Páginas

miércoles, 23 de marzo de 2022

Caixa Negra: La Llamada de los dioses - Sessions 38 a 45


A l'entrada d'avui us faig un resum ràpid de les sessions 38 a 45 de la campanya La Llamada de los dioses (també coneguda com la Caixa Negra) que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradia del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10 #11 #12 #13 #14 #15 #16 #17 #18 #19 #20 #21 #22 #23 #24 #25 #26 #27 #28 #29 #30 #31 #32 #33 #34 #35 #36 #37

El desenvolupament normal d'aquesta campanya es va veure interromput per l'aparició de la pandèmia de la COVID 19, fet que va impedir que ens podessim reunir de manera normal durant molt de temps i que quan finalment ho vam poder fer no sempre poguessim estar tots. Tot això ca impedir que a més a més no inclogués les sessions al blog (realment no tenia ni anims ni ganes per fer-ho).

Però ara que sembla que la situació està millorant (*) tornem a la càrrega amb ànims renovats i per això teniu a continuació aquest resum que, com sempre, pot tenir spoilers.

(*) Sí, sé que hi ha una guerra a Ucraïna i que la situació està empitjorant a cada dia que passa, però quan estava preparant aquest resum encara no havía esclatat aquesta guerra i com molts altres no creia que la situació arribaria fins aquests extrems.

Sessió #38

Cronista assistent: Alex

A la sessió anterior el grup s'havia aproximat a una misteriosa porta amb estranyes inscripcions, però en comptes de seguir on s'havien quedat van decidir estudiar a fons una porta propera en la que estaven amb unes bellament esculpides inscripcions èlfiques en record d'un poderos rei de l'antiguitat i van tenir la sensació que el lloc estava curull de màgia.

A la roca del costat de la porta van veure que els seguidors de Penombra havien tallat l'ull sagnant amb el que propaguen la seva maligna fe, fet que els va dur a observar més detingudament la porta, cosa que va permetre que el bucaner Rhael (a qui van trobar a la sessió #37) desactivés oportunament el parany elèctric que hauria fulminat a l'imprudent que hagués intentat obrir-la.

A l'obrir la porta es van trobar un passadis amb el terra decorat amb rajoles negres i blanques com si fos un tauler d'escacs i, al final d'aquest, una altra porta que els esperava. Evidentment al passadís hi hauria paranys que s'activarien segons les rajoles que trepitgessin, per tant van estar una estona pensant en com poder passar fins que es van donar compte que les llàgrimes de sang de l'ull de Penombra podien ser un mapa que els ajudaria a atravessar el passadis i Luna la semielfa va activa part de la trampa al fer un llançament de prova d'una motxilla, que a l'aterrar a una rajola va acabar incinerada (i per poc ella també acaba rostida).

Mimic
Mimic
Mimic by Kidgalactus on Newgrounds
(CC BY-NC-ND 3.0)


Guiats per Belacqua la maga semielfa, van atravessar el passadís i van arribar sans i estalvis a l'altra porta, que després de d'atravessarla els va descobrir una magnífica sala en la que les estatues de 12 reis de l'antigor donaven pas a un sumptuós tron i a tres cofres disposats als seus peus. Evidentment els jugadors sabien que a l'interior dels cofres hi podia haver tresor, però que també podien estar protegits per trampes i aixi va ser com Rhael va sofrir els efectes d'un Encanteri de Mort a l'intentar obrir un dels cofres (sense que aconseguís acabar amb ell) i el clergue Flynn va haver d'enfrontar-se i derrotar a un mimic, un monstre que imitava un dels cofres, que el va atacar a l'intentar apropar-se.

Aquí descansa Rhael | Es va seure on no ho havia de fer
Aquí descansa Rhael
Es va seure on no ho havia de fer


Un cop recuperats tots els tresors que podien trobar-se el grup es disposava a marxar, però el jugador que duia el personatge de Rhael no se li va ocorrer cap altra cosa que seure's en el tron, cosa que va provocar que immediatament el transportés cap a algún altre lloc sense que la resta de personatges podessin fer res per esmenar-ho o ajudar-lo... Bé, el jugador s'haurà de fer un altre personatge.

Sessió #39

Cronista assistent: Ero

Un cofre...
Un cofre...


Després d'abandonar la sala del tron i el passadís semblant a un tauler d'escacs el grup va seguir explorant les diferents cavernes i van arribar fins a una cova amb un pedestal al centre, i sobre aquest pedestal descansava un cofre...

Evidentment tot això era molt sospitos, pel que van decidir agafar-s'ho amb calma i investigar la zona, fet que va permetre al clergue Flynn i a l'assasí Hassba detectar i desactivar una trampa, que consistia en una xarxa plena de restes metàliques i altres andrómines que haurien caigut a sobre del grup. Després de desactivar aquesta trampa van observar a distància el cofre, i com no estaven massa tranquils respecte a altres trampes que pogués contenir es van posar creatius i Belacqua, la maga semielfa, i Alanna, la paladí, van decidir disparar un parell de fletxes contra els dos panys que el segellaven, fent que s'obrís i van poder veure a dins hi havia un Pergamí de Restabliment que van procedir a recuperar.

Després d'aquest descobriment el grup va tornar enrere i va arribar a la cruïlla on, gràcies a Alanna i a la seva capacitat per Detectar el Mal, van poder descobrir a temps una comitiva de seguidors de Penombra formada per un dels seus malvats clergues, un elf fosc i una patrulla d'orcs. En l'enfrontament que es va produir a continuació Belacqua va immovilitzar a part dels orcs mitjançant un encanteri de Teranyina mentre la resta del grup s'enfrontava a l'elf fosc i al clergue i ràpidament els vencien amb l'ajut de l'acer, els encanteris i alguna tirada d'atac amb el resultat de Crític.

Llac subterrani
Llac subterrani


Després de desfer-se de tan molesta companyia, el grup de personatges va seguir endavant amb la seva exploració i van arribar fins a una cova amb un llac a dins en el que vivia una criatura aquàtica de coll larg (un catoblepas) que en principi semblava ignorar-los. Aprofitant que la cova era de parets prou altes Flynn va usar la seva capacitat per Levitar (recordem que el personatge havia aconseguit aquesta meravellosa habilitat màgica degut a la mania compulsiva dels jugadors de treure cartes d'una baralla màgica que havien descobert anteriorment) i es va posar a investigar el lloc, descobrint al fons del llac el que semblava un casc que els va cridat l'atenció i que van procedir a treure'l amb cautela i sense sofrir cap contratemps (tot i que Alanna va haver de fer una Tirada de Salvació contra Petrificació per evitar que la mirada de la bestia la paralitzés). El casc, que era màgic i donava beneficis a la Categoria d'Armadura (CA), li fou donat a Alanna com a compensació per l'ensurt.

Seguint amb l'exploració els personatges van arribar a una altra cambra en la que van descobrir a un grup d'orcs que es trobava al voltant d'un malferit mitgerol al que obviament havien estat torturant. Descobrir això va fer que es llencessin al combat sense dubtar i Belacqua va fer un bon ús dels encanteris Dormir i Projectil Màgic mentre els seus companys s'unien a la lluita i dos dels orcs sucumbien a l'estrany mal que en sessions anteriors havia afectat a altres de la seva mena (ja ho sabeu: ulls envermellits i sang que flueix de les seves oïdes).

Després d'haver acabat amb els torturadors els personatges van intentar reanimar al pobre mitgerol, però no van poder fer res per ell, ja que havia mort per les seves ferides. Cercant entre les seves pobres pertinences van trobar uan nota escrita amb indicacions del que semblava el planol d'un tresor que van decidir emportar-se amb ells.

El mitgerol
El mitgerol
Hobbit by AngryCookie on DeviantArt
(CC BY-NC-ND 3.0)


Després de resar-li a Valion per l'ànima del pobre mitgerol els personatges jugadors van seguir amb la seva exploració i van arribar fins a una cova, segurament un temple, on s'havien congregat un gran nombre de seguidors de Penombra (clergues, orcs i un ogre) adorant a una estranya i horrible estatua que segurament estava consagrada al seu malèfic deu.

Evidentment els personatges jugadors es van llançar a la batalla, però es van trobar amb unes dificultats un xic inesperades, ja que Flynn no podia Levitar i l'encanteri Tempesta de Gel de Belacqua no es va arribar a manifestar, fet que va dur a la fetillera semielfa a fixar-se en el curiós detall que la estatua semblava resplendir lleument (fet que explicaria l'existència d'un camp que negués l'ús de la màgia). Semblava que la situació s'havia complicat bastant per als personatges, ja que Flynn va ser víctima de l'encanteri Retenir Persona que va llançar un dels clergues i els seus camarades s'enfrontaven a una horda d'enemics que no oferia quarter, quan aquests van tornar a ser víctimes de l'estrany fenòmen que ja havia esdevingut altres vegades: a part dels seus enemics els va començar a brollar sang pels ulls i oïdes mentre queien al terra apretant-se el cap amb les mans tremoloses.

Després de resultar victoriosos un cop més els personatges van decidir quedar-se a descansar en el temple, no sense abans assegurar-se de desacralitzar a cops de mall l'horrible idol per desactivar el camp que anulava els seus poders màgics. Durant el temps que van estar descansant en el temple no van para de sentir sorolls i crits en els proximitats, que van inquietar als que els hi havia tocat fer guardies...

A l'endema el grup de personatges es va posar de nou en marxa i es van apropar a una de les coves properes, que també semblava haver sigut un temple i des d'on es sentien udols que no semblaven presagiar res de bo...

Sessió #40

Cronista Assistent: Angel

Els personatges jugadors es van endinsar en les ruines del temple que havíen descobert a la sessió anterior i van descobrir una sèrie d'estranyes petjades al terra polsegós mentre seguien sentint uns estranys udols que ressonaven per la cova.

Flynn va decidir aleshores Levitar per poder observar millor la caverna i va descobrir unes gàrgoles que immediatament es van llançar sobre el grup, per tant va decidir Beneir-los per ajudar-los en el combat que es va desenvolupar a continuació.

Home llop
Home llop


Mentre combatien contra les criatures es van adonar que un parell d'ulls vermellosos els estaven observant des de la foscor de la caverna i, abans que podessin reaccionar, una bestia temible va sorgir entre les ombres i es va unir a la baralla: un home llop que va començar a atacar tant a les gàrgoles com als personatges jugadors, fins que aquests van aconseguir acabar amb els monstres alats i retenir-lo, causant prous ferides per a que aquest adoptés la seva forma humana i se n'adonessin que es tractava de Meler, el místic que s'havía convertit en licàntrop a la sessió #19.

Horroritzats per aquest descobriment els personatges jugadors van intentar per tots els mitjans curar al seu antic camarada, però l'intent de Flynn d'usar l'encanteri Curar Malaltia no va tenir èxit, adonant-se el clergue al veure els seus ulls embogits que Meler es trobava més enllà de qualsevol ajuda que podessin donar-li. Abans de que podessin fer res més el místic va fugir allunyant-se depressa endintsant-se pel el laberint de coves.

Després de descansar i recuperar-se de la visió descoratjadora que els va suposar veure Meler i l'estat en el que es trobava ara els personatges jugadors van seguir endavant amb la seva esploració arribant a una estança amb una porta tancada i una estranya inscripcío escrita en caràcters èlfics molt antics:

“Allunya els teus passos d'aquesta porta, visitant, doncs qui hagi contemplat el rostre de l'Etern, no desitja la teva presència”


Els personatges jugadors, paranoics ells (i amb raó), ben aviat van sospitar d'una trampa a la porta, per tant Bellacqua va decidir que el millor era apartar-se'n prou i atacar la porta amb un encanteri de Projectil Màgic, fet que va fer saltar la trampa màgica explosiva i la pròpia porta, permetent-los entrar en unes luxoses cambres que van procedir a registrar buscant tot allò que els podés ser útil, trobant unes quantes pociosnd e Curar Ferides Crítiques, un pergamí de Paralitzar Monstre i un altre de Teletransportar, aisí com un llibre d'encanteris i un munt de cartes de l'elf fosc Vardor (recordem, el màxim enemic dels personatges) amb les forces de Penombra a l'exterior de l'illa describint la terrible guerra que les forces de la Foscor estan duent a terme contra les de la Llum.

Després d'aquests descobriments van decidir descansar a la cambra i van bloquejar l'entrada amb una barricada feta amb les restes de la porta i altres mobles, a més a més els jugadors (una mica avariciosos i insconscients) van decidir temptar la sort amb la baralla de cartes màgiques.

Sessió #41

Cronista Asistent: Ero

Després d'haver fet les corresponents pujades de nivell de Flynn (per haver obtingut prous punts d'experiència i per haver tret la carta màgica que així ho especificava a la sessió anterior) el grup va seguir el seu recorregut per les entranyes laberíntiques del volcà i, en comptes d'anar cap a l'enorme cova amb el llac de foc al seu interior tal i com havien decidit (una miqueta porucs, no?) van tornar enrera per enfrontar-se de nou al misterios portal que havien descobert a la sessió #37 i a la seva inscripció:

“No hi ha vida sense mort, ni llum sense foscor.
Que la via del destí et guií fins Penombra”


Després d'uns moments d'incertesa Flynn va deduir que les lletres de l'inscripció formaven part d'una trampa (lògic, no?), per tant Luna i Lena van començar a estudiar totes i cadascuna de les lletres per (un cop aconseguides les corresponents tirades per estudiar el seu desgast) van arribar a la conclusió que les que els hi interessava estudiar més d'aprop eren les que formaven la paraula Vida...

I aquí va ser quan Hassba va tocar la paraula que no era (no, no us diré de quina lletra es tractava) i el seu personatge va desaparèixer víctima d'un encanteri de Desintegració i una Tirada de Salvació contra Encanteris sense èxit, per tant a la propera sessió a Ero, el jugador que duia aquest personatge, li tocará fer-se'n un de nou.

Aquí descansa Hassba | Va tocar la lletra que no era
Aquí descansa Hassba
Va tocar la lletra que no era


Després de que el seu company desaparegués la resta del grup va encertar la lletra correcta i les portes es van obrir amb un cruixit sec, que els va permetre veure una enorme estança submergida en la foscor més absoluta...

Com que els personatges no tenien gens clar el fet d'endinsar-se en aquella foscor malvada i impia, vam decidir que el millor era avançar enganxats a les parets interiors de la cova deixant que els enemics vinguessin cap ells, tal i com va passar quan patrulles d'elfs foscos van començar a atacar-los mentre avançaven amb prou feines.

Finalment, després d'eun temps que els va semblar etern, van arribar cap a les portes d'una masmorra protegida per dos guardies elfs foscs als que van derrotar fàcilment. A l'interior de la presó van trobar a un home moribund, víctima d'innombrables tortures i a qui l'havien amputat totes dues cames. Al veure els personatges jugadors els va dir que era Rugious Elmegar, líder dels mercenaris que van ser enganyats i assassinats pels seguidors de penombra i els hi va demanar qie acabessin amb la seva pena matant-lo i que també el vengessin. Per a que ho aconseguissin els va revelar l'existència d'uan càmara secreta al sud del temple en el que es trobaven i que en el seu interior es trobava una arma tan letal i terrible que intimidaria fins i tot als elfs foscs.

Després de complir amb l'última voluntat d'Elmegar els personatges jugadors van aprofitar uns breus instants de calma per preparar-se per als propers atacs, moment en el que Luna es va convertir en ànec (val la pena recordar que a la sessió #34 va treure una carta de la baralla màgica que no va ser gens beneficiosa) i Belacqua va usar el Pergamí de Restabliment per treure-li la maledicció.

Dranya
Dranya
Spider Queen by slshimerdla on DeviantArt
(CC BY-NC-ND 3.0)


Poc després més elfs foscs i dranyes (éssers meitat dones i meitat aranyes gegants) es van abraonar contra la seva posició però els personatges jugadors van aconseguir resistir els seus atacs, esperant que ben aviat aconseguirian sortir sans i estalvis de tan complicada situació.

Sessió #42

Cronista Assistent: Amaia

Els personatges jugadors seguien resistint com podien els atacs dels elfs foscs mitjançant l'acer i la màgia, fins que Belacqua va poder distingir al centre del temple una estatua de Gorgost, el déu adorat pels elfs foscs i, gràcies a una oportuna tirada de Saber Arcà, esbrinar que la seva presència podia estar ajudant als seus enemics, per tant el grup va decidir arriscar-se i es va dirigir cap a l'interior del temple enfrontant-se a tot tipus d'atacs físics i màgics fins arribar finalment davant l'estatua de Gorgost i atacar-la, provocant encara més atacs per part de les dranyes que hi havía a les proximitats.

Després del cruent combat els personatges jugadors es van retirar prudentment fins a les masmorres on van descobrir Rugious Elmegar i van decidir descansar. en una de les guardies van descobrir, sorprenentment, que s'apropava un vell conegut de Belacqua i Flynn: un individu anomenat Haidut (el nou personatge de l'Ero), un lladre que van conèixer a la fonda del Goblin Begut i que també s'havia vist arrossegat pel vertex de llum i energia blava que els havia envoltat durant l'incendi i l'atac zombie (veure la sessió #21).

Després de posar en comú les seves experiències el grup va decidir buscar el lloc que havía dit Rugious Elmegar i van atravessar un cop més el temple i van arribar prop de la cambra amagada on tan fabulosa arma estava guardada, aconseguint Haidut activar el seu mecanisme d'obertura i descobrint a dins un sacofag de pedra amb l'inscripció "Aerin" en lletres daurades a la seva làpida i un mural d'un realisme inquietant en el que es veia una bella elfa que sostenia amb les seves mans una fulgurant espasa que atravessa el ventre d'un drac.

Elfa i drac
Elfa i drac
Girl VS Dragon by SandraCharlet on DeviantArt
(CC BY-NC-ND 3.0)


Haidut va començar a examinar el mur i va arribar a la conclusió que la espasa es trobava amagada darrere el mural i que es podia trencar facilment la paret per recuperar-la, per tant després d'un lleuger cop la pare es va trencar i van recuperar-la: una espasa llarga que brillava a la foscor amb tonalitats platejades.

Havent recuperat una arma tant fabulosa els personatges jugadors es van retirar i van seguir explorant el complexe subterrani, enfrontant-se als elfs foscs que feien guàrdia a la part posterior del temple vencent-los amb facilitat.

Sessió #43

Cronista Assistent: Ero

Els personatges han explorat quasi tot aquest subnivell i els hi queden pocs llocs on mirar, per tant van començar a buscar el camí que els permetrá seguir baixant cap els nivells inferiors, tot i que encara no estan molt segurs per on continuar.

Aixi doncs van explorar breument un pont que baixa sobre el llac de lava fins acabar de cop en una sala amb dues portes dobles flanquejades per quatre estatues amb les conques dels ulls buides, dues a cada costat, que representen a un dimoni sostenint una flama amb la seva má alçada, un avatar que combat les onades del mar, un necreari que sofgeix de les profunditats de la terra i per últim un extrany monstre alat.

