El 26 d’agost de 1944, desprès dels combats per l’alliberament de París, els generals De Gaulle i Leclerc van desfilar pels Camps Elisis XXX per una munió de ciutadans que mostraven la seva alegria per l’alliberament de la capital. Els vehicles blindats que formaven la guàrdia d’honor encarregada de la seva protecció pertanyien a la novena companyia de la 2ª Divisió Blindada de la França Lliure, també coneguda com La Nueve, aquests vehicles tenien noms amb ressonàncies espanyoles: Madrid, Guadalajara, Guernica, Ebro, Teruel, Belchite, Brunete, Don Quijote...
Els fets històrics
El llarg viatge que portaria a La Nueve a Paris va començar per a Leclerc 4 anys abans amb la seva arribada a la colònia francesa del Camerún com a representant de De Gaulle amb plens poders per a representar-lo i aconseguir el suport de les colònies africanes a la França Lliure.
Els soldats espanyols que acompanyarien Leclerc en aquest viatge formaven part del derrotat Exèrcit Republicà i en gran part s’havien allistat a la Legió Estrangera Francesa per sortir dels camps de refugiats a França o evitar ser repatriats cap a l’Espanya del general Franco. Part d’aquests soldats havien pogut fugir de la bossa de Dunkerque amb les restes de les Forces Expedicionàries Britàniques o van formar part de la 13ª Semibrigada Lleugera a l’invasió de Noruega de 1940 (van desembarcar al port de Narvik i van participar en els combats per prendre la cota 220 contra els invasors alemanys, per veure’s desprès obligats a retirar-se per l’atac a territori francès i la posterior derrota i ocupació).
Desprès d’aconseguir que el Camerun, Congo-Brazzaville i el Chad s’adherissin a la causa de la França Lliure i enfrontar-se a les tropes de Pétain al Gabon es va formar l’anomenada Columna de Marxa del Chad, que tenia per objectiu dirigir-se cap al Nord d’Àfrica per atacar les forces de l’Eix presents a la zona. El primer objectiu, que no l’únic, van ser les posicions italianes al fortí d’El Taj, a l’oasi de Kufra que, esncara que sembli mentida, seria conquerit l’1 de març de 1941 per una força de 200 homes, clarament inferior a la italiana en nombre i amb prou feines armament (un vell canó de 75 mm i unes poques armes personals). Serà en aquest fortí on es farà el jurament de Kufra, per el qual es comprometien a no deixar les armes fins a l’alliberament d’Estrasburg.
Els combats següents enfrontant les tropes de Leclerc amb l’Afrika Corps de Rommel a les batalles de Bir Hakeim (26 de maig a 11 de juny de 1942) i Ksar-Rhilane (20 de febrer de 1943) a terres de Libia que a més a més acabarien coincidint amb els desembarcaments angloamericans de la Operació Torch (8 de novembre de 1942).
Desprès dels combats al Nord d’Àfrica a Leclerc se li va oferir l’oportunitat de formar una divisió blindada equipada amb vehicles i armament nord-americans per participar als combats per l’alliberament d’Europa. Aquesta divisió es va convertir en la famosa 2º Divisió Blindada de la França Lliure, de la que nombrosos espanyols (tant els que ja formaven part de les forces de Leclerc com els que s’hi van afegir posteriorment ) en formarien part, especialment de la seva novena companyia (que serà coneguda posteriorment com La Nueve) i que tindria la particularitat d’estar formada quasi en la seva totalitat per soldats i comandaments d’aquesta procedència dirigits pel capità francès Dronne. Un d’aquests comandaments, el tinent Amado Granell (un dels últims fugitius a pujar al mercant britànic Stanbrook al port d’Alacant el 28 de març de 1939, que sobrecarregat amb 3.000 refugiats es va dirigir cap al port d’Orà a Argèlia), tindria un paper especial a l’Alliberament de Paris.
Desprès d’una primera fase d’entrenament i familiarització amb el nou equipament la Divisió va embarcar l’11 d’abril de 1944 cap a la Gran Bretanya per unir-se a les tropes Aliades que ja s’estaven concentrant per l’invasió d’Europa. Durant tres mesos la Divisió es va seguir entrenant i va aconseguir els pertrets necessaris fins que van estar llestos per embarcar cap a Europa, desembarcant a Normandía la nit del 31 de juliol a l'1 d’agost.
Durant la campanya de Normandía La Nueve es va caracteritzar sempre per escorres i adelantar-se a la resta re tropes Aliades aprofitant qualsevol via secundària per sorprendre a l’enemic i emboscar-lo, com va ser el cas de la batalla mantinguda a la vila d’Ecouché, quan van poder sorprendre un columna blindada alemanya allí estacionada causant-los grans pèrdues. Després d’ocupar el poble van resistir els atacs de la 2ª i la 9ª Divisions Panzer i van ocupar el castell de Menil-Glaise, on els alemanys havien instal·lat un hospital de campanya i on també van trobar nombrosos soldats americans presoners.
Desprès de la batalla d’Ecouché Leclerc estava ansiós per arribar a París i alliberar-la, actitud compartida per De Gaulle, que sap que els comandaments americans tenen previst envoltar la capital i aïllar-la per alliberar-la al setembre (i obtenir tot el mèrit), es per això que el 21 d’agost aprova la intenció de Leclerc d’enviar cap a Paris la Divisió (acció que es duria a terme ignorant les contraordres dels seus superiors americans).
Filmació efectuada per la Resistencia Francesa durante els combats per l'alliberament de Paris
Enllaç 1
Enllaç 2
Enllaç 2 (amb un Enllaç directo a la primera aparició de la 2ª DB)
Enllaç 1
Enllaç 2
Enllaç 2 (amb un Enllaç directo a la primera aparició de la 2ª DB)
El dia 24 pel matí, sota una pluja intensa, la Divisió arriba a les rodalies de París i s’enfronta a una forta resistència alemanya, composta per nombrosos tancs Tigre i tropes atrinxerades amb armament pesat.
Davant la dificultat de trencar el dispositiu defensiu. I sabent que les forces de la Resistència a la ciutat (que també compten amb la presència de nombrosos espanyols) s’havia aixecat en armes feia quatre dies al conèixer les noticies de l’avançament Aliat, Leclerc decideix que La Nueve comandada per Dronne i una reduïda força blindada de suport (tres tancs Sherman) esquivi als alemanys i trobi un camí alternatiu per entrar a París i connectar amb els resistents. El tinent Granell a càrrec d’una secció d’infanteria es el primer oficial de la França Lliure a arribar a la plaça de l’Ajuntament i ser rebut per Georges Bidault, president del Consell Nacional de la Resistència. Un gran nombre de ciutadans es van anar apropant a la plaça al dona la radio la noticia de tropes franceses a la ciutat, al conèixer-se que entre ells també hi ha republicans espanyols també hi aniran part dels espanyols resistents.
A l’endemà, amb el gruix de les forces de la 2ª Divisió Blindada a la capital, es van produir els combats per alliberar la ciutat (el general Von Choltitz encara comptava amb una força de 20.000 soldats i uns quants tancs). La Divisió es va organitzar en unes quantes columnes amb l’objectiu de desarticular els diferents punts fortificats alemanys i assaltar l’Hotel Meurice, on es trobava l’Estat Major del general Von Choltitz, fet que va aconseguir un grup d’assalt, majoritàriament composat per espanyols, dirigit pel comandant La Horie (aquest oficial francès fou qui acceptà la rendició del general alemany, tot i que van ser l’extremeny Antonio Gutiérrez, l’aragonès Antonio Navarro i el sevillà Francisco Sánchez els que van aconseguir penetrar a l’Hotel i capturar-lo). El general alemany va signar la rendició de la plaça a la prefectura de París i a dos quarts de quatre es va decretar l’ordre d’alto el foc, tot i que els combats encara es perllongarien durant tota la resta del dia.
El 26 d’agost te lloc la desfilada de De Gaulle amb els vehicles de La Nueve com a guàrdia d’honor i a la unitat se li concedeix un període de merescut descans que duraria fins el 8 de septembre, quan rebrien l’ordre de posar-se de nou en marxa.
Els mesos posteriors van dur la 2ª Divisió blindada i La Nueve fins a Estrasburg (que va ser alliberada el 23 de novembre) i a Alemanya i mes concretament, desprès de durs combats contra les restes d’unitats fanatitzades de les SS, fins a Berschtesgaden, una petita població de montanya a uns 50 km. Al sus de Salzburg on Hitler havia manat construir la residència del Berghof. Els republicans espanyols Moreno, Bernal, Arrúe, Lozano, Pujol i Hernandez, tots soldats de La Nueve, van tenir la oportunitat de caminar per les habitacions i salons que anys abans havien estat ocupats per alts jerarques nazis.
Es dona el cas que l’alferes Bernal, al tenir noticies de l’existència d’un camp a Àustria on es trobaven presoners uns quants milers d’espanyols, va decidir creuar la frontera austroalemanya amb un parell de vehicles blindats de La Nueve per arribar fins allí, però va ser aturat per forces americanes que el van comminar a torna a la seva base. Bernal no ho sabia, però aquell camp era el de Mauthausen i allí estava tancat des del 1940 el seu germà Paco.
A l’acabament de la Segona Guerra Mundial dels 144 soldats republicans espanyols que van desembarcar a Normandía nomes en van sobreviure 16.
Minisèrie Tornarem (TVC)
Aquesta minisèrie es la única obra audiovisula que s'ha dedicat a La Nueve.
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
PDF
Una mica tard per comentar-ho, però l'he trobada una entrada d'allò més interessant. El vídeo sobre la història de "La Nueve" val molt la pena. Gràcies. I les peripècies d'alguns dels soldats, abans i mentre formen part de "La Nueve" poden ser una bona font d'inspiració per una campanya de Comandos de Guerra força inèdita.
ResponderEliminarEs que hi ha tantes coses que no sabem... Quan hom es posa a investigar una mica es pot trobar de tot (i ja se sap, molts cops la realitat supera a la ficció).
Eliminar