador comenci creant 3 ó més personatges de nivell 0 (fet que indica un grau de mortalitat bastant alt) amb les seves característiques i professió inicial decidides de forma aleatòria (per tant es perfectament factible obtenir personatges que difícilment son aventurers experts), els que aconsegueixin sobreviure a l'exploració de la seva primera masmorra i aconsegueixin 10 punts d'experiència podrán escollir una classe de personatge a nivell 1 i seguir avançant en la seva carrera d'aventurers.
I ja que us parlo dels avançaments deguts a l'experiència es notable constatar que en aquest caso es tracta d'una progresió realment senzilla, ja que cada encontre suposa un màxim de 4 punts d'experiència (PX) i els personatges no tenen que recorrer a taules per a cada clsase, siguent la que hi ha a continuació l'única que necessitarán (independentement de la classe que s'escolleixi están previstos 10 nivells únicament):
| Nivell | PX requerits |
| 0 | 0 |
| 1 | 10 |
| 2 | 50 |
| 3 | 110 |
| 4 | 190 |
| 5 | 290 |
| 6 | 410 |
| 7 | 550 |
| 8 | 710 |
| 9 | 890 |
| 10 | 1090 |
Els tipus de personatge que es poden escollir son les típiques d'altres jocs OSR, per tant es possible crear clergues, guerrers, lladres, mags, elfs, nans i mitgerols. Aquestes classes de personatge tenen, com es habitual, les seves pròpies particularitats pel que fa les habilitats especialts (es a dir, accions que només poden dur a terme aquestes classes), tot i que comparant-les amb les d'altres jocs com per exemple Aventuras en La Marca del Este és fàcil veure que en aquest cas son bastant més completes pel que fa a regles i notes d'ús:
- Totes les classes tenen la possibilitat d'obtenir atacs extra a mida que progressen i es va obtenint experiència.
- Els clergues poden guanyar-se la reprobació o fins i tot el disgust de la deitat a la que serveixen si han efectuat accions que aquestes jutgin com a pecaminoses.
- Els guerrers son capaços de dur a terme gestes propies de la literatura i el cinema d'aventures (balancejar-se agafats a làmpares, saltar per sobre d'amplis avencs per anar a l'encontre de l'enemic, etc...) que els hi permetin obtenir avantatges en el combat.
- Els lladres no es que canviïn gaire, en tot cas son capaços d'usar la seva sort per augmentar les seves probabilitats d'èxit en alló que es proposin.
- Els mags poden tenir patrons sobrenaturals (dimonis, àngels, esperits, déus antics, etc...) que els permeten accedir a conneixements que d'altra manera poden ser inaccesibles, tot i que tractar aquests èssers pot ser perillós...
- Els elfs bàsicament segueixen mantenint les seves capacitats i a l'igual que els mags poden llançar encanteris, tot i que la relació amb els seus patrons sobrenaturals es bastant més estable que la de d'aquests, a més a més també mostren una gran sensibilitat cap al ferro, per tant els incomoda la seva mera presència i el seu contacte fins i tot els pot arribar a fer mal, es per aquesta raó que totes les armes i armadures que usen están fets de mithril.
- Els nans també es caracteritzen per mantener majoritariament unes característiques similars a les d'altres jocs OSR, encara que en aquest cas també son capaços d'executar gestes com els guerrers i a més a més quan están atacant en formació amb espasa i escut poden colpejar amb aquest guanyant un atac extra.
- Els mitgerols son tan amants de la bona vida com els seus parents literaris i a més a més están especialitzats en atacar amb dues armes simultàniament y fruir d'una bona reserva de sort que es pot contagiar als seus companys (tot i que només un dels mitgerols pot actuar com amulet de la bona sort en cas de que n'hi hagi més d'un al grup d'aventurers).
La cadena de daus
Ja que al principi de la resenya us he parlat dels daus que usa Clásicos del Mazmorreo és el moment de parlar-vos de la cadena de daus:
d3 - d4 - d5 - d6 - d7 - d8 - d10 - d12 - d14 - d16 - d20 - d24 - d30
Como podéu veure, és una escala progressiva que va des del dau menor fins al més alt i que en aquest joc també serveix, a més a més dels modificadors a les accions que oscil·len entre -4 i +4, per veure el major o menor grau d'èxit que pot tenir el personatge en una acció, per tant és possible moure una posició cap a la dret (millorar el dau) o cap a l'esquerra (reduïr el dau) de l'escala depenent de les circumstàncies.
L'ús de la cadena de daus es pot aplicar a situacions com les següents:
- Usar una arma en la que no s'estigui entrenat significa que haurá que reduïr el dau (exemple: un lladre pot usar ballesta, bastó, sarbatana, daga, dart, espasa curta, espasa llarga, garrot, fona i porra però si vol usar un arc llarg haurá de reduir el dau d'acció en una posició, per tant en lloc d'usar 1d20 als nivells 1 a 5 passarà a usar 1d16).
- Usar 2 armes a la vegada també implicará una reducció als daus (exemple: un guerrer de nivell 4 amb Agilitat 9 - 11 tindrá una reducció de 2 daus A la ma hábil i una de 3 daus a la ma inhábil a més a més de no poder aconseguir resultats crítics en l'atac, per tant en comptes d'usar 1d20 como dau d'acció usaría 1d14 a la ma hábil i 1d12 a la ma inhábil).
- Realitzar mal de submissió per deixar un oponent inconscient (exemple: un jugador ataca un altre amb la part plana de la fulla d'una espasa curta o amb el pom i deixar-lo a 0 punts de cop, el dany que ocasionarà l'espasa serà de 1d5 en comptes de 1d6 al que se seguirà afegint la bonificació per Força).
- Usar les habilitats de laddre ssgons el seu nivell de personatge, quant més alt es el seu nivell més alt és el seu dau d'acció (els lladres neutrals tenen d10 a nivells 1 i 2, d12 a nivells 3 i 4, d14 a nivells 5 i 6, d16 a nivells 7 i 8 i d20 a nivells 9 i 10).
- Els lladres també milloren el du de sort a mida que augmenta el seu nivell de personatge (des de d3 a nivell 1 fins d16 a nivell 10).
Combat
El combat fonamentalment no es diferencia massa del d'altres jocs OSR, tot i que a l'apartat de Crítics i Pifies hi ha canvis i afegits que son interessants:
- Els Crítics i les Pifies segueixen funcionant de la mateixa manera quan s'usa 1d20 com a dau d'acció, per tant un 20 natural es un Crític i un 1 segueix sent una Pifia.
- Si s'usen daus majors o menors que 1d20 els resultats Crítics es correspondrán amb la puntuació màxima que es pot obtenir en aquest dau, de tal manera que amb 1d12 el Crític s'obté amb un 12, amb 1d14 s'obté amb un 14, etc.
- La xifra a obtenir en els Crítics pot variar segons la classe de personatge, de tal manera que guerrers de nivells 1 - 4 realitzen els crítics amb un resultat de 19 - 20, els de nivells 5 - 8 amb un resultat de 18 - 20 i els de nivells 9 - 10 amb un resultat de 17 - 20 (s'ha de recordar que es necessari impactar en l'enemig igualant o superant la seva Categoría d'Armadura per declarar un Crític).
- Els Crítics tenen 5 taules específiques per a determinar el resultat d'aquests segons el nivell i la classe de personatge que l'aplica.
- Les Pifies tenen una sola els resultats de la qual es veurán modificats per l'armadura que duguin els personatges.
- Atacs cegadors (dirigits cap a la visió dels seus enemics).
- Atacs per desarmar.
- Empentes.
- Fer caure i llançaments.
- Maniobres d'unificació (per reunir al grupo i donar-los ànims).
- Cops precisos (dirigits cap a una zona concreta de l'enemic).
- Maniobres defensives.
Ús de la màgia
A la beta que estic ressenyant només están disponibles els encanteris de nivell 1 per a Mags i Clergues tot i que en el joc publicat consten un total de 761, això no és impediment per a que els pogueu adaptar d'altres jocs similars o inventar-vos els que cregeu convenients, recordant es clar que realment la màgia de Clásicos del Mazmorreo no es precisament mundana, ens el contrari, es un assumpte perillós i esgotador per a tots els que gosin intentar-ho.
La màgia a Clásicos del Mazmorreo es producte del caprici de déus i dimonis i per a que els encanteris es manifestin es necessari realitzar proves d'encanteris amb una Classe de Dificultat igual a 10 + (2 x nivell de l'encanteri) y per tant hi ha la possibilitat que es produeixi un Crític amb el que millorar o augmentar els efectes dels encanteris (cadascún dels encanteris té una llista amb els efects específics) o una Pifia, això pot suposar que el fetiller o el clergue puguin sofrir la reprobació de la seva deita, veu-re's sotmetsos als efectes de la Corrupció (cosa que pot implicar implicar efectes i canvis físics de tot tipus a quin més graciós, estrany o espectacular, com per exemple que aparegui un tercer ull al front, que les seves extremitats es converteixin en tentacles o que agafi algún estigma demoniac).
Per asegurar-se que un encanteri té éxit o recuperar el seu ús davant d'una situació desesperada els fetillers poden recorrer a l'ús de la Consumpció, acte pel qual el fetiller realitza un sacrifici de les seves puntuacions de Força, Agilitat o Vigor i descriu una acció per la qual perd aquestes puntuacions, tot i que si el jugador no està molt inspirat en aquella partida l'àrbitre pot recorrer a una taula aleatòria per a decidir quina és l'acció concreta que dú a terme.
Ús de la Sort
A Clásicos del Mazmorreo la Sort té una gran importància, això es manifiesta tant durant la creació dels personatges (per a veure el tipus d'activitats que aquesta pot afavorir) com modificant els resultats d'algunes tirades, a més a més el personatge també pot cremar Sort de forma permanent, es a dir, gastar part de la seva Sort per obtenir un modificador positiu a la tirada que vulguin dur a terme (incloent les tirades d'atac, les de mal, les proves de conjurs, les proves de les habilitats de lladre i les tirades de salvació).
Conclusions
Ja per acabar només em queda dir-vos que Clásicos del Mazmorreo es un complement adequat per als altres jocs i complements OSR que he ressenyat en aquesta setmana dins dels àmbits de l'aventura trepidant sense descans (usant les regles relacionades amb la cadena de daus, el combat amb les taules de Crítics y Pifies l'ús de la sort les gestes) i la màgia, l'us de la qual i els efectes secundaris poden adecuar-se perfectament a temàtiques com les tractades al suplement Realms of Crawling Chaos (que he ressenyat en aquesta entrada com a part d'aquesta Setmana OSR) o Lamentations of the Flame Princess.
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario