Páginas

▼

lunes, 4 de julio de 2016

Belloy-en-Santerre i els voluntaris catalans (1916 – 2016)

Voluntaris catalans (Domini Public)

El dia 1 de juliol de 1916 començava la Batalla del Somme en el que l'atac anglofrancés tenia per objectiu alleujar la pressió que les tropes alemanyes mantenien sobre la ciutat assetjada de Verdun.


La Batalla del Somme fou una de les batalles més importants de la Gran Guerra i en la que s'ha registrat el nombre més gran de baixes de tota l'historia, més d'un milió, entre morts, ferits i desapareguts (de fet l'Exèrcit Britànic va patir prop de 20.000 morts i més de 40.000 ferits només en aquell primer dia).

Dins de l'ofensiva de l'Exèrcit Francès la 10a companyia del 3r batalló del Regiment de Marxa de la Legió Estrangera (RMLE) va atacar la població de Belloy-en-Santerre a les dotze del migdia del 4 de juliol (sí, avui fa 100 anys d’aquest fet) i va aconseguir ocupar-la després de durs combats cos a cos pels seus carrers, defenent-la posteriorment dels atacs enemics que intentaven reconquerir-la.

Runes de Belloy-en-Santerre (Domini Public)

Les baixes que va sofrir la Legió en aquesta acció també van ser força nombroses: més d'un centenar de morts, cent cinquanta desapareguts i prop de cinc-cents ferits. Dins dels morts hi va haver el poeta nord-americà Alan Seeger (l'oncle del cantautor Pete Seeger) així com cinquanta catalans, entre ells el periodista i catalanista convençut Camil Campanyà, receptor d’una senyera estelada enviada als voluntaris per Joan Solé i Pla, el fundador del Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans.

Voluntaris catalans i espanyols

Insignia del RMLE
(Domini Public)

Si bé és cert que l'Espanya d'Alfons XIII es va mantenir neutral durant la Gran Guerra, les tensions polítiques de l'època i la situació mundial ben aviat va provocar l'aparició de dos bàndols: els germanòfils (partidaris de les Potencies Centrals) i els aliadòfils (partidaris de la Triple Entente), que ben sovint van acusar la neutralitat espanyola de germanofilia disfressada.

Aquesta situació va donar lloc a l'allistament de voluntaris a l'Exèrcit Francès o a la incorporació de ciutadans ja naturalitzats (és a dir, que ja feia temps que vivien a França per raons econòmiques o per haver fugit d'Espanya per raons de tipus polític, com per exemple haver estat involucrat en les protestes per l'enviament de reservistes a la Guerra de Melilla que van desembocar en els fets de la Setmana Tràgica o tenir problemes amb la Llei de Jurisdiccions promulgada arran dels Fets del ¡Cu-Cut! i que formarien part dels Regiments de Marxa de la Legió Estrangera Francesa.

L'origen d'aquests voluntaris és fonamentalment català, tot i que també n'hi va haver d'aragonesos i bascos, a més a més també s'ha de tenir en compte que dins dels allistats catalans n'hi va haver que no tenien un sentiment nacionalista molt fort pel que fa a la independència catalana, considerant-se a ells mateixos només espanyols o catalans i espanyols alhora.

Els orígens de la bandera estelada i els moviments catalanistes de començaments del segle XX

I ja que he començat a parlar del sentiment independentista català és bo de recordar (o saber) que veritablement aquest no és un fenomen que hagi nascut arran de la situació política d'anys recents, ben al contrari.

Josep Narcís Roca i Farreras (1834-1891) ja va començar a teoritzar sobre l'estat propi des de les pàgines del diari La Renaixensa entre altres publicacions i va arribar fins i tot a recordar el setge sofert per Barcelona i la seva caiguda davant les tropes borbòniques a l'any 1714 (un tema del qual per cert ja n'havia parlat anteriorment) amb dos articles escrits a La Publicidad els dies 14 i 16 de setembre de 1879 (que es poden consultar a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues).

A Catalunya van aparèixer diversos moviments de signe independentista com ara Solidaritat Catalana d’Enric Prat de la Riba (sorgida al 1906 degut als Fets del ¡Cu-Cut! i la Llei de Jurisdiccions) i la Unió Catalanista de 1891.

Pel que fa la senyera estelada, el principal símbol dels moviments catalanistes independentistes, es pot rastrejar el seu origen fins a la bandera de la independència cubana del segle XIX, que alhora està inspirada en la bandera dels Estats Units d’Amèrica (la primera versió de la qual es va crear a Filadèlfia l’any 1774 i que també acabaria influint a la bandera de la Revolució Francesa de l’any 1789): un estel blanc de cinc puntes per representar una colònia o estat, el color blanc per la llibertat, el color vermell per la igualtat i el color blau per la fraternitat.

Bandera de Cuba

Senyera

Estelada de Santiago de Cuba (1903)

Estelada de Santiago de Cuba (1905)

Estelada de París (1908)

La primera versió de l’estelada (una senyera amb un estel blanc al bell mig) va aparèixer penjada al balcó del Centre Catalanista de Santiago de Cuba l’any 1903. Dos anys després part dels socis del Centre van crear el Catalunya Grop Nacionalista Radical i la revista Fora Grillons!, adoptant com a insígnia l’actual versió de l’estelada (la senyera amb un triangle blau en un extrem i l’estel al mig), tot i que aquest disseny encara trigaria a fer-se visible (sense anar més lluny l’any 1908 la seu de la Lliga Nacionalista Catalana a París les estelades tenien un rombe blau al mig amb l’estrella blanca dins).

Amb l’aparició a la dècada de 1910 del Casal Nacionalista de Camagüey i el Cathalonia Blok Nacionalista de Guantánamo l'estelada va ser duta a Catalunya gràcies a Vicenç Albert Ballester (1872 – 1938), fill d’un capità català de la marina mercant xilena i que també va seguir la carrera de son pare obtenint la titulació de pilot mercant l’any 1894, fent diversos viatges entre Cuba i Catalunya, establint-se finalment al Masnou.

Membres de La Reixa (Domini Public)

Els membres de l’associació de solidaritat La Reixa, creada a Barcelona l’any 1901 després de la detenció de 30 militants independentistes quan van intentar dipositar una ofrena floral en el monument al conseller Rafael Casanova l’11 de setembre, tenien com a símbol llacets quadribarrats amb l’estel per dur a la solapa i que evidentment es devien fer per la influència de Ballester (que era un dels impulsors del grup).

Joan Solé i Pla i el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans


Documental L'Estelada de Verdun (TVC | Youtube)

Un cop es va fer evident la presència de voluntaris catalans a les files de la Legió Estrangera gràcies a la correspondència que aquests enviaven es va fer palès per als cercles independentistes la necessitat de saber-ne el nombre i on estaven destinats, fet que va dur al doctor Joan Solé i Pla a fundar a finals de febrer de 1916 el Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans seguint el model d'apadrinament que s'estava duent a terme amb els altres contingents de tropes aliades, és a dir, es demanava a ciutadans de Catalunya que prenguessin cura d'un soldat enviant-li cartes d'ànim i béns que poguessin ajudar-lo a suportar la seva estada al front, com ara mudes de roba que l'ajudessin a escalfar-se i mantenir-se sec a les trinxeres, tabac o llaminadures com ara la xocolata. Aquesta activitat també va anar acompanyada de la visita al front que el doctor Solé i Pla i altres catalanistes aliadòfils van fer el desembre de 1917 per poder entrar en contacte amb els voluntaris tal com es pot veure a la filmació següent.


Solé i Pla al front de la Gran Guerra (Youtube)

A més a més d'aquesta activitat el Comitè de Germanor també va voler organitzar l'agrupament dels voluntaris catalans en un sol cos prenent com a model unitats com la Legió Txeca (que lluitava a favor de les potències de la Entente per alliberar Bohèmia i Moràvia de l'Imperi Austríac i els territoris eslovacs del Regne d'Hongria), l'Exèrcit Blau polonès o la Legió Garibaldina que formava el 4rt Regiment de Marxa del 1er Regiment Estranger. Per aconseguir-ho Solé i Pla creia que era necessària una figura que servís d'exemple i inspiració pels voluntaris i que esdevingués el líder de l'agrupació, per això en un primer moment va pensar en Pere Ferrés-Costa (1888 - 1915), poeta, pedagog i corresponsal de guerra per al diari barceloní Las Noticias que es va acabar allistant a la Legió, però la mort d'aquest al front d'Artois el maig de 1915 els va fer pensar en Camil Campanyà.

Al maig del 1918, ja cap al final del conflicte, es va constituir el Patronato de Voluntarios Españoles inspirat per la tasca duta a terme pel Comitè de Germanor i dirigit per José Subirà i Puig (1882 – 1980), nebot de Solé i Pla, i el Duc d'Alba, amb el propòsit d’anar substituint-lo, cosa que es va veure clarament amb una disminució dels articles parlant dels voluntaris catalans a la premsa aliadòfila espanyola i la disminució de l'interès del govern francès en unes reivindicacions nacionalistes catalanes que podien afectar el seu territori i desestabilitzar Espanya.

Camil Campanyà i la Trinxera Catalana

Camil Campanyà i Mas (1892 – 1916), cap de la secció juvenil d'Unió Catalanista i col·laborador de la revista La Tralla de Vicenç Albert Ballester i el diari La Nació, es va haver d'exiliar a Santiago de Cuba per problemes polítics derivats de la Llei de Jurisdiccions, allí col·laboraria amb Fora Grillons! i més tard s'enrolaria voluntàriament a la Legió Estrangera l'any 1915. En les cartes que es van creuar ell i el doctor Solé i Pla es van demostrar les fortes conviccions nacionalistes del jove i la seva creença en la necessitat de crear una Legió Catalana, a més a més també va endegar la creació d’un full informatiu mensual per als voluntaris anomenat la Trinxera Catalana on tindrien cabuda les col·laboracions dels soldats i que també serviria per posar en contacte els catalans del front.

El primer número estava datat al juliol-setembre (fet que va fer impossible que el seu creador l’arribés a veure imprès donat que va morir el dia 4) i segons sembla va arribar a tenir una continuació i va arribar al setè lliurament de mà de Daniel Domingo i Montserrat (1900 – 1968), tot i que es desconeix si es varen publicar els números cinquè i sisè.

Els voluntaris catalans que ho van demanar van rebre llacets, banderetes i petites insígnies amb els motius de l’estelada i molt possiblement Campanyà fos dipositari d’una estelada de grans dimensions que li va ser enviada pel doctor Solé i Pla o que ell mateix podria haver recollit de mans del doctor a la Diada de 1915. Segurament aquesta bandera va ser la protagonista del mite segons el qual l'estelada va ser usada per embolcallar el seu cadàver, però això és impossible, ja que el seu cos va desaparèixer durant els combats.

Els Catorze Punts de Woodrow Wilson

Documentació en anglès
del Comitè Pro-catalunya (Domini Public)

Amb l'arribada del final de la guerra i la Conferència de Pau que va donar lloc al naixement de la Societat de Nacions es va crear el Comitè Pro-Catalunya per donar suport a les accions del Comitè Nacional Català de París.

La intenció d'ambdós comitès era aprofitar el programa dels Catorze Punts del president Woodrow Wilson per aconseguir ser admesos a la Conferència per tal de donar a conèixer l'anhel independentista català. Per aconseguir-ho es va enviar a Josep Castanyer Prat, mà dreta de Solé i Pla al Comitè de Germanor, aquest va visitar els diaris L'Humanité i Le Populaire per intentar endegar una campanya periodística en favor de la causa catalana.

També va visitar el Ministeri d'Afers Exteriors francès i l'Hotel Crillon, on s'allotjava Wilson, per parlar amb un dels seus secretaris, el comandant Tyler, en tots els casos Castanyer va entregar diversa documentació escrita tant en francès com en anglès on es presentava el cas català.

Tot i això aquests esforços no van servir de res, ja que el 28 de juny de 1919 es va signar el Tractat de Versalles i amb aquest s'acabà tota possibilitat d'aplicar la via wilsoniana

El record dels voluntaris catalans

Lliurament de la bandera dels Voluntaris
al Museu de l'Exèrcit de París
(Domini Public)

El nombre aproximat de voluntaris espanyols a la Gran Guerra és proper als 1.000 i aquests van ser majoritàriament catalans (i no van arribar als 12.000 com es va dir posteriorment i va ratificar a l'Assemblea Nacional francesa el periodista i polític Emmanuel Brousse (1866 – 1926) per reafirmar les aspiracions d'independència catalanes).

Diploma dels voluntaris catalans (Domini Public)

Medalla honorífica dels voluntaris catalans (Domini Public)

El record d'aquests voluntaris es manifesta avui dia de diverses maneres:

A França és possible trobar el nom de Camil Campanyà inscrit als murs del Panteó de Paris junt amb els d'altres 650 escriptors morts durant el conflicte.

Actualment els dos carrers principals de Belloy-en-Santerre s'anomenen rue de Catalogne i rue de Barcelone degut al fet que la Mancomunitat de Catalunya i l'ajuntament de Barcelona van finançar amb mig milió de francs francesos de l'època la reconstrucció de l'església i l'ajuntament (on precisament també hi ha una placa en record de Campanyà) i la construcció del monument commemoratiu als soldats de la Legió morts en la batalla amb un especial record per als combatents catalans mitjançant la inscripció «Honneur à la Légion Étrangère et à ses vaillants catalans Juillet 1916».

Belloy-en-Santerre (2).JPG per APictche
(CC BY-SA 4.0)

Fotografia cortesia de Le Grand Guerre

Coincidint amb el centenari de la batalla també s'hi fa una cerimònia commemorativa.





A Barcelona es conserva l’estelada de 1915 de Camil Campanyà i Joan Solé i Pla al Museu d’Història de Catalunya recuperada d'entre els efectes personals del doctor i als jardins del Parc de la Ciutadella s'hi exhibeix l'estàtua Als Voluntaris catalans, esculpida per Josep Clarà i que va ser inaugurada el 14 de juliol de 1936 i que avui dia també recorda a tots els morts catalans d’ambdues guerres mundials.

Als Voluntaris Catalans (Josep Clarà).
Parc de la Ciutadella (Barcelona) per Enfo
(CC BY-SA 3.0 es)

Als Voluntaris Catalans (Josep Clarà).
Parc de la Ciutadella (Barcelona) per Enfo
(CC BY-SA 3.0 es)

Fonts bibliogràfiques i d'Internet

A mes dels enllaços que hi ha al llarg de l'article també us recomano la següent bibliografia:

12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial
Joan Esculies i David Martínez Fiol
Ara Llibres
ISBN: 978-84-15642-71-8

Cent Anys d'Estelada. Un segle d'iconografia independentista
Coordinació: Oriol Falguera i Ribas i Joan-Marc Passada i Casserres
Cim Edicions
ISBN: 978-84-937380-0-6

Joan Escolies: Reportatges i articles

Identidades cruzadas, identidades compartidas: españolidad y catalanidad en los voluntarios españoles de la Gran Guerra
David Martínez Fiol, Joan Esculies Serrat
Rubrica Contemporanea

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
en

2 comentarios: