L'estiu de 1816 es va esdevenir a Vil·la Diodati una trobada que va marcar un punt d'inflexió en la literatura fantàstica i de ciència ficció, ja que en una de les reunions nocturnes que es van produir aquells dies va nèixer l'obra literària Frankenstein o El Modern Prometeu, escrita per Mary Shelley (1797 – 1851). En aquesta nova entrada que estic dedicant als éssers artificials a la literatura i als jocs de rol us parlaré del monstre i de la seva creadora i veurem alguns exemples de com ha arribat a influir en la ficció dels anys posteriors.
L'any sense estiu i Vil·la Diodati
|
|
File:Tambora ashfall 1815.svg - Wikimedia Commons
(CC BY-SA 3.0) |
|
|
File:1816 summer.png - Wikimedia Commons
(CC BY-SA 3.0) |
1816, també conegut com a l'Any sense estiu pels efectes de l'erupció del volcà Tambora a Indonesia l'any anterior i el període de baixa activitat solar conegut com a Mínim de Dalton (1790 – 1830), va ser desastrós pel que fa al clima, produínt-se un important descens de les temperatures a l'hemisferi nord i altres aberracions climàtiques que van afectar Amèrica del Nord, Europa Occidental, Tíbet i Xina, donnt lloc a importants pèrdues en les collites que van provocar un període generalitzat de fam, epidèmies i desordres i revoltes per falta d'aliments.
|
|
|
Vil·la Diodati
(Domini públic) |
Retrat de Lord Byron pintat al 1813 per Thomas Philips (Domini públic) |
Va ser durant l'estiu d'aquell any tan calamitós quan es va produir la reunió que ens ocupa gràcies a George Gordon Byron (1788 – 1824), més conegut com a Lord Byron, que fou el gran exponent del moviment romàntic britànic i heroi de la Guerra d'Independència de Grècia (1821 – 1829).
.jpg "Retrat d'Annabella Byron pintat al 1812 per Charles Hayter")
|
|
|
Retrat d'Annabella Byron pintat al 1812 per Charles Hayter (Domini públic) |
Retrat d'Ada Lovelace pintat possiblement per Alfred Edward Chalon al 1840 (Domini públic) |
|
.jpg "Motor analític de Babbage (1834-1871)")
|
|
Retrat de l'obituari de Charles Babbage, Illustrated London News (4 de novembre de 1871), per Thomas Dewell Scott (Domini públic) |
Motor analític de Babbage (1834-1871) (CC BY-SA 2.0) |
El poeta va llogar Vil·la Diodati del 10 de juny a l'1 de novembre per passar una temporada allunyat d'Anglaterra, fugint dels deutes i de l'escandal provocat pel seu divorci d'Anna Isabella Milbanke (1792 – 1860) després del naixement de la seva filla, la futura escriptora i matemàtica Ada Lovelace (1815 – 1852), considerada per molts com la primera programadora pel seu treball sobre la màquina analítica de Charles Babbage (1791 – 1871).
Anna Isabella, més coneguda com a Lady Byron, a més a més de tenir una educació en la que va destacar l'aprenentatge de l'astronomia i les matemàtiques també es caracteritzava per una religiositat estricta (fet que la duria a participar en causes socials com l'abolició de la esclavitut al Regne Unit), es va espantar per les freqüents borratxeres del poeta, la seva oberta hostilitat cap a ella i la manera amb la que gestionava la seva economia. La situació va empitjorar quan va començar a sospitar que mantenia relacions incestuoses amb la seva germanastra, Augusta Maria Leigh (1783 – 1851). Tot això la va dur a pensar que el seu marit havía embogit i a demanar el divorci (tot i que això no va evitar que estigués obsessionada amb el seu espós fins a la fí dels seus dies).
|
|
|
Retrat de Mary Wollstonecraft Shelley, pintat al 1840 per Richard Rothwell (Domini públic) |
Retrat de Percy Bysshe Shelley, pintat al 1819 per Alfred Clint (Domini públic) |
|
|
|
Retrat d'Augusta Maria Leigh, pintat al 1817 per James Holmes (Domini públic) |
Retrat de Claire Clairmont, pintat al 1819 per Amelia Curran (Domini públic) |
Mary va arribar a Ginebra el 14 de maig en companyia del seu futur marid, el poeta Percy Bysshe Shelley (1792 – 1822), el fill de tots dos i la seva germanastra, Claire Clairmont (1798 – 1879), embarassada de Lord Byron després d'una trobada entre tots dos a principis d'any. Durant els primers mesos d'aquell any havien recorregut la França devastada per la Guerra de la Sisena Coalició (1813 – 1814) contra Napoleó Bonaparte (1769 – 1821), un viatge que va marcar profundament a Mary, tal i com recull en el diari del viatge que escrivia junt amb Percy:
Ara ens apropavem a escenes que ens van recordar el que quasi haviem oblidat, que darrerament França havía sigut un pais en el que s'havien produit grans i extraordinaris esdeveniments. Nogent, un poble en el que vam entrar a l'endemà havía sigut devastat per complert peñs cossacs. Res podia ser més complert que la runa que aquells bàrbars havien escampat a mida que avançaven; potser recordaven Moscú i la destrucció dels pobles russos; però ara ens trovabem a França, i que la angoixa dels seus habitants, amb les seves cases cremades, el seu bestiar assassinat i tota la seva riquesa destruida, ha esperonat la meva aversió per la guerra, que no pot sentir ningú que no hagi viatjat a través d'un pais saquejat i devastat per aquesta plaga, que, en el seu orgull, l'home infligeix sobre els seus semblants.
History of a Six Weeks’ Tour through a part of France, Switzerland, Germany and Holland (1817)
Mary Wollstonecraft Shelley
(Traducció pròpia)
Una història de fantasmes
Després de reunir-se amb Lord Byron el dia 25 de maig es va unir al grup John William Polidori (1795 – 1821), també escriptor i metge personal del poeta. Aquells dies, que van ser especialment plujosos, els van passar llegint, navegant pel llac i mantenint llargues converses fins ben entrada la matinada, fins que una nit del mes de juny (segurament la del dia 15), després de llegir l'antologia de relats sobre espectres Fantasmagoriana a la llum del foc, Lord Byron els va proposar a tots escriure una història de fantasmes, tal i com l'autora explica a l'introducció de la seva obra:
"Cadascun de nosaltres escriurà una història," va dir Lord Byron; i es va accedir a la seva proposició. Erem quatre. El noble autor va començar un conte, un fragment del qual va escriure al final del seu poema sobre Mazeppa. Shelley, més capaç de personificar idees i sentiments en la lluentor de l'imaginació brillant, i en la música del vers més melodiós que adorna el nostre llenguatge, més que inventar els mecanismes d'una història, va començar una basada en les seves experiències inicials de la seva vida. El pobre Polidori va tenir una idea terrible sobre una dama amb una calavera per cap, que va ser castigada per espiar a través de l'ull d'un pany—per veure que ho vaig oblidar— quelcom molt xocant i dolent, es clar; però quan ella va ser reduïda a una condició pitjor que la del renombrat Tom de Coventry, no sabia que fer amb ella, i va ser obligat a enviar-la a la tomba dels Capuletos, l'únic lloc on ella encaixava. Els il·lustres poetes, també molests per la banalitat de la prosa, ràpidament van renunciar a la seva desagradable tasca.
Em vaig obligar a mi mateixa a pensar en una història,—una història que rivalitzés amb aquelles que ens havien animat en aquesta tasca. Una que pogués parlar de les misterioses pors de la natura, i despertar l'horror emocionant—una que fes que el lector tingués por de mirar al voltant, que li cuallés la sang, i que li accelerés els batecs del cor. Si no aconseguís aquestes coses, la meva història de fantasmes no mereixeria el seu nom. Vaig pensar i vaig meditar—en va. Vaig sentir la buida incapacitat de l'invenció que és la més gran misèria de la autoria, quan el No res obtús respón a les nostres invocacions ansioses. Has pensat una història? Em preguntaven cada matí, i cada matí estava obligada a respondre amb una negativa mortificant.
Frankenstein:
Or,
The modern prometheus.
Introducción
(Edición de 1831)
Mary Wollstonecraft Shelley
(Traducció pròpia)
Després d'uns dies en els que la Mary li va ser impossible arribar a una idea per al seu relat les converses nocturnes del grup van acabar centrant-se en la natura del principi de la vida i la possibilitat que els cossos poguessin ser reanimats:
Moltes i llargues van ser les converses entre Lord Byron i Shelley, de les quals era una devota però quasi silenciosa seguidora. Durant una d'aquestes, es van discutir varies doctrines filosòfiques, i entre d'altres la natura del principi de la vida, i si hi havia la probabilitat que aquesta algún cop podés ser descoberta i comunicada. Van parlar dels experiments del Dr. Darwin, (no parlo del que el Doctor realment va fer, o del que va dir que va fer, però, més per al meu propòsit, del que es diu que havia fet,) que va preservar un troç de cuc dins d'una caixa de vidre, fins que per algún mitjà extraordinari es va començar a moure voluntàriament. No així, despres de tot, seria donada la vida. Potser un cadàver podria ser reanimat; el galvanisme ha donat testimoni d'aquestes coses: potser les parts d'una criatura poden ser fabricades, unides i dotades amb l'escalfor vital.
Frankenstein:
Or,
The modern prometheus.
Introducción
(Edición de 1831)
Mary Wollstonecraft Shelley
(Traducció pròpia)
Va ser aquesta conversa la que, evidentenment, va provocar que aquella nit Mary tingués el malson que ho va començar tot:
La nit empal·lidia amb aquesta conversa, fins i tot haven passat la mitjanit, abans que ens retiressim a descansar. Quan vaig posar el meu cap al meu coixí, no vaig dormir ni es pot dir que pensés. La meva imaginació em va posseir i em va guiar sense que s'ho demanés, regalant-me imatges succesives que van sorgir en la meva ment amb una intensitat mès enllà dels límits usuals del somni, vaig veure—amb els ulls tancats, però amb una esmolada visió mental,—el pàl·lid estudiant de las arts impies agenollat davant de la criatura que havia composat. Vaig veure l'horrible fantasma d'un home estirat, i llavors, gràcies al funcionament d'una poderosa màquina, mostrava signes de vida i es revoltava amb un moviment inquiet i mig vital. Espantós devia de ser; molt espantós seria l'efecte de qualsevol esforç humà que vulgui burlar-se del magnific mecanisme del Creador del món. El seu èxit aterroritzaria a l'artista, fugiria horroritzat de la seva odiosa obra. Esperaria que, deixada a si mateixa, la lleugera guspira de vida que havia communicat s'esvairia; que aquella criatura, que ha rebut tan impefecta animació, es convertiria en materia morta; i potser dormiria creient que el silenci de la tomba extingiria per sempre l'existència transitòria del cos repugnant que havía observat al bressol de la vida. Ell dorm, però es despertat; obre els seus ulls; contempla l'horrible criatura que s'alça al costat del seu llit, obrint les seves cortines i observant-lo amb els seus ulls humits i grogosos i curiosos.
