Este blog no apoya la difusión de contenidos con derechos de autor (excepto los casos en los que el autor da su permiso para ello o los difunde de manera gratuita).
Aquest blog no dona suport a la difusió de continguts amb dret d'autor (exceptuant els casos en els que l'autor en dona permís o els difon de manera gratuïta).
This blog does not support the dissemination of copyrighted content (except for cases in which the author gives permission for it or spreads for free).

viernes, 29 de mayo de 2015

Caixa Negra: La Llamada de los dioses – Sessió 3

Continuo amb el diari de campanya de La Llamada de los dioses que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradía del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2


Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).

Com ja us vaig explicar a la sessió anterior, els jugadors es troben a bord del Sombra Rauda i están intentant tornar a Salmanasar i s'havíen desfet de la molesta presència de cert cadaver reanimat, un antic tripulant ja difunt que va pujar per la borda al vaixell. No obstant les dues nits següents van tornar a tenir la visita d'un cadàver que insistia a pujar al vaixel (i el clergue seguia fallant les tirades d'expulsió... ಠ_ಠ), per tant van haber de combatre contra ells i llançarlos per la borda.


Era de preveure que a la nit següent tornessin a rebre una tercera visita (quelcom que Meler va encertar amb un ús exitós de Saber arcà) i preguntant-se en Morkhan d'on sortia tant cadàver van acordar que Luna, subjecta per una corda, es submergís per mirar per sota de la quilla, fet que va confirmar les sospites de tots: un munt de cadàvers embotornats flotava per sota del vaixell i el seguia ajudat pel corrent. Al conèixer aquest fet Morkhan va tornar a intentar una expulsió i finalment (ara sí!) va aconseguir desfer-se de l'esperit que els reanimava.

Sahuagin per Victor Guerra


Significava això que s'havien acabat els problemes pels nostres cansats herois? Evidentment no, ja que aquella mateixa nit van tornar a tenir una visita, en aquest cas de criatures marines humanoides semblants a peixos (no, no eren Profunds) que van pujar amb la clara intenció d'apoderar-se'n, el que els va a dur a enfrontar-s'hi en un nou combat no sense que abans Luna intentés fer quelcom per aturar-los, i que fos el que fos ho va aconseguir per uns moments (un fet que va fer sospitar a la resta de personatges). Durant el combat Kai va tornar a treure uns quants crítics tal i com acostuma a fer, peró aixó no va evitar que Morkhan fos greument ferit primer i mort després per a desesperació de la resta de personatges (Ens hem quedat sense clergue!!), però Luna tenia alguna idea del que es podia fer al respecte, pel que va demanar a la resta del grup que la deixèssin sola amb el cadàver de Morkhan i va aconseguir tornar-lo a un estat en el que les pocions de curació acumulades de sessions aneriors podessin ajudar a curar-lo (i això també va aconseguir que les sospites al respecte de Luna augmentessin encara més...)


Però les preocupacions dels personatges no van fer si no augmentar amb el següent encontre ja que aquest cop no es tractava d'uns simples cadàvers o d'uns peixets... Ben aviat uns tentacles plens de ventoses van començar a atacar la nau buscant la seva destrucció i atraparlos per conduïr-los a una boca plena de dents desitjosa de devorar-los... La criatura es tracta evidentment d'un Kraken i va aconseguir atrapar a tots els personatges menys Luna que va conseguir escapolir-se donada la seva agilitat i bones tirades.


Tot semblava perdut, Heldenhammer ja estava a la gola de la bestia i començava a ser devorat i la resta ho seria poc després quan es produeix l'inesperat i la bèstia els allibera per després allunyar-se rapidament.

Mentre es recuperaven de l'espant d'haver estat a punt de morir van veure com des de les aigues de l'oceà es formaba una figura gegantesca que es va identificar com al deu Eru, fill d'Aegïr, un dels molts noms amb el que es conegut Valion (veure el final d'aquest article del Codex de la Marca), que els hi va implorar la seva ajuda per recuperar la font del seu poder: un trident regal del seu pare que li havia sigut arrabassat amb enganys per us misteriosos clergues i dut fins a una iila més enllà del seu abast. Els personatges, reconeixent en el rostre del gegant al misteriós clergue Brune (i que d'alguna manera responia a les premonicions que Meler havia tingut a la sessió anterior), van acceptar la misió que la deitat els proposava (*) i aquesta, usant el poder que encara li quedava va impulsar la nau cap a la seva destinació...

Quan vam acabar la sessió vam fer un recompte de punts d'experiència per als jugadors i vam veure que Heldenhammer habia aconseguit pujar a nivell 3 i vaig procedir a efectuar els ajustaments corresponents del personatge.

Qué passarà a la propera sessió?

Como s'acostuma a dir:

Continuarà...


(*) Tot i que Heldenhammer va intentar traficar amb Eru com si fos un simple mercader ಠ_ಠ

Els elemants gràfics que acompanyen aquesta entrada están creats a partir d'elements de


Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

2 comentarios:

  1. Després d'un dia infernal, en el qual no varem parar de combatre i en el qual gairebé va morir el nostre clergue l'aparició del déu Eru ens va alegrar la nostra existència. Això si el nostre estimadíssim assassí després d'intentar negociar amb Eru es va dur un clatellot de tot el grup. També cal esmentar que hem rebatejat a la nostra samurai com "mataorcos", perquè rebenta l'enemic d'un sol cop

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Vaja, gràcies per passar i comentar (és una de les meves jugadores)

      Eliminar