Als peus d'aquestes estatues, sobre el sol de la sala, hi ha les següents gemmes: dues aiguamarines blaves, dos ònixs negres, dos robins carmesins i dos diamants translúcids...

Morlock
Morlock


Deveu estar pensant que els jugadors volien que els seus personatges fessin alguna cosa amb les gemmes, veritat? Doncs no, van decidir seguir donant voltes pel sistema de coves, fet que els va dur a contactar amb una tribu d'humanoides albins i semblants a simis (uns morlocks) que no es van mostrar especialment agresius i que van refusar tot intent de contacte amb ells, apartant-se dels personatges jugadors a mida que aquests s'apropaven, mirant-los amb desconfiança.

L'unic profit que els personatges jugadors van obtenir de la seva visita al cau dels morlocks va ser que Luna va descobrir un túnel que descendia als nivells inferiors del complexe, quelcom que els pot útil més endavant.

El següent contacte amb criatures simiesques ja no va ser tan benèvol, ja que es van enfrontar a un yeti de les cavernes i a un grup de goril·les blancs que residien a les proximitats i que van demostrar ser especialment agresius i territorials, tot i que això no els va servir de gaire davant dels personatges jugadors.

Després del combat el grup es va retirar cap al cau dels morlocks per descansar. Per evitar que aquests es sentissin incómodes davant de la seva presència a acabessin atacant-los Belacqua va usar l'encanteri Dormir en ells, fet ques els va permetre que tots podessin descansar i dedicar-se a explorar el túnel secret que havien descobert anteriorment, tot i que això de descansar va ser molt relatiu, ja que Lena va passar una bona estona convertida en un ànec (ja se sap el que passa quan comences a treure cartes d'una baralla màgica eixelebradament...).

Un cop descansats van tornar a la sala de les estranyes estatues i van fer el que era lògic: col·locar les gemmes a les conques buides dels ulls de les estatues i fer-ho de manera correcta per evitar qualsevol incidència amb trampes màgiques o similars (no, no us diré la col·locació correcta, però no hauria de ser difícil endevinar-la, veritat?), cosa que va fer que les portes dobles s'obrissin per ensenyar l'entrada al següent nivell.

Van seguir els personatges jugadors pel camí recent obert cap a les profunditats?

La fortalesa de pedra negra...
La fortalesa de pedra negra...


No, no ho van fer. En comptes d'això van decidir visitar una immensa caverna que havien deixat enrera en les seves exploracions prèvies, que es caracteritzava per tenir un llac de lava amb una illa al bell mig a la que es podia accedir atravessant un pont de granit. A l'illa s'erigia imponent una fortalesa de pedra negra, amb merlets que grataven el sostre de la caverna.

A l'examinar el pont van veure que seria força perillós atravesar-lo, ja que les llengües de magma del llac no paraven d'esquitxar la estructura i a més a més a l'altre costat els estaven esperant un parell de gossos de cacera infernals que, impertorbables, feien guàrdia.

Cóm atravessar doncs l'abisme de foc per poder explorar l'illa i no haver d'enfrontat-se als guardians? Aquí va intervenir la imaginació i l'habilitat dels jugadors a l'hora d'aprofitar les capacitats dels seus personatges, ja que d'una manera o altra (per encanteris o capacitats donades per les cartes màgiques) una part d'ells (Belacqua, Flynn i Lena) son capaços de Volar / Levitar. Un cop formulat el plà es van disposar per parelles i amb l'ajuda de cordes per lligar-se van ascendir fins al sostre de la cova i van començar a agafar-se a les roques per arribar fins a l'illa.

I tot semblava anar bé fins que, quan s'apropaven a l'illa, van ser sorpresos per gàrgoles que sortien de la fortalesa i començaven a atacar-los, fet que els va dur a arribar el més ràpidament possible fins a la ciclòpia construcció per resguardar-se i resistir la seva escomesa, arribant fins a un pati interior en el que es van haver d'enfrontar a una horda de rates, però res que oli de cremar i un bon foc no poguessin solucionar.

Després d'aquesta arribada tan acidentada es van dedicar a observar l'estructura de la fortalesa i es van adonar de dues coses: era una edificació amb signes evidents d'antiguitat i deteriorament, també era d'una mida inusualment gran, es podria dir que gegantesca. Ho era tant que al poder grimpar fins el pany d'un de les portalades del pati van veure que mig cos podia passar pel seu forat...

Sessió #44

Cronista assistent: Amaia

Gegant de foc
Gegant de foc
RIFT - Fire Colossus by bramLeech on DeviantArt
(CC BY-NC-ND 3.0)


Amb els personatges jugadors ja a l'interior de la fortalesa aquests es van disposar a explorar-la, mirant d'aprofitar al màxim les possibles avantatges que els hi pogués oferir el lloc (Haidut, per exemple, va trobar una armadura de bandes), i finalment van decididr enfrontar-se al que ja suposaven que els esperava a dins de la fortalesa, que no era altra cosa que un gegant de foc armat amb un martell de guerra a mida.

El combat que va seguir a continuació va ser èpic i per un moment van creure que no aconseguirian derrotar al gegant, però gràcies a l'encanteri Tempesta de Gel de Belacqua, la maga semielfa, i els atacs d'Alanna, la paladina, finalment van aconseguir vencer-lo.

Gos de l'Inframón
Gos de l'Inframón
Power of magma by Azany on DeviantArt
(CC BY-NC-ND 3.0)

Luna, cremant-se...


Es podria pensar que aquí es va acabar tot, però els personatges jugadors van voler seguir investigant la fortalesa, fet que els va dur a enfrontar-se amb les gàrgoles que encara es trobaven al seu interior per després ascendir fins a la part superior d'una de les torrasses, on van ser descoberts pels gosos infernals que, inquiets per l'absència del seu amo, havien començat a escodrinyar els voltants de l'edificació. Al veure'ls a la torrassa les bèsties infernals can començar a escalar-la usant la seva força física aprofitant qualsevol cavitat en la que podessin refermar les seves potes, quelcom que els jugadors els semblava que debia ser impossible però que tot i així ho estaven fent, apropant-se perillosament cap ells, per tant van començar a atacar-los a distància amb tot el que els hi van poder llançar, quelcom que no va evitar que els gossos de l'inframón aribessin a dalt de tot de la torrassa i incineressin a Luna i Lena amb el seu atac d'alè abans que Belacqua pogués acabar amb ells.

Aquí descansen Luna i Lena | Totes dues cremades
Aquí descansen Luna i Lena
Totes dues cremades


Sessió #45

Cronista assistent: El Dado Inquieto (Jo)

I prop de dos anys després de l'inici de la pandèmia reprenem la campanya La llamada de los dioses a l'haver pogut reunir a quasi tot el grup de jugadors i alguna nova incorporació, volent dir això que Kris té un nou personatge, l'explorador Bobby, que substituirà Luna (morta pel calent alè dels gossos de l'inframón a la sessió anterior) i tenim tambè amb nosaltres al druida Ecmo.

Un dungeon en una página - Edición 2017
Un dungeon en una página - Edición 2017


En aquesta sessió preparatòria els protagonistes van ser Bobby i Ecmo i la resta de jugadors van fer de comparses interpretant a presonatges creats mitjançant el reglament Vieja Escuela de Grapas & Mapas i l'aventura que es va jugar va ser Sangre para la Reina Abeja, guanyadora del certamen Un Dungeon en una página a la seva edició de 2017 i escrita per José Carlos “Kha” Domínguez (Un paladín en el Infierno | Twitter), autor del retroclon Axis Mundi, publicat per 77Mundos.

Qué passarà a les properes sessions?

Com s'acostuma a dir:

Continuarà...


Els elements gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de


Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

No hay comentarios:

Publicar un comentario