Vaig obrir els meus aterrida. La idea havia posseit de tal manera la meva ment que l'emoció de la por m'atravessava, i desitjava canviar l'horrible imatge de la meva fantasia que encara veia per les realitats del meu voltant; la cambra en si mateixa, el parquet fosc, els finestrons tancats, amb la llum de la lluna lluitant per passar a través d'aquests, i saber que el llac cristal·lí i les altures blanques dels Alps estaven més enllà. No podia desfer-me del meu fantasma horripilant; encara m'empaitava. He de pensar en una altra cosa, vaig recorrer a la meva història de fantasmes,—la meva avorrida i poc afortunada història de fantasmes! Oh! Si tan sols pogués idear una que pogués espantar al meu lector com la que m'havia espantat a mi aquella nit!
Tan ràpida como la llum i tan animada era la idea que se'm va presentar. "Ho he trobat! El que m'ha aterroritzat aterroritzará a altres; i només necessito descriure l'espectre que habia perseguit el meu coixí a mitjanit." Al matí vaig anunciar que havia pensat una història. Vaig començar aquell dia amb les paraules, Era una lúgubre nit de novembre, fent solament una transcripció dels terrors macabres del meu somni lúcid.
Frankenstein:
Or,
The modern prometheus.
Introducción
(Edición de 1831)
Mary Wollstonecraft Shelley
(Traducció pròpia)
Una possible inspiració: Les forques de Tyburn i el galvanisme
|
|
Il·lustració de la forca permanent a Tyburn (segurament del 1680) (Domini públic) |
Arribats a aquest punt hom s'ha de preguntar quins fets inspiren aquesta visió tan vivaç i tenebrosa a Mary Shelley.
Primer de tot s'ha de considerar la seva referència als cadàvers, fet que no ens hauria d'estranyar donat que la escriptora va nèixer al districte londinenc de Somers Town (actualment districte de Camden), famós entre d'altresmotius per les execucions dutes a terme a Tyburn, quelcom que de segur que va quedar fixat a la memòria popular.
Tot i que a la capital han existit diversos llocs d'execució, com per exemple la famosa Torre de Londres, a l'encreuament de carreteres de Tyburn es van dur a terme un gran nombre d'execucions des del siglo XII fins a finals del segle XVIII, freqüentement amb la presència d'un gran nombre d'espectadors. Els mètodes usats van ser variats i van donar lloc a escenes que deurien ser certament impressionants, com per exemple el primer esquarterament, dut a terme al 1241 o el penjament simultani de 24 personers (23 homes i una dona) al 1649. A tot això també s'ha de comentar l'actitud del públic assistent, per als que era un espectacle digne de contemplar, o aquells que creien que el cos dels acabats d'executar tenia propietats curatives i pagaven als botxins per a que els permetessin tocar els cadàvers. A les execucions també acostumaven a assistir els familiars i amics dels condemnats, que intentaven acabar amb el sofriment dels penjats estirant de les seves cames o que es barallaven amb els ajudants dels cirurgians per impedir que s'emportessin els cadàvers dels seus afins per a la seva disecció i així poder oferir-los un enterrament digne.
Si voleu esbrinar més sobre la història del lloc i de les execucions fetes allí podeu consultar The Proceedings of Old Bailey i Capital Punishment U.K..
|
|
|
Alessandro Volta
(Domini públic) |
Luigi Galvani
(Domini públic) |
|
.jpg "Retrat d'Erasmus Darwin, pintat al 1792 per Joseph Wright de Derby")
|
|
Retrat de Giovanni Aldini (1829) (Domini públic) |
Retrat d'Erasmus Darwin, pintat al 1792 per Joseph Wright de Derby (Domini públic) |
Pel que fa a la possibilitat de reanimar un cadàver mitjançant l'ús de l'electricitat, Mary Shelley estava fent referència a les investigacions sobre el galvanisme dutes a terme per Alessandro Volta (1745 – 1827) (inventor de la pila voltàica al 1799) i Luigi Galvani (1737 – 1798) sobre la generació d'electricitat mitjançant l'ús de reaccions químiques així com la contracció/convulsió del teixit muscular en els éssers biològics quan entren en contacte amb el corrent elèctric, tal i com va poder descobrir mitjançant els experiments duts a terme durant 11 anys estimulant el nervi ciàtic de les anques de granota, tal i com es pot veure en la següent recreació de l'experiment:
Després del decés de Galvani les seves investigacions van ser continuades pel seu nebot, Giovanni Aldini (1762 – 1834), famós per la demostració pública que va dur a terme a Londres animant part lde cadàver del criminal George Forster, executat a la presó de Newgate el 18 de gener de 1803:
A la primera aplicació del procès a la cara, les mandíbules del criminal difunt van començar a tremolar, i els musculs adjacents es van contorsionar horriblement, i un ull de fet es va obrir. A la part següent del procès la mà dreta es va alçar i es va tancar, i les cames i les cuixes es van moure.
The Newgate Calendar – George Foster
Executed at Newgate, 18th of January, 1803, for the Murder of his Wife and Child,by drowning them in the Paddington Canal;
with a Curious Account of Galvanic Experiments on his Body
Sparks of life | Research | The Guardian
(Traducció pròpia)
Es probable que la demostració de Aldini fos coneguda per Mary Shelley, veritat?
Altres científics de l'època que van experimentar amb el galvanisme i que van poder tenir un cert grau d'influència en la gènesi de la novel·la van ser el naturalista James Lind (1736 – 1812) (tutor de Percy Shelley a l'Eton College durant 1809) i Erasmus Darwin (1731 – 1802), metge i naturalista que com ja heu pogut llegir surt esmentat a l'introducció a la novel·la en la seva edició de 1831 i que a més a més era l'avi patern de Charles Darwin, autor de la Teoría de l'evolució.
El naixement de la novel·la i d'un gènere
Els dies passats a Vil·la Diodati van donar com a resultat una obra que sense cap mena de dubte va cambiar el gènere fantàstic, ja que Frankenstein o El Modern Prometeu es considerada per autors com Brian Aldiss (1925 – 2017) com la obra amb la que s'inicia la ciència ficció moderna.
|
|
|
Pàgina del títol del primer volum de Frankenstein, Primera Edició (1818) (Domini públic) |
Frontispici de Frankenstein, Tercera Edició (1831), per Theodore Von Holst (Domini públic) |
El llibre va conèixer tres edicions en vida de la seva autora: 1818 (publicada en tres volums i de manera anònima), 1823 (publicada en dos volums i acreditant a Mary Shelley com a la seva autora) i 1831 (un sol volum i primera edició "popular", revisada a fons per l'autora i que inclou un prefaci en la que ella explica d'una manera una mica guarnida la gènesi de l'història) i sempre ha gaudit d'una gran acceptació per part dels lectors malgrat algunes crítiques, com la apareguda a The British Critic, N.S., 9 (April 1818), en la que es criticava a la seva autora pel fet de ser dona:
"L'escritor és, entenem, una dona; això és un agreujament del defecte predominant de l'obra; però si la nostra autora pot oblidar la gentilesa dels seu sexe, això no es raó per a la que haguem de fer-ho nosaltres; i per tant descartarem la seva novel·la sense més comentaris".
Frankenstein va ser plantejada per Mary Shelley com a una obra epistolar (aquella que es desenvolupa a través de la correspondència entre els seus protagonistes), que passa durant el segle XVIII i que s'inicia amb el relat que el capità Robert Walton, un escriptor fracassat reconvertit en explorador polar, envia a sa germana explicant com, durant el transcurs de la seva expedició, va trobar un home anomenat Victor Frankenstein en unes condicions físiques lamentables i com aquest li va explicar les circumstàncies que el van dur tan lluny en la seva cerca, que no son altres que perseguir al monstre que ell mateix ha creat emulant el mite de Prometeu (i d'aquí vé el subtitol de l'obra, del que s'ha prescindit en posteriors edicions). El monstre l'atormenta, responsabilitzant-lo, amb raó, de ser el culpable de la seva desgraciada existència i de no ser capaç d'oferir-li una vida plena i normal com a qualsevol altre, fet que el portarà a emprendre la seva venjança.
