|
| Scary Werewolf | Martin Grondin (CC BY-SA 2.0)
Full Moon 2010 by Gregory H. Revera (CC BY-SA 3.0) |
Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).
A la sessió anterior la situació dels personatges havia acabat sent un xic complicada ja que, perseguits per rates gegants deleroses de carn fresca (que segur que seria bastant més gustosa que la podridura del rebost dels orcs que estaven cruspint-se), s'havien vist obligats a refugiar-se en una minúscula cel·la on es trobaven tancats un parell d'escanyolits presoners junt amb els cadàvers d'altres reus morts feia temps.
|
| Rat by Pixabay (CC0 Public Domain) |
Veient que la porta de la cel·la no aguantaria massa el grup va decidir sortir i enfrontar-se a les immundes bèsties i fou en aquest moment, després d'uns pocs instants de combatre, quan va aparèixer Flynn (el personatge d'Irene, la nova jugadora que s'uneix a la campanya), un valerós jove vestit amb les robes i els guarniments que l'identificaven com a un clergue seguidor de Valion, la deitat solar i benefactora per antonomàsia de l'univers de joc de la Marca del Este, i que els va ajudar a acabar amb les rates sense que els hi suposés molts problemes.
Després de les degudes presentacions el jove flynn va ajudar als personatges usant les seves dots i conèixements de sanació per a guarir les ferides i els va explicar com va arribar a aquest lloc ignot (i els jugadors van tornar a fer broma amb certa forquilla gegant, un fet que s'està tornant una norma en les sessions de joc de la campanya 😉).
Un cop recuperats van parlar amb els presoners i aquests els van explicar que formaven part d'un grup de mercenaris que havien sigut contractats pels clergues de Penombra per protegir-los dels perills de l'interior de la montanya, descobrint massa tard que el propòsit dels clergues era despertar una criatura desconeguda que estava tancada en el fons del volcà des de temps molt antics. El cap de la companyía mercenaria va donar ordres als seus homes per a que sortissin en secret de l'illa quant més aviat millor, però van ser capturats i desconeixen el destí que pot haver sofert el seu comandant, també els van explicar que desconeixien quants enemics es trobaven en els nivells inferiors del volcà però que sense cap mena de dubte aquests aumentaven les seves forces dia rera dia, i que per a fer fugir els curiosos els acòlits encenien fogueres i el fum sortia per la boca del volcà fent que aquest encara semblés actiu, tot i que també sospitaven que aquelles senyals de fum s'usaven per comunicar-se amb algú que es trobava fora de l'illa.
|
| Full Moon 2010 by Gregory H. Revera (CC BY-SA 3.0) |
Després d'aquestes explicacions els personatges van decidir descansar a la petita cel·la, per tant després d'organitzar les guardies (i a Meler li va tocar la primera) es van disposar a descansar el millor que van poder donades les circumstàncies...
I fou en aquell moment, mentre els seus camarades dormien, que Meler va començar a sentir un neguit inquietant i a experimentar visions borroses d'una lluna plena al mateix temps que li semblava sentir uns udols llunyans... Usant les seves capacitats místiques Meler es va submergir en un estat de concentració profunda i llavors va recordar quelcom que havía passat desapercebut, i es que a l'enfrontar-se a l'home llop a la sessió número 17 la criatura havia aconseguit mossegar-lo, per tant ben aviat va saber que la maledicció de la licantropia començaria a afectar-lo immediatament i sense remei...
Sabent el perill que correrien els seus companys quan la bèstia reclamés el seu èsser els va despertar immediatament i els va comunicar el que passava demanant-los a continuació que el liguessin fort i sortissin deixant-lo tancat a la minúscula cel·la, quelcom que es van afanyar a fer ja que la perspectiva de ser atacat per un home llop amb les capacitats del seu camarada no era una cosa que els hi agradés massa...
Però els seus plans no van funcionar tan bé com havien planejat, ja que Meler es va transformar immediatament, va trencar les cordes amb les que l'havíen lligat i va començar a donar cops a la porta de la cel·la, per tant Theia, Luna, Flynn i els dos presoners supervivents van començar a correr ràpids com el llamp per amagar-se en el rebost que havia sigut saquejat per les rates gegants a la sessió anterior mentre pensaven que fer ja que sabien que aquella porta no aguantaría gaire.
I es aquí quan es pot veure com a vegades les idees dels jugadors poden arribar a ser “absurdes i perilloses” (en paraules d'un d'ells) ja que es van inventar el que van acabar anomenant rodeo licàntrop i que mereix una explicació:
La qüestió es que saben que el personatge de Meler (sota el meu control degut a la seva furia de llop 🐺) és molt perillós i han decidit que han d'intentar noquejar-lo per veure què es el que poden fer per curar-lo (aquestes jugadores 😅...), per tant el seu plà consistia en deixar algunes restes de carn pudenta treta del rebost davant de la seva porta i, mentres se les cruspia, Luna usaria un llaç de corda per intentar agafar-lo i inmovilitzar cos i braços mentre Theia es pujava a sobre d'ell i intentava ofegar-lo agafant-lo del coll amb tots dos braços per a que el final caigués inconscient i tornar-lo a lligar mentre Flynn romania a l'aguait per a colpejar-lo amb el seu fuet (sí, duu un fuet com a part del seu equipament).
I cóm va funcionar el plà? Doncs no tan bé com els hi hauria agradat, ja que tot i que Meler, amb cert grau d'autocontrol i temptat per la carn disposada davant de la porta del rebost es va posar a menjar, Luna va poder llançar-li el llaç i Theia és va pujar a sobre del transtornat místic per deixar-lo inconscient... Però Meler, al revoltar-se udolant amb furia de llop, va pifiar la tirada d'atac i va relliscar sobre les restes de la carn ensagnada caient sobre Theia i quasi l'aixafa.
|
| Goblin by John Roberts in Flickr (CC BY 2.0) |
I per complicar encara més les coses va apareixer una tropa de 5 goblins i 10 orcs atrets pel soroll i els udols que no van dubtar a afegir-se a la lluita. A la baralla resultant Meler va acabar ràpidament amb 3 goblins i es disposava a fer el mateix contra els camarades d'aquests, però en aquell moment algú (i no vaig ser jo 😉) va decidir que era el moment de fer alguna cosa, per tant de sobte els orcs i els goblins van començar a sagnar per boca, nas i ulls abans de caure morts i Meler semblava que patia un petit mal de cap degut al que acabava de passar...
El que havía passat va deixar als personatges un mica perplexes (i ja portem uns quants cops en els que s'esdevenen fets estranys en aquesta campanya), però tot es va tornar a precipitar de seguida ja que evidentment Meler seguia estant sota l'influència de la bèstia i ben aviat es va encarar cap als seus camarades amb intencions gens falagueres, per tant van tornar a intentar el rodeo licàntrop i en aquesta ocasió Flynn es va posar a cantar a la gloria de Valion (es a dir, que va usar l'encanteri clerical Cantar) i la bondat i la força del déu van començar a omplir els cors de Luna i Theia, tot i que el clergue va sofrir un atac de Meler i, estant ferit, va tenir que tornar a llançar l'encanteri. Aquesta ajuda divina va permetre a Theia tornar a lligar Meler i donar-li un cop precís que el va deixar inconscient desprès del segón intent.
Desprès d'això van decidir tornar a la cel·la dels mercenaris i despres d'arrossegar Meler cap a l'interior del cubicle van veure com aquest recuperava la seva forma humana.
Qué passarà a la propera sessió?
Com s'acostuma a dir:
Continuarà...
Els elements gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario