Caixa Negra: La Llamada de los dioses - Sessió 11

Amb aquesta entrada continuo amb el diari de campanya de La Llamada de los dioses que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradía del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10

Lich per Paraxyzm (CC BY-SA 3.0)

Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).

A la sessió anterior Grognak había caigut sota l'influxe malèfic de la corona de l'antic monarca la toma del qual havíen acabat de descobrir després de llançar-se veloç a apoderar-se'n. després d'aquest acte tan atrevit com inconscient havía entrat en furia berserker, i per tant es va posar a perseguir a la resta del grup que d'inmediat va fugir per evitar caure en les seves mans, ja que l'estat d'ànim del barbar no era certament amistós, quelcóm del que podéu tenir una certa idea amb les imatges següents:

Com us deia, Grognak estava perseguint al grup i aquests van tenir l'idea de baixar la reixa que protegeix l'entrada a les estances dels clergues com a mitjà per aturar la seva embogida carrera. Poc després d'aconseguir-ho es van amagar ràpidament en un dels túnels laterals ja que ben aviat van sentir les passes apressades d'una patrulla d'orcs que es dirigía cap a la zona a investigar i que es va aturar precisament davant del reixat al sentir unes paraules en la seva llengua que resonaven a la caverna sense que se sabes exactament d'ón venien, moment que Grognak va aprofitar per atacar-los amb la seva espasa a través dels forats de la reixa dut per la seva fúria homicida.

En el combat que va seguir els orcs es van batre amb acarnissament i fins i tot van arribar a aixecar la reixa per enfrontar-se al bárbar, tot i que això no els hi va servir de gaire i ben aviat van decidir fugir davant de la seva fúria, va ser en aquell moment que Grognak va recuperar la seva cordura ya lliure de la influència de la corona maleida i quan va aparèixer un nan tapat, de nom Aradum Stormpike, que els hi va proposar unir-se al grup amb la frase següent (evidentment es tracta del nou personatge de Jose):

Tenim feina a fer si volem viure,
ja hi haurà temps per explicacions...

I veritablement no era el moment d'entretenir-se amb presentacions ja que més orcs fan acte de presència i es qüestió de posar-se a correr per aconseguir una certa avantatge respecte als seus enemics, fet que van aconseguir retrocedint fins al llac i la cascada que havien descobert anteriorment i endintsant-se en el túnel que condueix cap una de les cambres adjacents a l'entrada del complexe (precisament on va morir l'elf fosc a causa d'una de les bombes que van improvitzar amb la pólvora de les armes del Sombra Rauda) improvitzant una trampa creamnt un dels troncs que van trobar a la llar de foc de les estances dels clergues i que al cremar-se desprén un nuvol de fum toxic que aconseguieix acabar amb un dels perseguidors del grup i fa que la resta fugi.

Tornant enrere el grup va decidir explorar algunes de les zones a les que encara no havíen mirat a fons, fet que els va permetre descobrir la cel·la on estava tancat Thoin Hojafuerte, el líder dels nana que van ser esclavitzats pels clregues de Penombra per ampliar el seu cau, i alliberar-lo (això els va permetre més endavant negociar amb ells per a que els acompanyés un dels nans, sobre tot gràcies al seber fer de la samurái Kai), també van parar una emboscada a una altra patrulla d'orcs que estava investigant la desaparició dels seus companys; després de vencer-los van arribar al seu catau i es van dedicar a registrar-lo buscant subministraments y altres estris que els hi podessin ser útils.

Per últim van tornar a les estances dels clergues i van descobrir unes altres dues cambres adjacents, la primera amb el terra cobert d'extranys glifs que no auguraven res de bo i la segona (a la que van accedir gràcies a una porta secreta que va descobrir Luna la semielfa) el que semblaves ser els elements necessaris pers dur a terme una invocació màgica: un pentacle inscrit al terra de l'habitació, un llibre estrany recolzat en un faristol (potser un vademecum d'encanteris?), unes calaveres cobertes d'una pols semblant al sutge...

Il·lustració de Tazio Bettin (CC BY-SA 3.0 IT), acolorida per mi

Arribats en aquest punt els personatges van decidir usar la solució que comunament apliquen a tots els problemes o situacions potencialment perilloses, i que no es altra que encendre un bon foc (ja se sap que el foc tot ho purifica...) i preveient que el contingut de l'habitació podría ser usat amb finalitats no gaire bones van ruixar tot el que van trobar amb oli i van llençar una torxa encesa cap a l'interior, fent que tot comencés a veure's rápidament envoltat per les flames...

El que no es pensaven es que el "sutge" de les calaveres era d'una natura tan explosiva com la pólvora que han usat en les seves bombes improvitzades, sort que les tirades de salvació contra les armes d'alé van tenir èxit, ja que en cas contrari alguns jugadors haurien de començar a pensar en nous personatges per la següent sessió...

Qué passarà a la propera sessió?

Com s'acostuma a dir:

Continuarà...

Els elemants gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de

Freepik i Openclipart.

Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English