La Treva de Nadal de 1914

© IWM (Q 11718), part of GRIGG J SELBY (MR) COLLECTION,

used under the terms of the IWM Non Commercial Licence.

Avui fa un segle els soldats de dos bàndols enfrontats can abandonar les seves armes per unes hores per a celebrar junts el Nadal a la Terra de ningú que separava les trinxeres d’uns i altres. Aquest breu i inesperat descans va passar a la Història com a la Treva de Nadal de 1914.

Imagineu-vos l’escena, imagineu-los de nit arraulits dins de les seves trinxeres mentre la neu ja ha començat a tenyir de blanc el camp de batalla i el fred fa la seva aparició, penetrant als ossos de tots i cadascun d’ells, en aquell moment segurament tots estaven pensant en la seva llar i en la família que havien deixat enrere, esperant que tot allò acabés aviat tot i que era evident que la guerra anava a durar més temps del que els hi havien dit.

De sobte algú comença a cantar cançons nadalenques com ara Santa Nit i a tots dos costats unes quantes veus se li uneixen formant un cor improvisat, l'endemà alguns abandonaran la seguretat dels seus refugis per anar a trobar el contrari de forma pacífica i ben aviat altres els seguiran; els uns i els altres acabaran intercanviant regals, com per exemple tabac o xocolata, a beure junts, a fotografiar-se i fins i tot a jugar al futbol, també s'acabaran duent a terme cerimònies religioses en memòria dels caiguts en combat i en alguns casos se les podrà enterrar dignament.

Però aquestes activitats no agradaran a una part de l’oficialitat, incloent els alts comandaments (i era previsible que així fos), per tant a partir d’aleshores es donaran ordres per a què un fet d’aquesta mena no tornessin a ocórrer, i en els anys següents va suposar prohibir la confraternització i un increment en els bombardejos d’artilleria cada cop que s’aproximaven aquelles dates, a més a més l’escalada bèl·lica del conflicte va acabar fent que els intents per a repetir una treva de tipus informal cada cop fossin més escassos.

Les famílies dels soldats es van assabentar d’aquest fet tan sorprenent a traves de la premsa (en els pocs casos en què no es va practicar la censura) i a través de les cartes que els seus éssers estimats els hi escrivien des del front.

Amb el pas dels anys el record de la Treva de Nadal de 1914 es va anar diluint a mida que es desencadenaven els horrors del segle XX i no va ser fins a la segona meitat d’aquell segle i principis de l’actual que la memòria d’aquest fet s’ha recuperat amb cançons com Pipes of Peace de Paul McCartney o All Together Now del grup The Farm, la pel·lícula francesa Joyeux Noël de l’any 2005 o l’anunci per a la campanya de Nadal de la cadena de supermercats britànica Sainsbury’s d’enguany.

No és la primera vegada que al blog tracto temes històrics i culturals (i segurament no serà l’última) com bé saben tots aquells que l’han seguit durant aquests primers anys, és per això per al que avui m’agradaria destacar l'especial importància que segurament va tenir aquest esdeveniment per aquelles persones que el van viure i desitjar a tots els lectors que em segueixen, així com els que ho facin en el futur, unes felices festes sense que la seva procedència o les seves creences (o les meves) en siguin un obstacle.

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English