|
| Eye dilate per Greyson Orlando (Public Domain) |
Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).
Tal i com ja us vaig explicar els jugadors estan col·laborant activament en la creació d'aquests informes de campanya, en aquesta ocasió el cronista ajudant ha sigut Kris (que interpreta a Luna la semielfa), també s'ha de destacar que en aquesta sessió el personatge d'Aradum fou interpretat per Martí un nou jugador que en la propera sessió ja disposarà del seu propi personatge.
A la sessió anterior, el grup s'havia enfrontat a una altra partida d'orcs que havien anat a investigar l'infiltració dels personatges i a la que van vencer fàcilment gràcies a les martingales que havien desplegat.
Mentre els seus companys es dedicaven a seguir el camí per el que havien arribat els orcs Luna va decidir tornar enrera per visitar la sala de miralls on havien trobat a l'estranya criatura multiforme (tal i com es va explicar a la sessió #13) per investigar si havien passat per alt qualsevol pista important sense aconseguir descobrir res interessant.
I que es van trobar els companys de Luna mentre ella estava ocupada amb les seves indagacions? Doncs van arribar a una caverna habitada per una estranya criatura que es movia arrossegant-se pel terra i que no parava de canviar i reformar-se a si mateixa, exhibint una multitut d'ulls que apareixien i desapareixien continuament així com unes boques de les que emanava una cacofonia de sons i llenguatges incomprensibles i que a més a més estaven poblades per un munt de dents d'aparença perillossa (vaja, que una mica més i sembla un shoggoth).
|
| Shoggoth per Pahko (CC BY-SA 3.0) |
Evidentement el monstre se'ls hi va llançar a sobre i els va començar a atacar amb les seves boques, aconseguint mossegar Kai mentre la resta del grup, incloent Luna (que havía tornat just a temp per veure com s'iniciava tan dantesca batalla) es va posar a apunyalar amb acarnissament a la criatura fins que Grognak va aconseguir matar-lo (i evidentment Aradum va seguir amb el seu costum d'arrancar una dent de l'enemic caigut).
Seguint pels tunels van acabar descobrint quelcom que els va deixar perplexes: una cova amb un petit llac i una illa al seu centre, amb un arbre sec pel pas del temps i una balsa a la riba... Aradum, Meler i Luna van decidir pujar-se a la balsa per atravessar el llac i examinar l'illa, per a la seva seguretatvan decidir que el grup de valents estaria lligat amb una corda (si, tot el grup junt...) per a que Grognak i Kai podessin arrossegar-los en cas de perill...
Quan ja havien salpat, i estant al mig del llac, alguna cosa va colpejar la balsa per sota i els va fer sotsobrar, caient tots a l'aigua, el que els hi va donar l'oportunitat de comprovar que l'atacant era un tauró blanc que es dirigia cap ells nadant a tota velocitat al veure el suculent tiberi que tenía al seu abast, envolicat com si fos un regal per dir-ho d'alguna manera, i certament tot l'assumpte podria haver acabat amb un Total Party Kill per als tres personatges que en aquell moment estaven xipollejant a l'aigua: ni ells ni els seus companys de la riba acoseguien encertar al tauró prou cops ni fer-li prou mal (i els hi anava la vida), a més a més els seus companys tardaven molt temps en arrossegar-los (aquelles tirades que no acabaven de funcionar...) i el tauró ja havia mossegat al costat a Meler, però per sort Luna va aconseguir tallar la corda alliberant-los, moment en el que van aprofitar per a nedar o agafar-se als caps de corda que tant Grognak com Kai els llançaven, tot i que això no va poder evitar que el tauró li arranqués del tot el braç esquerre d'Aradum...
|
| Tauró per A.J. Manzanedo |
Després d'aquest encontre amb el tauró blanc els personatges van estar a punt de desistir i oblidar-se del misteri que podien amagar el llac i l'illa, però llavors Grognak va veure de reüll com una figura femenina semblava sorgir de l'interior del malmès arbre i va començar a parlar-los tot i que no podien sentir cap mena de só sortint dels seus llavis. Meler, que es capaç de llegir els llavis, ben aviat van poder esbrinar que es tractava d'una driada que havia sigut maleïda i condemnada a viure presonera dins de l'arbre sense possibilitat de fugir degut a l'amenaça que suposa el tauró blanc.
Els personatges van decidir intentar alliberar la dríada, tot i que evidentenment no estaven disposats a tornar a submergir-se al llac, per tant van decidir posar un esquer per atreure al tauró i així poder usar els seus arcs i un arpó improvitzat que havíen construït per acabar d'una vegada per totes amb l'esqual. El que no m'esperava (i hi ha vegades vegades que un pensa com dimonis se'ls hi acudeixen algunes coses als jugadors
) es que van decidir com esquer trossos del monstre multiforme al que s'havíen enfrontat abans, per tant quan Grognak va llençar a l'aigua algunes restes de la criatura i el tauró va anar ràpidament a devorar-los va ser el moment de decidir el que passaría i després de la corresponent tirada de daus (que va resultar no tenir èxit) van començar a desencadenar-se una sèrie de fenomens una mica inusuals: van començar a sentir estranyes veus que els hi van semblar estranyament familiars i ben aviat es van donar compte que la boca de l'animal semblava estar canviant per adoptar una forma que ja havíen vist abans i que ben aviat van identificar com a pertanyent a la del monstre multiforme, si a això li afegim que els seus atacs per matar al tauró no tenien l'èxit desitjat i que la criatura hi va començar a respondre amb escopinades dirigides cap als personatges (un dels quals va encertar Grognak, tot i que sense cap conseqüència) la situació no semblava tenir una solució fàcil i es van veure obligats a reconsiderar les seves opciones.
Però tot plegat es va solucionar de cop i volta quen un breu esclat de llum va inundar el llac i la caverna fent que el tauró es morís definitivament, fet que es va produïr poc després que Luna s'hagués agenollat prop de la vora de l'aigua... Després de la desaparició del perill que l'amenaçava la dríada va atravessar el llac i amb un somriure d'agraïment els va donar una brillant vareta abans de desapareixer davant els seus ulls.
Després d'aquest emocionant encontre els personatges van retrocedir una mica en l'entramat de túnels i van seguir explorant, arribant fins una cova en la que els habitants del complexe subterrani havíen disposat un tancat on guardar diferents espècies gallinàcies per ser usades en la seva alimentació, incloent una au estranya i més gran que les seves congèneres i que Grognak va identificar correctament com una cocatriu, una au d'origen desconegut que té la particularitat de deixar paralitzades a les criatures que sofreixen la seva picada però que en principi no es mostra agresiva si no se la provoca, quelcom que el grup va evitar sabiament.
|
| Cocatriu per A.J. Manzanedo |
Tot i que els orcs amb els que es van topar després es van mostrar bastant més agresius i ben aviat van iniciar un combat que immediatament va reduïr el seu nombre a la meitat degut als atacs dels jugadors, fet que va provocar la seva fugida però amb tan mala sort que van atropellar el tancat enfurismant a la cocatriu, que ràpidament va procedir a paralitzar a picades a tothom que estigués a l'abast, per tant ara els personatges estan corrent de nou pels túnels amb por que l'enfurismada au els ataqui.
Qué passarà a la propera sessió?
Com s'acostuma a dir:
Continuarà...
Els elemants gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario