Este blog no apoya la difusión de contenidos con derechos de autor (excepto los casos en los que el autor da su permiso para ello o los difunde de manera gratuita).
Aquest blog no dona suport a la difusió de continguts amb dret d'autor (exceptuant els casos en els que l'autor en dona permís o els difon de manera gratuïta).
This blog does not support the dissemination of copyrighted content (except for cases in which the author gives permission for it or spreads for free).

domingo, 20 de febrero de 2022

Jocs de rol, Història, Ciència i Tecnologia



A l'entrada d'avui us recomanaré obres de divulgació històrica, científica i tecnològica que crec que us poden interessar tant si us agrada pensar en la creació de mons (també coneguda com a worldbuilding) com si voleu satisfer la vostra curiositat i desitjos de coneixements.

En futures entrades del blog segurament faré referència a aquestes obres i de fet podria considerar-se aquesta entrada com un appèndix a la sèrie que vaig dedicar a Personas y dados, la guia per a dissenyar jocs de rol que va publicar HT Publishers l'any 2021:
(*) Com ja us vaig dir a aquesta entrada es recomanable llegir tot el que pogueu.


Civilitzacions, societats, cultura, tecnologia i els jocs de rol i de taula

Francis Tresham (2011) Foto de McGran (Domini públic)   Escanejat de l'art de la caixa de Civilization de Stan Shebs (Fair Use)
Francis Tresham (2011)
Foto de McGran
(Domini públic)
  Escanejat
de l'art de la caixa
de Civilization
de Stan Shebs (Fair Use)

Abans de començar a parlar-vos de les obres de divulgació que protagonitzen aquesta entrada crec oportú mostrar com s'ha tractat el desenvolupament tecnològic en els jocs de taula i de rol, que em porta a introduir els següents conceptes:

Arbre Tecnològic
Concepte creat pel dissenyador de jocs britànic Francis Tresham (1936-2019) per al joc de taula Civilization de 1980, que descriu l'evolució de la civilització en el Mediterrani en el període comprés entre els anys 8000 a.C. i el 250 a.C..
Els jocs que usen l'arbre tecnològic permeten que les civilitzacions dels jugadors avancin mitjançant l'investigació i l'experimentació, que alhora du cap a l'obtenció de nous coneixements i tecnologies basades en aquests descobriments (es a dir, que certs avenços no seran possibles si abans no es compleixen uns requisits previs).
Els arbres tecnològics han sigut usats des d'aleshores tant en edicions posteriors de Civilization com en els jocs d'estrategia per ordinador.
Nivells Tecnológicos
En jocs com ara Traveller o GURPS els nivells tecnològics permeten definir el grau de desenvolupament de civilitzacions i mons de joc, indicant d'aquesta manera els recursos i equipament al que tindran accés els personatges jugadors i la dificultat que tindran per usar i/o entendre tot allò que es trobi a nivells tecnològics allunyats del seu propi.


Vista aquesta petita explicació sobre arbres i nivells tecnològics paga la pena fer una ullada a exemples pràctics d'aquests elements als jocs de rol:

Portada de l'edició espanyola de Mongoose Traveller 2ed Ediciones Sugaar (Fair Use)   Portada de l'edició original de GURPS Traveller Steve Jackson Games (Fair Use)
Portada
de l'edició espanyola
de Mongoose Traveller 2ed
Ediciones Sugaar
(Fair Use)
  Portada
de l'edició original
de GURPS Traveller
Steve Jackson Games
(Fair Use)

Primer de tot us presento la taula comparativa entre els nivells tecnològics de Traveller y els de GURPS (amb el que també es va publicar en el seu moment una adaptació de Traveller) agafant com a base les dades presents a Technology Level/meta - Traveller i les del manual bàsic de la segona edició de Traveller de Moongoose Publishing (publicada a Espanya per Ediciones Sugaar).

Taula comparativa de Nivells Tecnològics (NT): Traveller | GURPS 3e 4e
Traveller Época Històrica GURPS 3e GURPS 4e
0 Primitiu Edat de Pedra 0 0
1 Primitiu Edat de Bronze (3500 a.C.) 1 1
1.3 Primitiu Edat de Ferro (1300 a.C.) 2 2
1.6 Primitiu Era Medieval (600 d.C.) 3 3
2 Primitiu Era de la Navegació (1500 d.C.) 4 4
3 Primitiu Revolució Industrial (1730 d.C.) 5 5
3.3 Primitiu Prop del 1800 d.C 5 5
3.6 Primitiu Prop del 1850 d.C. 5 5-6
4 Industrial Era Mecanitzada (1900 d.C.) 5 6
5 Industrial Era de Radioemisió (1930 d.C.) 6 6
6 Industrial Era Nuclear (1940 d.C.) 6 7
7 Preestel·lar Era Espacial (1970 d.C.) 7 7
8 Preestel·lar Era Digital (1990 d.C.) 8 8
9 Preestel·lar Estel·lar Primerenc (2050 d.C.) / Era de la Fusion 9 8^-9^
10 (A) Estel·lar Primerenc Estel·lar Primerenc (2120 d.C.) / Era Gravitica 9 9^-10^
11 (B) Estel·lar Primerenc Imperial Mitjà (Any Zero) 9 10^
12 (C) Estel·lar Mitjà Imperial Mitjà (Any 1105) 10 11^
13 (D) Estel·lar Mitjà Estel·lar Mitjà / Era de la Ingeniería Genètica 10 11^
14 (E) Estel·lar Mitjà Estel·lar Mitjà 11 11^
15 (F) Estel·lar Alt Màxim Imperial (Any 1107) 12 11^
16 (G) Estel·lar Alt Edat de les Persones Artificials 13 11^
17 (H) Estel·lar Alt Edat de la Transferència de Personalitat / República de Regina (Any 1902). 13 11^
18 (J) Estel·lar Alt Era Exòtica 13 11^
19 (K) Estel·lar Alt Transport de Matèria / Era de l'Antimatèria 13 11^
20 (L) Estel·lar Alt Era del Skipdrive 13 11^
21 (M) Estel·lar Alt Edat de l'Éstasis 13 11^
^ indica superciència en termes de GURPS (és a dir, que son avançaments científics fora del desenvolupament normal, més propis de conceptes superheròics, per exemple)


Portada de l'edició espanyola de Mythras 77Mundos (Fair Use)   Portada de l'edició espanyola de M-Space 77Mundos (Fair Use)
Portada
de l'edició espanyola
de Mythras
77Mundos
(Fair Use)
  Portada
de l'edició espanyola
de M-Space
77Mundos
(Fair Use)

Un altre joc, i els seus derivats, que us pot interessar per considerar tota la qüestió de civilitzacions i nivells tecnològics és Mythras de l'editorial The Design Mechanism (publicat a Espanya per 77Mundos) així com M-Space de FrostByte Books (també publicat traduït per 77Mundos). En aquest cas el manual bàsic de Mythras contempla la possibilitat de crear els personatges des d'un punt de vista cultural (cada tipus de cultura té les seves pròpies característiques) i M-Space ho amplia adaptant els nivells tecnològics de Traveller i oferint eines per crear diferents tipus de personatge, mons i éssers alienígenes aprofitant la Mythras Gateway License (en anglès | contacte amb 77Mundos per a més informació de la llicència en castellà) i les regles de Mythras Imperative (en anglès | en castellà).

Taula de Nivells Tecnològics (NT): Traveller (1977) | M-Space
Nivells Tecnològic (NT) Desenvolupament tecnològic
0 Primitiu Sense tecnologiia.
1 Primitiu Aproximadament a la par de la tecnologia de la Edat de Bronze o de Ferro.
2 Primitiu Tecnologia del Renaixement.
3 Primitiu Els avenços del NT 2 ja son aplicats, creant el germen de la revolució industrial i les màquines de vapor.
4 Industrial La transició a la revolució industrial s'ha acomplert, originant el plàstic, la radio i altres invents similars.
5 Industrial L'NT 5 porta l'electrificació generalitzada, les telecomunicacions i la combustió interna.
6 Industrial L'NT 6 porta el desenvolupament del poder de la fisió i ordinadors més avançats.
7 Preestel·lar Una societat preestel·lar pot arribar a l'òrbita de manera fiable i disposa de satèl·lits de telecomunicacions.
8 Preestel·lar A NT 8, és possible arribar a altres mons del mateix sistema, tot i que la terraformació o la colonització completa segueixen fora de l'abast d'aquesta cultura.
9 Preestel·lar L'element definitori de l'NT 9 és el desenvolupament de la manipulació de la gravetat, cosa que fa que el viatge espacial sigui immensament més ràpid i segur.
10 Estel·lar primerenc Amb l'adveniment de l'Hiperimpulsor s'obre el camí als sistemes propers.
11 Estel·lar primerenc Les primeres intel·ligències artificials veritables esdevenen possibles, ja que els ordinadors tenen la capacitat de modelar xarxes sinàptiques.
12 Estel·lar mitjà El control del clima revoluciona la terraformació i l'agricultura.
13 Estel·lar mitjà Les armadures de combat apareixen al camp de batalla.
14 Estel·lar mitjà Les armes de fusió es fan portatils a nivell personal.
15 Estel·lar avançat Els generadors de globus negres suggereixen iuna nova direcció per les tecnologies defensives, mentre que el desenvolupament d'anagàtics sintètics fa que l'esperança de vida es perllongui enormement.


Portada de CdB Engine - Manual del Jugador   Portada de CdB Engine - Manual del Director de Joc   Portada de CdB Engine - Manual d'Equipament i Vehicles
Portada
de CdB Engine
Manual
del Jugador
  Portada
de CdB Engine
Manual
del Director de Joc
  Portada
de CdB Engine
Manual
d'Equipament i Vehicles

Per acabar amb aquesta part dedicada especificament als jocs de rol us recordo que també podeu consultar el joc CdB Engine de Pablo Jaime “Zonk-PJ” Conill Querol, un reglament universal al igual que GURPS i que es troba sota llicència CC BY-SA 4.0. El joc i els seus suplements es troben disponibles a DriveThruRPG com "Paga el que vulguis" i s'usa també en el joc ucrònic Walküre dels Aventureros Errantes de la Marca del Este.

Com veureu Cdb Engine també usa Nivells Tecnològics pero la seva escala és bastant més reduïda i manejable (la taula compara els nivells tecnològics básics del joc amb els de Walküre).

Taula de Nivells Tecnològics (NT): CdB Engine | Walküre
Nivell Tecnològic (NT) Època | Desenvolupament tecnològic Walküre
1 Edat de Bronze (3500 a. C. cap endavant)
2 Edat de Ferro (1200 a. C. cap endavant)
3 Edat Mitjana (segle V cap endavant)
4 Edat Moderna (segle XV cap endavant)
5 Revolució industrial o Edat Contemporània (segle XVIII cap endavant)
6 È́poca actual. Edat Nuclear i Digital (1940 fins a l'actualitat) Edat Nuclear i Digital (1940-2005)
7 Principi de la nanotecnologia, la genètica els viatges espacials. La robòtica comença a ser comuna. En l'ambientació de Walküre aquest NT es present a la Terra a partir de l'any 2005.
8 Desenvolupament de la nanotecnologia, la genètica els viatges espacials. La robòtica es troba en el seu esplendor. Hi ha alguns paísos que al llarg del segle XXI van accedint a aquest NT en alguns camps científics, com es pot veure més endavant.
9 Principi de la teleportació, recombinació mol·lecular a gran escala, Warp, etc.
10 Edat del Domini sobre la Matèria


Carl Sagan: Cosmos

Carl Sagan Planetary Society (1980) (Domini públic)   Portada de l'edició espanyola de Cosmos (1983)
Carl Sagan
Planetary Society (1980)
(Domini públic)
  Portada
de l'edició espanyola
de Cosmos (1983)
Ann Druyan (2008)   Neil deGrasse Tyson (2017)
Ann Druyan (2008)
Foto de Bob Lee

(CC BY 2.0)
  Neil deGrasse Tyson (2017)
Foto de Norwegian University
of Science and Technology

(CC BY-SA 2.0)

La primera obra que us vull destacar es la sèrie de televisió Cosmos: Un viatge personal (1980), creada pel científic i divulgador Carl Sagan (1934 - 1996), la seva muller, l'escriptora i activista Ann Druyan, i l'astrofísic Steven Soter.



Aquesta sèrie, així com el llibre posterior (que amplia els continguts de la sèrie de televisió), s'han convertit en un referent mundial pel que fa a la divulgació cultural i científica, obtenint uns quants premis reconeixements i donant lloc a dues altras continuacions: Cosmos: A Space-Time Odyssey i Cosmos: Possible Worlds, presentades per l'astrofísic Neil deGrasse Tyson.

A Cosmos es du a terme un viatge per l'univers que ens mostra com 15 bilios d'anys d'evolució còsmica han transformat la matèria i la vida en consciència i com la ciència i la civilització han evolucionat juntes per arribar fins l'època actual i que ens van permetre conèixer meravelles com per exemple la pel·lícula de divulgació Powers of Ten, de Charles i Ray Eames.



Recordo veure embadalit un cop rera l'altra tots els episodis de la sèrie original quan era jove al ser emesos a la televisió (molt abans de que s'inventés Internet tal i com la coneixem avui dia). Els seus continguts, exposats de manera clara i didàctica, i la banda sonora composada per Vangelis (entre d'altres) em van captivar i em van fer que m'interessés pel món que m'envoltava (sí, como ja haureu suposat soc una mica nerd 😉).

Si esteu interessats en iniciar un viatge a la riba de l'oceà còsmic podeu consultar The Carl Sagan Portal (lloc web oficial), Carl Sagan Institute Cornell Arts & Sciences (Universitat de Cornell) i Carl Sagan Center | SETI Institute (Institut SETI).

Pel que fa la possibilitat de poder veure la sèrie de televisió o llegir el llibre us recomano que aneu a biblioteques públiques o d'universitats i plataformes de streaming (que jo sàpiga no s'emet actualment a televisions públiques, llàstima), tot i que també podeu trobar informació cercant a Internet Archive, Open Library i WorldCat (o bé feu una cerca a Internet).

James Burke: Connections

James Burke (2007)   Connections (DVD collection)   Connections (Book)
James Burke (2007)
Foto d'Andrea Mann

(CC BY 2.0)
  Connections
(DVD collection)
  Connections
(Book)

Una altra sèrie que estic segur que us interessarà per estudiar el desenvolupament científic i tecnològic al llarg de la història és Connexions (1978), del periodista de la BBC, escriptor i historiador de la ciència James Burke.



Burke, presentador de la sèrie Tomorrow's World (1965 - 2003) i comentarista de la retransmissió de la BBC de l'allunatge de l'Apolo 11 al 1969 (One small step for man, one giant leap for BBC Television - BBC 100), va crear al 1978 Connections, una sèrie en la que s'analitzaba l'evolució del progres científic i tecnològic d'una manera clara i amena i que va donar lloc a unes altres dues continuacions, Connections 2 (1994) i Connections 3 (1997), així com a la sèrie The Day the Universe Changed (1985) en la que s'analitzava l'impacte social d'aquests desenvolupaments i descobriments.

Aquestes sèries de televisió ens mostren com tot està connectat d'alguna manera i, a més a més, també ens ofereixen escenes com aquesta, tan famosa per la seva perfecta sincronització, que pertany a Eat, Drink and Be Merry, vuité episodi de la sèrie:



Si en el món que esteu dissenyant es produirán avenços que justifiquin la creació d'arbres tecnològics i de coneixements estic segur que us agradarà Connections.

Com en el cas de Cosmos, no se si Connections i les seves continuacions estan disponibles en plataformes de straming o televisions públiques , per tant us recomano fer cerques a Internet o dirigir-vos a Internet Archive, Open Library i WorldCat. També es pot consultar la demo del projecte Knowledge Web i escoltar el programa de radio James Burke's Web of Knowledge a BBC Radio 4.

Jared Diamond: Guns, Germs, and Steel | Collapse

Jared Diamond (2007)   Portada de l'edició espanyola de butxaca de Guns, Germs, and Steel (2007)   Portada de l'edició espanyola de butxaca de Collapse (2006)
Jared Diamond (2007)
Foto de Aude

(CC BY-SA 2.5)
  Portada de
l'edició espanyola
de butxaca
de Guns, Germs, and Steel
(2007)
  Portada de
l'edició espanyola
de butxaca
de Collapse
(2006)


Per què no van ser els pobles nadius d'Amèrica Central i del Sud els que van atravessar l'Oceà Atlàntic i van iniciar l'invasió i conquesta d'Europa al segle XV? És que potser els habitants d'Euràsia van aconseguir expandir-se i crear imperis a Europa, Àsia, Amèrica, Àfrica i Oceania per ser més "llestos" o intrinsecament "millors"?

El geògraf i escriptor nord-americà Jared Diamond tracta en el llibre Guns, Germs, and Steel, guanyador del Premi Pulitzer al 1998, sobre la influència dels factors geogràfics i ambientals en el desenvolupament de la civilització i la tecnologia: l'inici de l'agricultura al Creixent Fertil al 8500 a.C. i a la Xina al 7500 a.C. i la seva posterior expansió, així com la domesticació dels grans mamífers euroasiàtics (fet que també va suposar exposar-se als seus gèrmens i immunitzar-se a part de les malalties que aquests provocaven), li van donar a les seves poblacions un capital inicial molt valuós que va ajudar a modelar la seva evolució històrica.



A més a més Diamond també tracta sobre els processos de desaparició de les societats deguts a factors socials, econòmics i climàtics en el llibre Collapse, posant diversos exemples històrics i estraient-ne lliçons de cara al futur.

Actualment estic tornant a llegir tots dos llibres i us els puc aconsellar si voleu tenir idees sobre el disseny de mons de joc en els que, amés a més dels factors socials de la trama de rerafons, els factors geogràfics i climàtics també tinguin la seva importància.

Per saber-ne més podeu consultar el lloc web oficial de Jared Diamond i el lloc web de PBS sobre la sèrie documental basada en Guns, Germs, and Steel. Per trobar els seus llibres podeu consultar Internet Archive, Open Library i WorldCat o dur a terme una cerca a Internet.

Winchell Chung: Atomic Rockets

Winchell Chung © All rights reserved   Imatge creada per Winchell Chung (2009) © All rights reserved
Winchell Chung
© All rights reserved
  Atomic Rockets
Imatge creada
per Winchell Chung (2009)

© All rights reserved

Ogre Cybertank Artwork Ogre Size Comparizon
Ogre Cybertank Artwork
Imatge creada
per Winchell Chung (1976)

© All rights reserved
Ogre Size Comparizon
Imatge creada
per Winchell Chung (2014)

© All rights reserved


Per acabar aqueta entrada us recordo que teniu a la vostra disposició el lloc web Atomic Rockets, creat per Winchell Chung (Twitter | Patreon ) al 1994 i que és la referència que tot afeccionat a la ciència ficció dura (o que vulgui documentar-se sobre temes científics) ha de visitar per inspirar-se o asegurar-se que la obra, juego, llibre o el que sigui que estigui preparant tingui coherència interna i respongui a uns criteris científics mínims, tal i com es pot veure a les seves guies per escriptors de ciència ficció (de fet em van servir d'inspiració per preparar la meva participació al Día del Rol Gratis 2021 de la Editorial Sugaar).

Winchell Chung no es aliè al nostre hobby, ja que a més a més de fer referència a jocs de rol com ara Traveller i a diversos jocs de tauler que simulen el combat espacial també va crear els dissenys originals del joc Ogre de Steve Jackson Games.

Con comenceu a fullejar Atomic Rockets us donareu compte que us podeu passar hores i hores llegint els seus continguts, que engloben des d'articles científics fins a extractes d'obres de cieència ficció usades per posar en context cadascun dels temes tractats al lloc, com per exemple el disseny de naus espacials realistes, l'existència d'imperis interestel·lars o detalls i idees sobre la composició de les tripulacions de les naus entre molts d'altres.

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

No hay comentarios:

Publicar un comentario