Páginas

miércoles, 11 de marzo de 2020

Caixa Negra: La Llamada de los dioses - Sessió 37

Amb aquesta entrada continuo amb el diari de campanya de La Llamada de los dioses que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradía del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10 #11 #12 #13 #14 #15 #16 #17 #18 #19 #20 #21 #22 #23 #24 #25 #26 #27 #28 #29 #30 #31 #32 #33 #34 #35 #36

Fotografía de Robert Jones en Pixabay

Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).

Per redactar la crònica d'aquesta sessió de joc vaig comptar amb l'ajuda d'Amaia, que va exercir de cronista assistent durant el seu desenvolupament.

Al final de la sessió anterior els personatges seguien explorant el complexe de cavernes on s'amagaven els malvats clergues de Penombra, disposats a dur a terme els plans del déu fosc si es que ningú aconsegueix aturar-los.

Hassba l'assassí, que havia decidit actuar com a explorador del grup, ben aviat va descobrir una cova en la que un grup de criatures humanoides havía sucumbit als efectes d'un atac de natura misteriosa, ja que romanien petrificats... I per posar encara més nerviosos als personatges a una caverna propera podia escoltar-se el soroll de les petjades del que segurament era una bèstia quadrúpeda de mida gran, potser de natura dracònica tal i com va poder esbrinar Luna la semielfa després de rastrejar amb èxit la zona...

El clergue Flynn no va dubtar a llançar un encanteri de Llum contra la criatura refugiada a la cova amb l'esperança d'encegar-la i així poder atacar amb avantatge, però no va tenir èxit (la criatura va aconseguir la tirada de salvació) i per tant va decidir Beneir al grup al mateix temps que descobrien que s'enfrontaven a un dracolisc que intentava petrificar-los (i que no ho va aconseguir ja que els personatges també ho van aconseguir evitar amb les corresponents tirades de salvació).

Black Dragon by elen89 (CC BY-NC-ND 3.0)


Combatent al dracolisc sense mirar-lo directament a la cara (no fos que aconseguís petrificar-los) el grup va poder atacar amb èxit al monstre uns quants cops i finalment Luna el va matar amb una precisa fletxa del seu arc.

Mentre els personatges recuperaven l'alé i es curaven de les ferides sofertes a la lluita es van dedicar a estudiar el cau de la bestia i van descobrir que les parets de la caverna traspuaven àcid (un fet que sens dubte era degut a la natura del propi monstre), per tant Belacqua, la maga semielfa, va recollir-ne prou quantitat per crear una bomba àcida d'un sol ús (sí, ja se sap que la imaginació dels jugadors per treure el màxim profit d'una situació no té límits).

El grup va decidir seguir endavant amb l'exploració de les cavernes, cada cop més buides degut a l'èxit que estaven tenint els personatges a l'enfrontar-se als malvats clergues i al seus sequaços, fins que a l'aproximar-se a una altra de les grutes van sentir el que semblava una discussió gastronòmica, ja que una veu cridava «cru!» mentre l'altre li responia «rostit!». A l'acostar-se amb molta precaució van veure com els dos caps d'un gegantot (sense cap mena de dubte un ettin) disctien sobre la millor manera de cuinar l'humà que es trobava lligar als seus peus.

Ettin Descent by CoverlessTech (CC BY-NC-SA 2.0)


Evidentment els personatges no pensaven deixar que l'ettin se'n sortís amb la seva i immediatament es van embrancar en un combat que Flynn va iniciar llançant un encanteri de Llum contra el cap que cridava «cru!» i va aconseguir encegar-lo, fet que va ajudar a que els seus camarades poguessin acabar ràpidament amb la criatura.

Després del combat, i arrambar amb el tresor de l'ettin, els personatges van centrar la seva atenció en l'humà que havia estat a punt d'acabar a l'estomac del monstre i després d'identificar-lo com a un bucaner per la roba que duia (i que Alanna no Detectés el Mal en un grau molt alt) aquest els hi va confesar que havia treballat com a assassí personal de Rugious Elmegar, qui havia estat col·laborant activament amb els clergues de Penombra fins que aquests els van traicionar massacrant a tots els seus homes. Rhael, que així es deia el bucaner, li va explicar al grup els horrors als que segurament s'enfrontarien si decidien seguir endavant amb el seu periple subterrani i va prometre ajudar-los si l'alliberaban, cosa que van acceptar ràpidament.

El grup va prosseguir explorant els túnels i va arribar finalment fins a una cambra en la que es podia veure una figura encaputxada embolicada en una capa d'esquena a ells mentre pregava davant del que semblava un sepulcre. Hassba va decidir que era el moment de demostrar la seva valua com assassí i per tant es va apropar en silenci per l'esquena per assestar un cop mortal que els deixés fora de combat (jo i la reta de jugadors ens vam mirar amb cara de “no ho aconseguirá” 😔, ja que tots recordavem com en ocasions anteriors el jugador havia fallat de manera espectacular algunes tirades importants)... Tot i que contra tot pronòstic ho va aconseguir! 😮 Havia aconseguit evitar-li al grup un enfrontament que podria haver resultat mortal, ja que l'enemic abatut va resultar ser un perillós home escorpí!



Després de fer aquesta demostració d'habilitat (i jo que pensava que anaven directes cap a una situació certament perillosa, fins i tot letal...) es van dedicar a estudiar la estança i Flynn va arribar a la conclusió que es trobaven davant de la tomba d'un antic monarca i que sense cap mena de dubte la cambra traspuava maldat, per tant va decidir que era necessari dur a terme de manera immediata una Expulsió de Morts Vivents sobre el fèretre de pedra abans de provar d'obrir-lo (no a debades el jugador que porta el personatge es veterà i sap de molts perills que poden presentar-se a una sessió de joc).

Havent aconseguit el clergue expulsar al mort vivent que s'haguessin trobat al obrir el fèretre Hassba i Alanna van aixecar la tapa i van descobrir les seves restes polsoses i el corresponent tresor així com una maça màgica que segur que els hi seria útil.

Un cop revisada a fons la cambra el grup va seguir endavant amb l'exploració dels túnels fins arribar a l'entrada d'una altra cambra, una cambra tancada amb un porta de fusta que Hassba es va disposar a estudiar per detectar qualsevol trampa que hi hagués, cosa que va aconseguir habilment descobrint una trampa de raig elèctric que ràpidament van evitar per entrar a dins de l'estança i descobrir que es tractava d'un rebost que van procedir a saquejar guardant tots els aliments a la bossa de Mary Poppins 👜 (així li diuen al sac màgic on guarden tot el que van trobant).



El grup va seguir avançant fins trobar el mànec d'una espasa, submergit en el que semblava un toll d'àcid el rastre del qual Luna va seguir al veure que s'extenia pel túnel, arribant fins a una cova habitada per una espècie d'armadillo gegant i bavós que de seguida va atacar al grup. El monstre corrosiu, que d'això es tractava, va destroçar les armadures de Lena i Belacqua abans que Alanna aconseguís acabar amb la bèstia.

Després d'aquesta topada el grup va decidir seguir endavant i es va acabar enfrontant a una tropa de gnolls que no va poder resistir l'atac combinat dels personatges, ja que Flynn va Beneir el grup, Belacqua els va llançar una Tempesta de Gel i Hassba va aconseguir un crític en l'atac (ja ho sabeu: un 20 natural a la tirada de 1D20, per tant impacta automàticament a l'enemic i li fa el doble de mal).

Després del preceptiu saqueig dels cadàvers dels gnolls (per aconseguir tresor i armnadures amb les que substituir les que Lena i Belacqua van perdre en l'encontre amb el monstre corrosiu) el grup va decidir quedar-se per descansar i curar-se les ferides sofertes en el combat, per tant van establir torns de guàrdia... I no van tardar molt a tenir visites, ja que va apareixer una patrulla de 4 gnolls que no va dubtar a atacar-los i que realment no tenia cap oportunitat davant dels personatges, ja que Belacqua i Rhael van acabar ràpidament amb 2 d'ells fent que la resta fugis ràpidament.

Després d'un merescut descans els personatges van seguir el rastre dels gnolls que van fugir i van arribar fins a les proximitats d'una gran càmara on van trobar els cadàvers dels dos éssers i una cosa que els va fer amagar-se ràpidament, ja que al fons de la cova van veure unes portes negres que no auguraven res de bo, ja que a més a més de la inquietud que els va causar la seva visió 😨 també van observar que estaven protegides per una guàrdia de 5 elfs foscos.

Darkelf by Egonzoli (CC BY-ND 3.0)


Evidentment els personatges no es van estar quiets i van ordir ràpidament un plà d'atac per desfer-se dels guàrdies: Hassba va escalar els murs de la cova per assolir una posició avantatjosa, Flynn es va posar a Levitar aprofitant que el sostre de la caverna era prou alt amb Luna agafant-se als seus peus i Belacqua es va amagar a les obres mentre que Alanna i Rhael es van avançar per a que els elfs foscs els veiessin. El combat que es va produir a continuació va ser intens i savatge, amb Flynn Beneint el grup i belacqua llançant una Teranyina contra els guàrdies mentre la resta s'unia a l'atac i alguns dels elfs foscs es tornaven invisibles, tot i que després de sofrir un mal de cap certament estrany (sí, un altre cop) van tornar a parèixer per ser vístimes dels atacs de Lena, Luna i Belacqua (que va acabar amb dos d'ells mitjançant un Projectil Màgic) mentre Flynn Cantava a la glòria de Valion.

Habent eliminat als guàrdies el grup es va acostar a la porta per examinar-la detingudament...

Qué passarà a la propera sessió?

Com s'acostuma a dir:

Continuarà...


Els elements gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de


Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

No hay comentarios:

Publicar un comentario