RuneQuest i La Alianza de los Tres Soles

Avui us porto un article en el que faig un breu repàs de la historia del joc de rol RuneQuest i us presento una entrevista a Roberto Alhambra, autor de la novel•la Siempre amanece por oriente, primera part de la trilogia La Alianza de los Tres Soles, de recent aparició i ambientada al món de Glorantha, creat por Greg Stafford.

Creació de RuneQuest i Glorantha

Stafford va crear l’editorial Chaosium al 1975 per a publicar el joc de taula White Bear and Red Moon, el primer joc ambientat en el món de Glorantha (que responia a l’interès que sempre havia tingut per la mitologia i que va néixer a la seva adolescència). Després de publicar aquest joc, i veient l’interès creixent per Dungeons & Dragons a Stafford se li va acudir que la editorial podria crear un joc d’aquest tipus per al món de Glorantha. Aquest joc portaria per títol RuneQuest i s’escriuria al 1978 amb l’ajuda de Steve Perrin entre d'altres.

RuneQuest es va caracteritzar per introduir per primer cop un sistema d’habilitats amb una puntuació expressada en percentatges (es a dir, que està basada en una escala que va del 0 al 100) i en el que els jugadors han d’obtenir tirades en un dau de 100 cares que no superin aquesta puntuació si volen tenir èxit (aquesta tirada es pot realitzar fàcilment mitjançant dos daus de 10 cares, un per les desenes i l’altre per les unitats).

Aquest sistema de joc per percentatges va donar lloc al sistema genèric Basic Role-Playing (o BRP) que també seria el reglament per a jocs com per exemple La Llamada de Cthulhu o Pendragon, que també fou escrit per Stafford i que ell mateix considera com a la seva millor obra.

RuneQuest i el món de Glorantha han conegut posteriorment amb diversos noms i versions, com per exemple HeroQuest o HeroWars. Fins ara RuneQuest havia sigut publicat per Mongoose Publishing, però el contracte entre aquesta editorial i Issaries Inc. (la editorial de Greg Stafford) ha acabat el juny de 2011.

S’espera que a principis d’enguany The Design Mechanism presenti la nova edició de RuneQuest (la sisena ja) on es tornarà a integrar el joc amb Glorantha.

Actualització: RuneQuest 6 serà un reglament genèric del que es publicarán suplements per a diverses ambientacions (gràcies a Artus Silenis per la puntualització).

RuneQuest a Espanya

A Espanya RuneQuest fou presentat a les JESYR (Jornadas de Juegos de Estrategia, Simulacion y Rol) de 1987 pel club de rol The Fumbler Dwarf. L’èxit de les partides de presentació va convèncer a Francesc Matas, coordinador de les JESYR i fundador de la editorial Joc Internacional, per a negociar amb Chaosium la llicència per a publicar el joc a Espanya. El llistat de manuals i suplements publicat a Espanya es el següent:

RuneQuest básico (octubre de 1988)
Los Vikingos (febrero de 1989)
RuneQuest avanzado (abril de 1989)
El Señor de las Runas (incluye la pantalla del director de juego, junio de 1989)
La Isla de los Grifos (septiembre de 1989)
Dioses de Glorantha (noviembre de 1989)
Apple Lane, el sendero del Pomar (marzo de 1990)
Glorantha, el mundo y sus habitantes (abril de 1990)
Genertela, encrucijada de las Guerras de los Héroes (marzo de 1991)
El abismo de la garganta de la serpiente (junio de 1991)
Secretos antiguos de Glorantha (octubre de 1991)
Hijas de la noche (1992)
El libro de los Trolls, costumbres y secretos de la raza oscura (marzo de 1992)
El portal de Karshit (julio de 1992)
Tierra de Ninjas (1993)
La ciudad perdida de Eldarad (marzo de 1995)

Entrevista amb Roberto Alhambra, autor de Siempre amanece por oriente

El Dado Inquieto: Primer de tot permet-me que et feliciti per la publicació de Siempre amanece por oriente.

Roberto Alhambra: Moltíssimes gràcies, no saps quanta il•lusió em fa.

EDI: Quan vas començar a interessar-te pels jocs de rol?

RA: Doncs era molt petit, amb prou feines un nen de 6é d’EGB; si, aleshores hi havia EGB. Primer vaig conèixer l’antediluvià Dungeons & Dragons de la caixa vermella... i un o altre wargame.

EDI: Has jugat o arbitrat altres jocs de rol que no siguin RuneQuest?

RA: Si, al meu grup d’amics cadascú tenia la seva parcel•la i el RuneQuest era la meva, però també vaig dirigir alguna partida de MERP, de Star Wars... No ho recordo bé, però de la “Old School” vam jugar-ho quasi tot i no recordo quins vam dirigir.

EDI: Com se’t va ocórrer escriure una novel•la de tipus fantàstic?, aquesta ha sigut la teva primera incursió literària dins del gènere o ja ho havies intentat anteriorment?

RA: Doncs la veritat es que es la meva primera experiència com a escriptor, mai havia escrit res ni tenia idea de com funcionava això. A més a més sempre em va interessar la literatura de tipus social, assajos, etc...

EDI: El fet de que la novel•la estigui ambientada a Glorantha obeeix a alguna raó especial?

RA: Quan vaig començar a preparar l’aventura per a la partida de la que va sorgir la història de mica en mica em vaig anar enamorant de Glorantha. Em semblava un univers d’una riquesa cultural, d’una imaginació i uns recursos que jo no havia vist a la majoria de la literatura fantàstica. Em va semblar increïble la devoció de molts lectors per altres móns molt mes plans i arquetípics, que ni de bon tros li podrien fer ombra a la riquesa gloranthana.

EDI: Quan està previst que es publiqui la segona part de la trilogia?, com es titularà?

RA: Es diu La Niebla que cubre las Aguas... i et diré tambè que la tercera i última part es diu Un brillo de luz negra, per a mi i els jugadors la millor i la més mitològica. Estan totes acabades i a l’espera d’anar a impremta. La data encara no la sé. A l’editorial m’han comentat que ha de sortir un volum a l’any, a mi em sembla massa temps... Tant de bo pogués estar per la Feria del Libro.

EDI: Quins son els teus plans nu cop s’hagi acabat de publicar la trilogia?

RA: De moment encara queden moltes revisions pendents, fins i tot d’aquesta primera part si aconsegueixo reeditar-la. M’agradaria netejar-la d’errades i afegir alguna aclaració mes. No puc plantejar-me que faré desprès quan encara em resta tant treball de correcció amb aquestes. El que si he començat a escriure es un conte amb la raça dels mostalis (nans gloranthans) com a protagonistes... per allò de la mala consciència per haver sigut una mica injust amb aquesta raça.

EDI: Gràcies per la teva atenció Roberto. Molta sort en els teus futurs projectes.

RA: Gràcies a tu, i a veure si aconseguim que se segueixi la saga i també la reedició del primer volum. Espero seguir passant per El Dado Inquieto encara que només sigui per llegir-vos. Una abraçada.

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English