Páginas

miércoles, 23 de noviembre de 2016

Caixa Negra: La Llamada de los dioses - Sessió 18

Amb aquesta entrada continuo amb el diari de campanya de La Llamada de los dioses que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradía del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10 #11 #12 #13 #14 #15 #16 #17

Bentham Forest by Torley (CC BY-SA 2.0)


Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).

Tal i com us vaig explicar a la sessió anterior el grup format per Luna la semielfa, el mistic Meler i l'acabada d'arribar Theia es trobaven a la cel·la on, en sessions anteriors, havien trobat i alliberat a unes noies el destí de les quals hauria sigut ser sacrificades al malvat déu Penombra si no hagués sigut per l'acció dels personatges jugadors.


Era clar per a Meler i Theia que el fet d'haver aparegut de sobte en aquella cel·la era summament estrany si tenim en compte que el seu últim record era el de sucumbir a l'atac dels orcs.

Black Robed Monk by Old Book Art (CC BY-SA 3.0)

Però abans de que els atribolats personatges poguessin preguntar-li a Luna que es el que havia passat els fets es van precipitar, ja que de sobte van sentir el soroll d'uns passos apressats seguits per una cacofonia de sorolls que ben aviat van identificar com les sorolloses veus d'orcs que s'afanyaven pel combat...


I es clar, la presència dels personatges i les seves accions finalment han fet que es doni l'alarma en el complexe i els monjos estaven movilitzant a les seves forces per fer front a l'amenaça. Fou en aquest moment quan van decidir que podrien seguir investigant les coves i passar desapercebuts gràcies a que encara conservaven un parell de túniques de monjos, per tant Meler i Theia van decidir disfressar-se i simular que duien a Luna presonera, fet que els va permetre passar entre els monjos i escoltar algunes converses amb detalls tan significatius com la necessitat de protegir l'orb, la biblioteca i al cartògraf... (i no sembla que en fessin molt de cas, estic veritablement desconcertat... 😯).

Roman Grave Altar Tampa Museum of Art (CC BY 2.0)
Black Robed Monk by Old Book Art (CC BY-SA 3.0)
Ogre by tinyfroglet (CC BY 2.0)


En fi, els jugadors van seguir endavant i van tornar a la capella que havien descobert en la sessió anterior, que els va dur a trobar-se amb un grup de 4 clergues i 2 ogres als que van acabar enfrontant-se en un combat en els que els malvats seguidors de Penombra van estar a punt de derrotar-los, ja que tant Theia com Meler van protagonitzar algunes pifies de consideració que van acabar implicant caigudes que els van posar a mercè dels seus enemics i a l'ús dels seus encanteris (Theia va quedar paralitzada per l'efecte d'un d'aquests), per sort Luna va de ser gran ajuda en evitar que tot acabés malament gràcies a un atac amb un resultat crític.


Després de desfer-se dels seus enemics el grup va decidir seguir endavant amb l'exploració... Tot i que això de seguir endavant podría dir-se que es quelcom inadequat, ja que de fet van tornar sobre els seus passos i van tornar cap al nivell superior (si, segueixo desconcertat 😯) per investigar el túnel que van descobrir a la sessió número 12 i que Grognak (el personatge de David, un dels jugadors que fins no fa gaire estava participant en la campanya) va dir que estava ple d'unes criatures a les que va anomenar "cridaners" (unes criatures que comencen a queixar-se com a nens petits si t'hi atanses massa). Endinsant-se a la foscor d'aquest túnel aviat van veure que a l'altre extrem hi havia unes escales que pujaven al nivell superior i que estava poblat per uns fongs blanquinosos de mida gran, alguns arribant fins i tot al metre d'alçada, i que a l'atansar-s'hi van començar a fer sorollets que ben aviat es van transformar en plors desconsolats...

Evidentment això va atraure l'atenció dels orcs i l'ogre que feien guardia a dalt de tot de les escales, que van baixar ràpidament a enfrontar-se als personatges, però per sort aquests ja havien previst alguna estratègia per fer-los front, ja que Meler es va encaramar per les parets del túnel per sorprende'ls caient sobre ells i Theia es va amagar entre les ombres per poder atacar per l'esquena a un dels orcs (aconseguint matar-lo amb un cop net i precís que demostrava que tenia certes aptituts per sobre de la mitjana) mentre Luna usava el seu arc de manera precisa.

The council of the rats by Gustave Doré (Public Domain)

Després de derrotar l'ogre i la resta d'orcs van pujar pels esglaons esculpits a la roca per arribar a les sales superiors i començar a explorar les cambres excavades a la roca, descobrint el que va resultar ser un rebost que estava sent saquejat per unes rates gegants, que al veure'ls no van dubtar en atacar-los davant la perspectiva de queixalar carn fresca en comptes d'aliments putrefactes. Així doncs els personatges van sortir corrent per un túnel que corria paral·lel a un abisme de lava mentre lluitaven contra les rates i aconseguien eliminar a la meitat, arribant fins a una portella que Theia va poder obrir ràpidament, fet que va permetre al grup aixoplugar-se dins una càmara i a Meler bloquejar la porta usant la seva força mentre escoltava els xiscles embogits del animals aconseguint identificar part del que deien amb les paraules "fam" i "menjar" (sí, el seu nivell de classe ja li permetia entendre als animals).

I qué és aquest cau? Doncs un cubicle immund cobert de palla i bruticia en el que jeuen dos ombres que al veure una mica de llum aixequen dèbilment el cap per mostrar uns ulls envidriats que miran als jugadors demanant-los clemència.

Qué passarà a la propera sessió?

Com s'acostuma a dir:

Continuarà...


Els elements gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de


Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

No hay comentarios:

Publicar un comentario