Més influència en el gènere fantàstic
|
_-_Vampyre,_1819.jpg "Pàgina del títol de The Vampyre (1819)")
|
|
Retrat de John William Polidori, pintat per F.G. Gainsford (Domini públic) |
Pàgina del títol de The Vampyre (1819) (Domini públic) |
Sense cap mena de dubte aquells dies a Vil·la Diodati van ser certament prolífics i van acabar influint en el gènere fantàstic que s'ha produït posteriorment.
Un exemple d'això és la novel·la curta El vampir, escrita per Polidori al 1819 i considerada com una de les primeres obres modernes del gènere vampíric romàntic, prenent com a base les llegendes balcàniques que Lord Byron li va explicar al metge durant aquells dies i el relat inacabat Fragment of a novel, escrit per l'aristòcrata el mateix any (una cosa per la qual segurament l'autoria de l'obra fos atribuida primer de tot a Lord Byron encara que aquest ho negués repetidament i Polidori escribís una carta a l'editor explicant que encara que la base de la obra era clarament deguda a Lord Byron, el desenvolupament dels personatges havia sigut seu).
Altres exemples en els que es nota la petjada de l'obra de Mary Shelley es Frankenstein Desencadenat, una obra de ciència ficció escrita per Brian Aldiss al 1973 que pren com a rerafons l'obra original de i que va ser adaptada a la gran pantalla al 1990 per Roger Corman, així com totes aquelles obres que d'una manera o altra tracten la creació de vida artificial tal i com es veurà en els següents capítols de la sèrie.
Adaptacions a altres mitjans
Evidentement una obra tan famosa ha tingut moltes adaptacions a altres mitjans i s'han creat un gran nombre d'obres influenciades pels fets ocorreguts a Vil·la Diodati.
Començnt per la cinematografia i la televisió es podrien destacar les següents:
Frankenstein (1910)
Wikipedia
IMDb
Library of Congress
Internet Archive
Frankenstein (1931)
The Curse of Frankenstein (1957)
Young Frankenstein (1974)
Gothic (1986)
Remando al Viento (1988)
Frankenstein Unbound (1990)
Mary Shelley's Frankenstein (1994)
Frankenstein (2004)
|
|
Bernie Wrightson's Frankenstein
(Fair Use) |
I aprofitant que el personatge ja es troba sota domini públic també ha tingut un gran nombre d'adaptacions als còmics (moltes eren d'una qualitat una mica qüestionable o bastant ximpletes), per tant sense cap mena de dubte la estrella es l'adaptació dibuixada per Berni Wrightson al 1983.
Si us interessa esbrinar més sobre altres representcions de l'anomenada “cultura popular” podeu veure aquests articles de la Wikipedia en anglès (Frankenstein in popular culture - Wikipedia | List of films featuring Frankenstein's monster - Wikipedia) i la web FrankensteinFilms.
El Monstre de Frankenstein en els jocs de rol
|
|
.jpg "Adam's Wrath (aventura)")
|
|
Ravenloft (mòdul) (Fair Use) |
Ravenloft: Realm of Terror (suplement) (Fair Use) |
Adam's Wrath (aventura) (Fair Use) |
Arribats ja als jocs de rol és fàcil pensar que els reglaments més adequats per a representar al Monstre de Frankenstein serien aquells jocs els reglaments dels quals están pensats per a representar fantasies gòtiques (fet que pot incloure qualsevol versió de Dungeons & Dragons o jocs semblants), tot i que ja veureu que hi ha altres opcions que us poden interessar.
D'entrada podem pensar en el golem de carn, una criatura semblant al Monstre i que a Dungeons & Dragons 5ed es pot trobar en les següents versions:
I les creacions dels afeccionats:
- D&D 5E - Epic Monsters: Frankenstein's Monster | EN World Tabletop RPG News & Reviews
- Frankenstein (5e Race) - D&D Wiki
(tot i que no se'ns ha d'oblidar que en l'entorn de campanya de Ravenloft també existeix un personatge similar, introduït en el suplement Realm of Terror i l'aventura Adam’s Wrath).
|
|
|
Dark Harvest: Legacy of Frankenstein
(Fair Use) |
Dark Harvest: Resistance
(Fair Use) |
Per una altra banda també us pot interessar el joc Dark Harvest: Legacy of Frankenstein, un joc de rol compatible amb Victoriana 2nd edition que ens presenta un món alternatiu en el que Victor Frankenstein no dubta en aprofitar els seus coneixements científics en benefici propi sense importar les conseqüències dels seus actes. El seu manual bàsic es pot descarregar gratuïtament des de DriveThruRPG i Resistance, el seu primer suplement, es pot obtenir com “paga-el-que-vulguis”.
|
|
|
1800: El Ocaso de la Humanidad
(Fair Use) |
1800: Codex Gigas
(Fair Use) |
I ja que estic parlant d'imatgeria gòtica i tenebrosa també us pot interessar 1800: El Ocaso de la Humanidad i el seu suplement 1800: Codex Gigas. Totes dues obres van ser finançades amb sengles mecenatges al 2018 i al 2019 i retraten un segle XIX ucrònic que mostra una invasió demoníaca del món barrejada amb l'aparició de tecnologia steampunk i teslapunk. Tot i que en el joc no apareix la criatura com a tal, el suplement 1800: Codex Gigas ofereix prou informació com per crear-la (i a més a més el text del joc s'ofereix sota llicència CC BY-NC-SA, per tant els afeccionats poden crear continguts derivats de manera gratuïta). Els autors van posar el manual bàsic com a descàrrega gratuïta a MEGA el passat 29 d'octubre comunican-t'ho a través de Twitter (la mateixa publicació a través de Nitter) i si desitgeu donar-los suport totes dues obres encara es poden trobar en format físic a algunes botigues d'Espanya o en format pdf a la venda a Lulu:
|
|
|
DC Heroes (Tercera Edición)
(Fair Use) |
Blood of Heroes
(Fair Use) |
I per acabar aquest apartat dedicat als jocs de rol també us pot interessr consultar les estadístiques del Mosntre de Frankenstein que apareixen a Writeups.org, un lloc web d'afeccionats dedicat a oferir continguts per als jocs de rol DC Heroes (amb edicions al 1985, 1989 i 1993) i Blood Heroes (editat el 1998), tots dos usen el Mayfair Exponential Game System i ja estan descatalogats des de fa anys. Si voleu més informció sobre aquests jocs i el seu sistema també podeu consultar els segënts enllaços:
- La entrada sobre DC Heroes i Blood of Heroes en TV Tropes
- Writeups.org
- Blood of Heroes RPG « ICEWEBRING
- DC Heroes RPG Rules
- DC Heroes RPG
- Mayfair DC Heroes Character Database
- Siskoid's Collection - Character Index
- Home | Marvel Superheroes - The MEGS Experience
Domini Públic: On consultar les obres de Mary Shelley
|
|
| Mary Shelley - Frankenstein | Mary Shelley - The Last Man |
Per finalitzar aquest tercer lliurament de la sèrie dedicada als éssers artificials només em queda indicar-vos on es poden descarregar de manera legal els texts de les obres de Mary Shelley ja que aquests es troben sota domini públic.
Per aconseguir-les només heu de consultar aquests enllaços:
Per cert, no se si sabieu que Mary Shelley va publicar al 1826 la novel distòpica The Last Man, en la que describia com la Humanitat s'estingeix a finals del segle XXI degut a una pandemia... Mal rebuda en el seu moment, va ser recuperada a la dècada de 1960 i dona per pensar...
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario