A l'entrada d'avui us faig un resum ràpid de les sessions 46 a 53 de la campanya La Llamada de los dioses (també coneguda com la Caixa Negra) que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradia del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10 #11 #12 #13 #14 #15 #16 #17 #18 #19 #20 #21 #22 #23 #24 #25 #26 #27 #28 #29 #30 #31 #32 #33 #34 #35 #36 #37 #38 a #45
Com ja us vaig explicar a la entrada anterior, la campanya s'havia vist interrompuda per la pandèmia de la COVID 19 (i per raons diverses també vaig endarrerit en les entrades corresponents a les sessions de joc, però espero posar-me al dia ara que la campanya s'està dirigint cap al seu final...).
Sessió #46
Cronista assistent: Amaia
Després d'haver jugat una sessió de transició que ens va permetre introduir nous personatges, el druida Ecmo (interpretat actualment per Alejandro, un nou jugador) i l'explorador Bobby (el nou personatge de Kris, que substitueix a la malaurada Luna), aquests son trobats per la resta d'aventurers després d'aparèixer per el ja tant característic resplendor blau per el qual els altres personatges han aparegut anteriorment. Que Ecmo aparegués transformat en ós va fer per un moment que els personatges estiguessin inquiets tement un nou enfrontament, però al conèixer els nouvinguts la missió en la que estaven embarcats aquests no van dubtar a unir-se al grup.
|
|
Esquelet de drac
Imatge original de JL G a Pixabay (Llicència) |
El grup va seguir endavant, explorant els túnels mentre escoltaven com el vent bufava a la foscor, fins que van arribar a una nova caverna en la que van trobar l'esquelet d'un drac i un petit cofre entre les restes. Després d'assegurar-se que aquest no contenia cap trampa el van obrir i van trobar a dins un anell que, gràcies a l'oportuna tirada de Saber Arcà, van saber que era màgic (metajoc: tenia la capacitat de restar 2 punts de mal dels atacs soferts pel seu portador) i van decidir que Flynn l'havia de dur per millorar la seva protecció.
Després d'aquest descobriment el grup va abandonar la caverna perseguir amb l'exploració dels túnels no sense abans endur-se alguns dels ullals del monstre després que Belacqua, la maga semielfa, hagués arribat a la conclusió que l'esquelet era el d'un drac vermell (no se sap amb quina finalitat, amb la ment del jugadors mai se sap… 😉).
Ben aviat van trobar una altra caverna en la que un clergue de Penombra estava reunit amb un grup de 4 ogres al que no van dubtar a enfrontar-se d'immediat seguint les seves tàctiques habituals, amb el clergue Flynn usant la Benedicció i la Pregària atorgades per Valion i la resta del grup atacant amb èxit (tot i que, com quasi sempre, l'assassí Haidut no va aconseguir fer un bon ús de les seves capacitats al fallar en el seu intent de sorprendre al clergue malvat).
Després d'aquest breu encontre, tots els personatges jugadors ja disposaven de prou medallons amb forma de lleó bicefal per tornar enrera i anar cap a les estances dels clergues de Penombra que es trobava en aquell nivell, al que s'accedia pels túnels marcats amb unes críptiques inscripcions (recordem que havien descobert aquests túnels a la sessió #36).
"El temps passa de pressa"
"El temps passa lentament"
"El temps passa lentament"
Després d'endinsar-se pel túnel marcat com a… (no, ho sento, no us penso dir per quin dels dos van passar 😉) van arribar a l'interior de la cambra dels malvats clergues i, abans que aquests podessin reaccionar, van acabar ben aviat amb ells disposant-se a registrar l'estança per acabar descobrint toms i pergamins màgics que de ben segur els serien útils i les 7 claus per obrir els sengles cofres que contenien un gran nombre de pocions i tresors.
|
|
El gat Félix
Imatge original de Alexa a Pixabay (Llicència) |
Ja es disposaven a marxar quan van sentir uns planyivols miols que van resultar ser d'un gat tancat en una gabia que es trobava al fons de l'estança. El druida Ecmo va poder parlar amb Felix (així es deia el gatet) aprofitant la seva capacitat per comunicar-se amb els animals i la maga semielfa Belacqua va decidir adoptar-lo com a el seu animal familiar.
Després d'haver reposat una mica van seguir endavant i van descendir fins al nivell inferior del sistema de coves per un túnel amagat en el cau on vivia una tribu de morlocks a la que Alanna la paladín va convèncer per a que els permetessin passar, arribant a una cova, segurament el seu rebost, on van decidir estar-se prou temps com per descansar després d'un dia dur.
Havent disposat el grup els corresponents torns de guàrdia Belacqua es va disposar a dormir, tot i que el seu descans no va ser tot el tranquil que hauria desitjat, ja que va somiar que era observada per en Felix, amb uns ulls que deixaven veure molta curiositat…
Sessió #47
Cronista assistent: Amaia
Després d'haver descansat, el grup va començar a explorar aquest nou nivell del complexe i Alanna la paladí ben aviat va començar a percebre l'influencia del Mal al lloc just en el moment en el que entraven en una caverna de sòl fangós de la que va sorgir ràpidament un gran nombre de zombis que immediatament es va enfrontar als personatges. Evidentment aquest atac no va ser problemàtic per a un grup tan preparat per a aquests assumptes, amb el clergue Flynn expulsant i destruint a gran part dels morts vivents i la resta acabant ràpidament amb els pocs que havien escapat a la justa fúria de Valion.
Després d'aquest encontre de poca importància van arribar a una cruïlla on es van veure assaltats per una sensació de desolació que va tenallar els seus cors…
|
|
Estàtues de dimonis
Imatge original escanejada per johnny_automatic a Openclipart (Llicència) |
Amb aquesta angoixa pesant-los a l'ànima es van posar a investigar les sales veïnes i van arribar fins a una cambra ocupada per dues estàtues humanoides de pedra negra, amb l'ull de Penombra cisellat al pit i rostre demoníac, totes dues aguantaven sobre les seves espatlles gerros de pedra el contingut invisible dels quals semblaven abocar sobre la entrada.
Al fons de la cambra Belacqua va poder distingir un mecanisme composat per 4 palanques, cada una d'un color diferent (vermell, blau, verd i negre), i Bobby va veure que al darrera d'aquest mecanisme hi havia un portal de granit tancat i amb unes quantes inscripcions que segurament eren de natura màgica i que segurament devia conduir cap a una cambra al costat d'aquella.
Estudiant les palanques buscant trampes que podessin activar-se al estirar-les (no en van descobrir cap) van arribar a la conclusió que depenent de quina estiressin es produirien diferents efectes, per tant es van disposar a provar la palanca verda, però ho van fer amb compte i amb la paranoia que a aquestes alçades ja els caracteritza, lligant una corda a la palanca per poder estirar-la des de fora de la cambra mentre no deixaven d'observar amb atenció les dues estàtues. Després d'estirar-la van sentir com s'activava un mecanisme (una porta que s'estava obrint?) i poc després unes passes que sens dubte pertanyien a un ésser de mida gran.
Davant la possibilitat d'un enfrontament Flynn no va dubtar a Beneir al grup i l'assassí Haidut es va arriscar a tornar a l'interior de la cambra per retornar la palanca verda a la seva posició inicial. Després d'una breu espera i veient que no passava res el grup va decidir estirar de la palanca vermella prenent les mateixes precaucions que amb la verda… I menys mal que ho van fer així, ja que tan aviat com la palanca es va moure va començar a brollar lava des dels gerros.
Per evitar mals majors, Flynn es va posar a Levitar per evitar cremar-se amb la lava i es va arrossegar pel sostre, com ja havia fet altres vegades en situacions tan perilloses com la present, per poder estirar de la corda i tallar el flux igneu, llaçar la palanca blava i estirar-la per, tal i com havia suposat, fer que brollés aigua des dels gerros per així refredar la lava.
|
|
Golem d'ambre
La imatge original és un model de cera per a una escultura de Antoine-Louis Barye a The Walters Art Museum (CC0 1.0) |
Després de resoldre's satisfactòriament la situació el grup va debatre sobre els passos a seguir, moment en el que Haidut va deduir correctament que la palanca negra obriria el portal de granit i que el que els estigués esperant a l'altre costat sortiria a buscar-los, moment en el que aprofitarien per tornar a estirar de la palanca vermella i provocar que la lava caigués sobre el monstre. Dit i fet, es van enfrontar a la criatura, un golem ambre amb forma de felí que Alanna va acabar rematant després del Raig Elèctric d'Ecmo.
Després de desfer-se del monstre es van dirigir cap a l'interior de la cambra en la que estava tancat i van descobrir que estava protegint un ceptre de poderosa màgia que segons Ecmo segurament hauria estat forjat pels elfs foscos. Després de debatre que fer amb tant meravellós objecte el grup va decidir que el duria Belacqua i es van disposar a descansar abans de seguir explorant el nivell.
El descans de Belacqua va tornar a ser una mica alterat, ja que va a tornar a somniar amb Felix, el gat que va adoptar com a familiar a la sessió anterior (tot i que ves a saber qui va adoptar a qui 🤔) i aquest cop li va semblar veure unes estranyes figures difoses que van aparèixer breument darrera l'animal, que a més a més semblava tenir una mirada que denotava un cert grau d'intel·ligència, molt més del que caldria esperar en un simple gat…
|
|
La baralla de cartes màgica en acció...
Imatge original: Tarot card lot a PickPik (Llicència) |
Un cop descansats van decidir tornar a jugar-se-la amb la baralla de cartes màgiques (i quines ganes tenen de ficar-se en problemes suposant que tinguin mala sort 🤔…):
- Bobby l'explorador treu una carta i… perd la visió 🙄.
- Alanna la paladí guareix en Bobby i treu una altra carta i… puja de nivell! 🥳
- Ecmo el druida treu dues cartes i… puja la seva INT en +1 i adquireix la capacitat de repetir una tirada fallada al dia! 🥳
- Haidut l'assassí treu una carta i… queda atrapat a dins 🙄 (menys mal que Flynn Dissipar la Màgia i l'allibera).
- Belacqua la maga semielfa treu una carta i… puja de nivell! 🥳
|
|
La caverna del cilindre...
Imatge original: Caves Background 9 de RAJESH misra a PublicDomainPictures.net (CC0 1.0) |
Estudiant tan misteriós cilindre es van adonar que era metàl·lic i que es podia accedir a dins mitjançant una portella abatible, a més a més també van veure que es podia ascendir per dins gràcies a unes argolles disposades a intervals regulars.
Flynn va decidir investigar l'interior del cilindre i va Levitar per dins fins arribar a la part superior i trobar una palanca, a la que va lligar una corda per després baixar fins a la base i seguir estudiant les estàtues i les portes arribant a la conclusió que eren de natura màgica.
Tement el pitjor van decidir provar sort amb el cilindre i es van tancar a dins per després estirar de la corda lligada a la palanca, que evidentment va posar en marxa el mecanisme màgic de les estàtues causant un gran enrenou. Després d'una estona que els va semblar eterna el soroll va parar i es van atrevir a obrir la portella i sortir per contemplar com la trampa ignea havia calcinat les parets de la cova i la part inferior del cilindre, el que els va dur a suposar, encertadament, que qualsevol que hagués estat fora del cilindre s'hauria convertit en cendres.
Després de contemplar per uns breus instants el que hauria significat una mort segura es van donar compte que les portes que conduïen a la següent estança estaven obertes, per tant no van dubtar ni un instant en atravesar-les i ho van aconseguir en el moment just en el que les pesades portes es tancaven.
|
|
Cova amb estany
Imatge original: Cave interior per Hollingsworth John and Karen, USFWS (CC0 1.0) |
|
|
Nixie
Imatge original escanejada per j4p4n a Openclipart (Llicència) |
Després d'aquest ensurt van seguir endavant arribant fins a una cova amb un estany d'aigua poc profund sobre el que brillaven uns llums curiosos… Després que Ecmo comprovés que l'aigua no fos verinosa (els jugadors estaven sent paranoics 😄), el grup es va dedicar a observar els estranys llums, que van resultar ser nixies (unes petites fades) amb les que Ecmo es va poder comunicar. Aquestes li van explicar que podien ajudar-los a passar pel túnel submarí que es trobava en el fons del llac gràcies al do per respirar sota l'aigua que els hi poden concedir momentàniament, tot i que també els van advertir que haurien d'anar amb compte, ja que en el fons del llac vivia una perillosa bestia (un terraron) que pot atacar-los. Per un moment el grup va dubtar de les bones intencions de les menudes criatures, però per a Belacqua estava clar que volien ajudar-los, a més a més Ecmo va aconseguir comunicar-se amb la criatura gràcies a les seves dots druídiques i després de saber que el seu alineament era Neutral va poder convèncer-la per a que no els ataqués, fet que va permetre al grup avançar sense problemes fins a l'altra costat i a l'altra cova en la que van poder veure una entrada a una altra cova amb forma de cap demoníac, quelcom que ja havien vist anteriorment, tot i que en aquest cas dels ulls d'aquella monstruositat brollaven rierols d'aigua bullint…
|
|
Sahuagin: Imatge original de Blade-Fury
(CC BY-NC-ND 3.0) |
Com no tenien clar com travessar el cap demoníac i seguir, van decidir deixar-ho per més endavant i usant el mapa obtingut en sessions anteriors es van endinsar en un túnel que els va dur fins a una altra cova. Aquella cova tenia el terra cobert per un fangar en el que Bobby va poder detectar petjades d'algun animal que Ecmo va identificar com una quimera, quelcom que Bobby li va semblar una mica estrany i que d'alguna manera no es corresponia amb el que el personatge sabia, però abans de que s'ho pogués dir a la resta de personatges la criatura es va llançar sobre ells i s'hi van veure obligats a lluitar contra ella, aconseguint vèncer-la amb una rapidesa que els hi va semblar una mica rara i a més a més també van descobrir que la criatura estava encadenada a la pared i que realment era una criatura humanoide que havia adoptat la forma de la quimera (es a dir, que en realitat era un doppelganger). Però no es van acabar aquí les hostilitats, ja que immediatament va aparèixer un grup de sahuagin que els va atacar per l'esquena creient que els podrien sorprendre i acabar ràpidament amb ells, una cosa que evidentment no van aconseguir ja que Flynn, Alanna, Bellacqua i Ecmo es van imposar ràpidament i els van vèncer sense haver d'esforçar-se massa.
Sessió #48
Cronista assistent: Amaia
Després de la topada amb els sahuagin el grup va explorar els passadissos adjacents sense trobar res que els semblés interessant, per tant van anar cap al pont sobre un riu de lava que estava marcat en el seu mapa i van estar a punt de travessar-lo, però el fet que a Alanna la paladina detectés el Mal aprop els va dissuadir de fer-ho i van retrocedir per tornar fins a la caverna amb el cap demoníac del que brollava un riu d'aigua bullint i van començar a pensar com evitar aquest obstacle.
Alanna sabia que l'aigua no era cap elemental aquàtic, quelcom que faria que creuar fos molt perillós (de fet no va poder evitar pensar en Eru, el déu aquàtic que els hi havia encomanat la missió) i Haidut l'assassí no va detectar cap trampa al cap de pedra ni a la passarel·la de pedra que s'endinsava a la boca demoníaca.
Després d'uns moments de dubte Belacqua va llançar un encanteri de Con de Fred cap als ulls des dels que brollava l'aigua bullint per aturar-ne el flux momentàniament i el grup va aconseguir passar per poc gràcies a les corresponents tirades de Destresa, ja que l'aigua va tornar a brollar immediatament darrera seu (els hi va anar ben just 😅).
A la cambra a la que van arribar a continuació l'aigua els arribava a la cintura i avançaven amb dificultat fins que van trobar 6 estàtues que representaven a criatures i deïtats marines (una sirena, un tritó, el déu Leviatan, una naga, el déu Rivulus i per últim una que els recordava a Eru), totes amb sengles tridents a les mans, i al fons una gran porta de fusta amb els dos fulls tancats per un parell de tridents creuats. El clergue Flynn, que no es fiava de les aparences, va llançar un encanteri Trobar Trampes que no en va descobrir cap però que va tenir com a efecte que els tridents que tancaven el portal s'il·luminessin dèbilment indicant la presència de la màgia a la cambra, portant a Belacqua a assenyalar (mitjançant la corresponent tirada amb èxit de Saber Arcà) que aquests formaven part del sistema d'apertura de la porta.
Atansant-se a la porta es van posar a estudiar els tridents i van veure dues coses interessants:
- Les puntes dels tridents tenen gravats que fan referència a les estàtues presents a la cambra.
- Els tridents es poden posar en posició vertical i les puntes es poden girar sobre elles mateixes.
- Quan van posar en vertical el trident de l'esquerra es van il·luminar les estàtues del tritó, la sirena i Eru.
- Quan van posar en vertical el trident de la dreta es van il·luminar les estàtues de Leviatan, la naga i Rivulus.
- Girant les puntes corresponents a cada estàtua (en l'ordre correcte 😉) la porta es va obrir…
|
|
Aboleth
DND Aboleth by ahmonza on Newgrounds (CC BY-NC-SA 3.0) |
|
|
Locathah
Dr. Zorgtron the Locathah by gladlad on DeviantArt (CC BY-SA 3.0) |
Després de descansar van seguir endavant i a la cambra següent van arribar fins a un llac subterrani amb un amenaçador remolí al centre… Tot i que realment el perillós d'aquesta localització son els aboleth (sí, n'hi ha més d'un) i a més a més estaven acompanyats per un grup de locathah, per tant al intentar creuar el llac es van haver d'enfrontar a tan perilloses criatures usant al màxim totes les seves capacitats i tot i així no van poder evitar que un dels aboleth ataqués Haidut i l'enverinés i després encantés Flynn i aquest ataqués els seus companys dominat per la criatura. Finalment Alanna va poder acabar amb el monstre i alliberar Flynn de la seva influència, moment en el que el clergue va guarir Haidut.
Sessió #49
Cronista assistent: Ero
Després d'haver-se enfrontat i vèncer als perillosos monstres en el llac, el grup es va dedicar a estudiar el lloc en el que es trobaven i no van tardar a donar-se compte que en una de les parets hi havia una altra esquerda per on es podia arribar a una cova. En aquella cova van trobar un cofre que guardava un tresor format per lingots d'or, un collar de perles i una simitarra +2. Després de constatar que no hi havia cap perill van decidir descansar allí abans de seguir endavant, moment que també va aprofitar Belacqua per seguir estudiant les seves arts màgiques.
Al finalitzar el període de descans van tornar capa a la cova on hi havia el llac i es van veure sorpresos per l'atac d'un altre terraron que finalment fou vençut per Belacqua mitjançant el seu encanteri Projectil Màgic.
Després d'aquesta topada inesperada van seguir endavant travessant el llac i arribant fins a la caverna següent però abans d'entrar, recordant els possibles perills que havien detectat a la sessió anterior, van decidir prendre precaucions i Ecmo va convèncer a un terraron petit, tal i com havia fet anteriorment, per enviar-lo a explorar al mateix temps que usaven una tàctica àmpliament estudiada que era veure l'interior de la cova mitjançant un mirall disposat en l'angle adequat.
|
|
Shulu
Mind Flayer by Deligaris on DeviantArt (CC BY-NC-ND 3.0) |
|
|
Home-cranc
Daily Imagination #235 - Crabman by Xephio on Newgrounds (CC BY-NC 3.0) |
Els monstres que van poder detectar amb aquestes maniobres van ser un shulu, una criatura malèfica seguidora dels Arcaics i que es semblant als Illithid, i la seva escorta d'homes-cranc. Sense pensar-s'ho massa es van llançar al combat i Flynn els va beneir a tots mentre Belacqua llançava un Con de Fred contra els homes-cranc aconseguint matar-ne dos. El shulu es va revoltar nerviós i va llançar un Projectil Màgic contra Alanna al considerar-la com un dels oponents més perillosos, peró no va poder evitar que el grup contraataqués amb una Bola de Foc de Belacqua, un Raig Elèctric d'Ecmo i un bon cop d'espasa d'Alanna (que Bobby pifiés la seva tirada d'atac amb l'arc i la seva fletxa es perdés i a Haidut se li caigués l'espasa en una distracció no van afectar per a res el resultat del combat 😁).
|
|
Capa manta gegant
Imatges originals: Manta Ray Free Stock Photo - Public Domain Pictures per Piotr Siedlecki (CC0 1.0) Cape - PNG All (CC BY-NC 4.0) |
Després de vèncer a tan perillosos enemics es van dedicar a furgar entre els cadàvers dels seus enemics a la cerca de qualsevol objecte que els podés ser profitós i van obtenir dos objectes màgics (a més a més de tot el tresor que aquests duien): una capa Manta Gegant i un Anell de Lliure Acció.
|
|
Ìdol d'Aigua
Bronze statue of an aristocratic boy The Metropolitan Museum of Art Public Domain (Open Access policy) |
Però el que realment els va cridar l'atenció va ser el petit templet al fons de la caverna i la estatueta del seu interior, que brillava amb tons blavosos i que semblava atreure als personatges jugadors, com si volguessin que se l'enduguessin amb ells… (vaja, que endevinen que pot ser un objecte d'importància per al transcurs de la campanya i que pot ser necessari que se l'enduguin 😉).
Havent recollit amb compte la estatueta van tornar sobre els seus passos i van arribar de nou cap a l'entrada amb el cap demoníac de la que brollava aigua bullint i el grup va decidir tornar a usar el mateix truc que els va permetre passar el primer cop, per tant Belacqua va torna a llançar Con de Fred per intentar congelar el màxim possible del perillós flux (tot i que no del tot) i, encara que el grup va aconseguir passar més o menys sans i estalvis, ni Ecmo ni Bobby van aconseguir que la seva tirada de Destresa fos prou bona com per evitar que part del doll d'aigua els toqués fent-los cremades que van haver de ser ateses pel grup.
Un cop recuperats de l'ensurt van seguir endavant explorant els passadissos subterrànis i amb l'ajuda del mapa van arribar fins a una nova cova amb una entrada que, oh sorpresa, també estava decorada amb un cap demoníac, tot i que aquest cop en comptes d'aigua bullint fluint dels seus ulls el que van trobar era una mena d'enfiladisses d'aspecte sec i plenes de punxes que queien sobre la boca del cap formant una cortina espessa.
Evidentment el seu aspecte no era gens atractiu i si s'afegeix que Ecmo opinava que aquelles plantes eren malignes, un fet corroborat per la paladina Alanna al detectar-ne el Mal, segur que no s'arriscarien a passar sense prendre les degudes precaucions, com per exemple el que va fer Belacqua al llançar una Bola de Foc contra les immundes trepadores i cremar-les totes.
|
|
Monstre arrapadissa
Plant mutant by ThemeFinland on DeviantArt (CC BY-NC-SA 3.0) |
Després d'un interludi tan incendiari es van endinsar cap a l'interior de la caverna i va sortir al seu encontre una criatura humanoide que semblava estar formada pel mateix tipus d'arrapadisses malèfiques que havien trobat a l'entrada i que es va abraonar sobre Belacqua ferint-la greument, fet que va suposar que la resta del grup hagués d'intervenir atacant a la criatura, que finalment va ser vençuda per Alanna.
Després de curar-se de les ferides rebudes en el combat van arribar a una petita cova amb 3 túnels que s'endinsaven a la foscor i que donada la seva poca alçada haurien d'entrar-hi ajupint-se i anant de quatre grapes…
Sessió #50
Cronista assistent: Amaia
A la sessió anterior havien acabat dins una petit cova de l que sortien 3 túnels de dimensions minúscules que els obligarien a anar ajupits si s'hi decidien a entrar.
|
|
Entrada a les coves I, II i IV...
Imatge original: Inside A Cave de Petr Kratochvil a PublicDomainPictures.net (CC0 1.0) |
Estudiant els túnels i intentant veure si hi havia alguna petjada o una altra pista que els podés donar algun indici d'allò al que s'hauran d'enfrontar els personatges jugadors es van adonar del següent:
Al costat de cada entrada hi havia uns símbols estranys que el temps i l'erosió havien fet quasi il·legibles, però que van aconseguir deduir que es corresponien amb els nombres I, II i IV.
Intentant trobar qualsevol rastre a l'entrada dels túnels van veure que hi havia empremtes que es podien correspondre a diversos tipus de criatures:
- Al túnel marcat com I hi havia el rastre d'unes petjades molt antigues i d'una mida més gran que les d'un humà…
- Al túnel marcat com II hi havia la marca d'una petjada que es podia correspondre amb un monstre humanoide de mida gran…
- Al túnel marcat com IV hi havia algun tipus de rastre sinuós…
Es van reunir al voltant de les cartes i van començar a treure tímidament d'una en una:
- Bobby… es va trobar una mica rar, però aparentment no va passar res… 🙃
- La INT d'Alanna… va disminuir en 1 punt 🙄
- La INT d'Ecmo… va augmentar en 1 punt! 🥳
- Haidut… va adquirir la facultat de Levitar. 🥳
|
|
Cíclop
La imatge original és un fresc de Polifem pintat per Giulio Romano a la Sala di Psiche, Palazzo del Tè, Mantua |
Després d'uns breus minuts d'alegria i bromes van tornar al que importava i es van endinsar a quatre grapes pel túnel marcat com I, on es van trobar amb un ciclop que els va observar amb el seu únic ull i es va abraonar sobre ells llançant un rugit sinistre i tot i que per un moment va semblar que la criatura els podia vèncer fàcilment (o fins i tot enfonsar la cova sobre els seus caps) no van tenir cap problema a vèncer-lo, sentBelacqua la que li va acabar donant l'últim cop.
Després d'acabar amb el monstre van veure que al fons de la cova hi havia un túnel que els permetia arribar fins a una altra cova de mida més gran i que els túnels II i IV, amb les seves corresponents coves, segurament també acabaven en aquell encreuament, tot i que el túnel de la caverna II estava tancat amb unes enormes portes negres.
Mentre decidien que fer Belacqua va sentir quelcom semblant al só de la sorra d'una platja moguda pel vent i que semblava venir de la cova que acabaven de descobrir, el que els va impulsar a apropar-se i descobrir que a la cova, de mida gran, existia un mar de sorra fuetejat pel vent, com si un tros del món de la superfície hagués estat transportat màgicament a tan ignotes profunditats.
En aquell moment Haidut va decidir posar a prova la seva recent adquirida capacitat per Levitar i va arribar fins al sostre de la cova, per després arrossegar-s'hi fins l'altra costat sense fallar cap tirada, cosa que l'hauria fet caure cap al mar de sorra (quelcom que podria haver passat donada la sort del jugador, que en alguns casos no li es gaire favorable). Un cop a l'altre costat va descendir i va descobrir que existien un parell d'entrades a altres tantes coves, per tant va decidir examinar la més propera amb l'ajuda del seu mirall i així no exposar-se a cap perill, però no va descobrir res.
|
|
Cuc porpra
Dnd Mini - Purple Worm 1 by HeyLookItsAMoose on DeviantArt (CC BY-NC-SA 3.0) |
Mentrestant els altres personatges van seguir pensant sobre que fer quan Ecmo va llançar una pedra cap al centre del sorral… que va provocar que emergís de les seves profunditats un gegantí cuc porpra!
La bestia es va abraonar sobre el grup i Flynn i Ecmo van decidir que el millor era Levitar per escapar al seu atac… tot i que no van poder evitar que el cuc els engolís!
Disposats a alliberar els seus companys Belacqua va llançar una Bola de Foc al cuc mentre Alanna, espasa enlaire, carregava contra la bestia i Bobby i Haidut no paraven de disparar fletxes. Finalment Flynn va aconseguir alliberar-se de la gola de la criatura, tot i que al intentar treure Ecmo va pifiar la tirada i va caure a una trampa de sorres movedisses, començant a enfonsar-se ràpidament. Per sort Belacqua va poder usar un encanteri de Teletransport per traslladar Flynn sa i estalvi amb Haidut a l'altre costat de la cova, des d'on va poder acabar amb el cuc amb una fletxa precisa després que la resta del grup hagués estat masegant a la bestia amb els seus atacs.
|
|
Temple de Taranis
Imatge original: Entrance to old monument per pics_pd (CC0 1.0) |
Després del combat tot el grup va aconseguir reunir-se a l'altre costat de la cova i es va disposar a explorar la que es trobava més enllà i Belacqua, amb l'ajuda del mirall de Haidut i la seva capacitat per Veure a la Foscor, va determinar que a dins hi havia un petit temple dedicat a Taranis, una antiga deessa dels elements i los forces de la natura oblidada des de fa molt de temps.
|
|
Anell de protecció elemental
Imatge original creada per Chrisdesign a Openclipart (Llicència) |
Caminant per l'interior del temple Bobby va descobrir un altar amb una trapa a la base, que va ser examinada per Haidut cercant trampes sense detectar-ne cap. Al obrir-la van trobar un tresor veritablement màgic i útil, ja que a dins algú hi havia amagat un anell màgic que protegia al seu portador dels atacs dels Elementals de Terra (i que va acabar a les mans d'Ecmo).
|
|
Ànec
Imatge original creada per Frank a Openclipart (Llicència) |
Després d'aquest descobriment van decidir descansar abans de seguir amb l'exploració, per tant van establir els corresponents torns de guàrdia i va ser aleshores quan es va saber quina carta havia escollit Bobby… ja que es va convertit en un ànec! (sí, sembla que Kris té una mica de mala sort amb els ànecs). No obstant la resta del grup no va deixar que la broma durés massa i Flynn va acabar Dissipant la Màgia per treure els efectes de la carta.
Després d'haver descansat (i Belacqua haver estudiat els seus encanteris) pensava que seguirien immediatament cap endavant, però abans de fer-ho… Van tornar a jugar-se-la amb les cartes! 🙄.
En fí… Els resultats van ser els següents:
- Bobby va treure una carta… i es va veure atrapat a l'interior! 😵
- Ecmo va treure una altra carta… i la seva FOR va augmentar en 1 punt! 🥳
- Alanna va treure una altra carta… i va adquirir la facultat de Veure a la Foscor! 🥳
I quan per fí es disposaven a seguir amb la missió van començar a sentir uns sorolls que venien del túnel que pretenien explorar a continuació, per tant a Alanna se li va ocórrer un possible ús per a Bobby el personatge-carta: convertir-lo en una espècie de dron…
|
|
Bobby (atrapat en una carta)
Tarot/Trading card template by AbsintheIsMySoul on DeviantArt (CC BY-SA 3.0) |
M'explico: va lligar una corda a a la carta i la va llançar cap endavant amb l'intenció de recuperar-la posteriorment estirant i que Bobby pogués explicr el que havia vist, tot i que la cosa no va sortir tan bé com esperava, ja que al estirar de la corda per recuperar Bobby va veure que aquesta es tensava… Un rakasta l'havia agafat amb una de les seves urpes i estirava a la vegada per a veure que hi havia a l'altra banda!
|
|
Rakasta
Tiger Samurai - Hiroshi Saito by TheLivingShadow on DeviantArt (CC BY-NC-ND 3.0) |
En el combat que va seguir a continuació Flynn va llançar una Pregaria com acostumava a fer i Alanna va aconseguir abatre al monstre amb un Crític precís.
Després de recuperar en Bobby, el personatge-carta, aquest els va poder descriure que a la caverna que havia vist a l'altre costat els esperava un altre rakasta i que a més a més un misteriós ídol de fang reposava sobre un altar en el seu centre. El rakasta no els va suposar cap problema ja que Flynn immediatament va acabar amb ell, però al intentar retirar la estàtua es van veure envoltats per desenes de roques que sortien expulsades del terra i que van acabar agrupant-se en un conglomerat vagament humanoide que, després d'emetre un vigorós rugit, es va abraonar sobre el grup amb intencions clarament hostils.
|
|
Ìdol de Terra
Door Guardian (Dvarapala) The Metropolitan Museum of Art Public Domain (Open Access policy) |
|
|
Elemental de terra
Earth Elemental by Devtexture on Newgrounds (CC BY-NC-ND 3.0) |
L'Elemental de Terra, que al cap i a la fi això era la criatura, els va atacar immediatament i hauria sigut un combat que podria haver acabat amb el grup si no hagués sigut per la Benedicció de Flynn i la Bola de Foc de Belacqua, que va acabar fonent l'Elemental fins convertir-lo en un bassal de fang.
Després de la topada amb aquest esperit de la natura van tornar enrere i es van dedicar a examinar les misterioses portes negres que sense cap mena de dubte duien a la caverna II. Al no trobar manera d'obrir-les des del costat en el que es trobaven van decidir retrocedir encara més i entrar a la caverna per la entrada, tot i que primer van tornar a usar en Bobby, el personatge-carta-dron, que els va poder descriure com a l'interior d'aquella caverna hi havia una esfinx de pedra que dirigia impàvida la seva mirada cap a les portes negres del fons de la caverna.
Necessitant d'un descans el grup va decidir acampar a la caverna, però abans d'acabar la sessió Ecmo es va animar a treure una altra carta de la baralla màgica i li va sortir bé, per tant ara també era capç de Levitar 🥳 (per Valion, això cada cop s'assembla més a un grup d'equilibristes 😁).
Sessió #51
Cronista assistent: Kris
A la sessió anterior el grup havia acampat a la cova en la que es trobava la misteriosa esfinx que impàvida dirigia la seva mirada cap a les portes negres i, després d'un merescut descans, es van dedicar a examinar-la meticulosament per intentar esbrinar la seva possible naturalesa màgica (quelcom que Belacqua va saber amb una encertada tirada de Saber Arcà i que va fer que ràpidament la va tapar amb un encanteri de Teranyina per si de cas) i si hi havia trampes al seu voltant (que Flynn va corroborar que no existien amb l'encanteri Detectar Trampes).
|
|
Esfinx
Imatge original: Sphinx of Hatshepsut New Kingdom; Dynasty 18 Reign: Joint reign of Hatshepsut and Thutmose III per Peter Roan (CC BY-NC 2.0) |
Quan els personatges es van dirigir cap a les portes negres aviat van detectar que hi havia màgia en aquestes, que emanava d'uns misteriosos símbols gravats en elles i que no es podien obrir empenyent-les. Va ser en aquell moment quan la misteriosa esfinx va semblar que adquiria vida i amb una veu que va ressonar a les parets de la caverna va pronunciar les paraules següents:
“Soc la llum del món.
Sense mi, Valion no podria existir ni els clergues tindrien sentit.
Però seguirien existint esfinxs i Penombra.”
Sense mi, Valion no podria existir ni els clergues tindrien sentit.
Però seguirien existint esfinxs i Penombra.”
Evidentment l'esfinx desafiava als personatges a resoldre l'endevinalla que els havia llançat i Alanna va encertar ràpidament la resposta (no, no la posaré aquí que encar hi haurà persones que jugaran la campanya i no s'ha d'espatllar la trama, encara que es molt senzill resoldre-ho).
|
|
Ettin
Imatge original: Ettin (CC BY-NC-SA 2.0) |
Després d'haver resolt l'endevinalla les portes es van obrir i van poder accedir a l'altre costat, en el que ja havien estat en la sessió anterior (que han decidit resoldre l'enigma d'aquella cova per ser completistes, vaja), per tant es van dirigir cap a l'entrada de la cova que els faltava per investigar en el lloc, la cova amb la entrada marcada amb el número IV, i van tornar a usar en Bobby com a personatge-carta-dron llançant la carta lligada amb la corda per poder examinar l'interior de la caverna, cosa que els va permetre esbrinar que a dins els estava esperant un ettin al que es van enfrontar immediatament i al que no van tardar a vèncer sent Flynn el que va acabar amb ell amb una fletxa precisa.
Examinant el mapa del complexe subterrani que portaven amb ells van endevinar fàcilment que la disposició d'aquell nivell estava basada en els quatre elements bàsics que formaven el món: Aigua, Aire, Terra i Foc. D'aquests elements ja havien recollit les estatuetes que representaven l'Aigua i la Terra, per tant només els faltaria visitar les altres coves per obtenir-les.
|
|
Drac Vermell
Red dragon by Azany on DeviantArt (CC BY-NC-ND 3.0) |
Però per aconseguir aquest objectiu havien de travessar un pont de pedra disposat sobre una esquerda per la que erà fàcil veure un riu de lava i que evidentment no els inspirava molta confiança, pel que van decidir prendre precaucions per esbrinar quins podrien ser els perills que els podien sotjar. Dit i fet Bobby va tornar a ser la carta amb la que comptar, tot i que aquest cop la maniobra va ser una mica més elaborada, ja que Flynn va llançar el personatge-carta-dron amb una fletxa cap a l'altre costat del pont (va tenir sort amb la tirada i no va caure a la lava) i després va llançar l'encanteri Il·luminar per a que Bobby pogués examinar més fàcilment els voltants. El que van poder saber quan van recuperar Bobby va ser que sota el pont… tenia el seu cau un drac vermell!
Davant de la terrible noticia van decidir intentar obtenir més informació, per tant Ecmo va aprofitar les seves capacitats com a druida i va poder cridar un parell de ratpenats que els hi van revelar que el drac era relment antic (i per tant perillós) i els van recordar la llegenda de la elfa Aerin i la espasa de gel (quelcom que ja havien esbrinat a a sessió #42), per tant van tornar enrere cap a la sala en la que havien obtingut l'arma i la van deixar a l'espai que aquesta ocupava en el mural, amb l'esperança que aquest simple gest fes desaparèixer el monstre… Això evidentment no va passar, ja que el drac seguia estant al seu cau quan el grup va tornar al pont, així que van decidir tornar enrere i recuperar l'espasa, enfrontant-se pel camí amb una patrulla d'elfs foscos a la que van vèncer fàcilment.
Un cop en el pont es van plantejar com atravesar-lo sense cridar l'atenció del drac i al final van decidir provar sort intentant no trepitjar-lo, fet que va implicar usar encanteris com Escalada d'Aranya, les capacitats per Levitar per part dels membres del grup i l'encanteri Volar de Belacqua, que també va adquirir una aparença semblant a la d'Aerin mitjançant l'encanteri Canviar Aspecte.
Van començar un darrera de l'altre a passar a l'altre costat però Flynn va fallar la seva tirada, per tant el drac va detectar el grup i es va envolar per encarar-se als personatges. Belacqua, amb l'aspecte d'Aerin, va intentar convèncer al drac de la futilitat d'enfrontar-se a ella dona que ja havia aconseguit vèncer-lo anteriorment, però el monstre es va abraonar furiós sobre ells al escoltar aquelles paraules, per tant es van veure obligats a combatre'l recorrent fins i tot a mitjans màgics com el cap de medusa que havien obtingut a la sessió #30 (i que no va servir de res), però no van poder evitar que l'alè del drac incinerés Flynn i Haidut aixi com la bossa màgica (la bossa de Mary Poppins) que usaven per traslladar molts dels objectes que havien anat acumulant durant les sessions passades.
El combat no estava sent massa favorable per al grup, però per sort els coneixements màgics de Belacqua li van permetre esbrinar el punt més vulnerable del drac, per tant va Teletransportar Alanna sota el ventre del mosntre i després li va llançar l'espasa de gel, que la paladina va agafar a l'aire per atacar amb furia. Finalment Ecmo va llançar un Raig Elèctric i va aconseguir acabar amb el drac.
Després de tan dramàtic combat els personatges supervivents van plorar la perdua dels seus camarades i es van disposar a registrar el cau del drac i, es clar, veure el seu tresor.
Els supervivents van seguir endavant i van arribar fins a una cova habitada per un troll i una anciana que va resultar ser una bruixa, als que van vencer fàcilment, per després agafar un merescut descans.
Sessió #52
Cronista assistent: El Dado Inquieto (Jo)
Vam deixar el grup de personatges dins una cova després de perdre a dos dels seus camarades a mans del ferotge drac vermell i a un tercer convertit en un personatge-carta-dron improvitsat, per tant en aquesta sessió vaig decidir que era el moment per introduir personatges nous (que dos havien mort incinerats i que un altre bàsicament depengués de les accions de la resta del grup no el feia molt atractiu).
Aixi que, després d'haver descansat en el cau de la bruixa, el grup va descobrir al nou personatge de Kris, una lladregota de nom Lia que va aparèixer lligada i coberta per una manta i que havía sigut capturada per la bruixa després d'haver aparegut “accidentalment” en el complexe subterrani després d'haver sigut succionada per una misteriosa llum blavos i estar vagarejant pel dédal de túnels i coves (recurs que he usat ampliament i que ja coneixereu si haveu seguit les aventures i desventures dels jugadors al blog).
Després d'alliberar-la i haver-la incorporat al grup els personatges jugadors es van veure atrets pels sorolls que indicaven l'inici d'un combat a una caverna propera, fet que els va dur a descobrir com un altre personatge nou estava a punt d'enfrontar-se a un monstre amb forma de brau cobert de plaques metàl·liques, que expulsava un alè verdós que no augurava res de bo i que en aquell moment s'abraonava trotant cap a ell.
|
|
Gorgon
Imatge original: File:Dnd Gorgon.png - Wikimedia Commons per Mariana Ruiz Villarreal (LadyofHats) (CC0 1.0) |
|
|
Errol Flynn
Imatge original: File:Errol Flynn1.jpg - Wikimedia Commons (Domini Públic) |
El monstre va resultar ser un gorgon, estremadament perillós i capaç de paralitzar a altres amb la seva alè (el que va fer amb Ecmo, Lia i Belacqua), però que pe sort Errol, el nou personatge d'Alex que també va resultar ser un clergue de Valion i germa de Flynn, l'anerior clergue del grup (notis aquí el joc de paraules amb el nom de l'actor Errol Flynn 😁), ajudar per la paladina Alanna, va poder acabar amb la bestia i treure'ls la maledicció que paralitzava a la resta de personatges jugadors.
Després d'haver-se presentat (i esbrinar que Errol, es clar, també havia aparegut en el lloc gràcies al maleida boira de centelleigs blaus), el grup es va veure atret pels udols del vent que emanava de l'altre caverna. Al entrar-hi van poder veure que el terra estava foradat per una profunda sima i que amb prou feines hi havia espai per passar i arribar a l'altra banda (on hi havia la entrada a una altre túnel), però el que els va cridar l'atenció va ser que sobre la sima, i a la mercè del vent, hi ha havia suspesa una esfera semitransparent i a dins hi havia presonera una noia amb roba una mica exòtica i trets una mica orientals que colpejava sense parar un estrany glif que es trobava flotant a la seva alçada (i que era el nou personatge d'Ero).
Observant tan estranya escena Belacqua va arribar a la conclusió que forces màgiques i sobrenaturals havien entrat en acció al lloc i que l esfera es trobava en mans d'un Elemental del Aire que la sacsejava d'un costat a l'altre, tot i que aquella situació no va durar gaire temps, ja que finalment la noia va aconseguir trencar el glif i la esfera que la empresonava es va disoldre ràpidament, fet que va posssibilitar que pogués baixar ajudad pel seu bastó, clavant-lo repetidament a la paret de la cova fins arribar al terra.
|
|
Than-Bi
Imatge original: Martial Artist. by BoxOfWant on Newgrounds (CC BY-NC-SA 3.0) |
|
|
Elemental d'aire
Air Elemental by jorgeArtwork on DeviantArt (CC BY-NC-ND 3.0) |
El grup finalment es va reunir i va decidir seguir endavant endinsant-se al túnel per el que era possible sortir de la cova amb la sima,però es van veure impulsats cap aquesta per una poderosa ràfaga de vent i per poc van caure cap a ella, fet que els hauria suposat quedar a la mercè de l'Elemental. Sortosament es van poder enfrontar a la criatura i finalment el druida Ecmo va conseguir vencer-la, lo que els va permetre descansar, obtenir nous tresors i fer les pertinents presentacions amb el nou personatge, que es deia Than-Bi i va resultar ser una mística experta en arts marcials que va arribar a un lloc tan recòndit gràcies a, oh sorpresa 😁, una misteriosa broma blavosa i ser capturada com els altres personatges nous per la bruixa que havía sigut vençuda a la sessió anterior.
Sessió #53
Cronista assistent: El Dado Inquieto (Jo)
La sessió anterior havia acabat amb els nous personatges jugadors ja integrats en el grup i disposats a seguir endavant després de descansar a la cova on s'havien enfrontat al gorgon.
Amb l'ajuda del mapa que havien obtingut en sessions anteriors van arribar finalment a una altra cova en la que també van trobar una entrada decorada amb un cap demoníac, però aquest cop dels seus ulls fluia una extranya boira que cobria la grotesca boca que feia d'entrada i que sense cap mena de dubte els portaria a nous perills...
|
|
Túnel de lava
Imatge original: Free Stock Photo 5529 thurston lava tube | freeimageslive per Photoeverywhere (CC BY 3.0) |
Us penseu que es llançarien de cap al tema? Doncs serà que no, ja que abans van decidir seguir explorant una mica més i van descobrir un passadís de roca negra que de mica en mica anava agafant un color rogenc i començava a espeternegar sota els seus peus, per tant van decidir torna enrera i enfrontar-se de nou al cap demoníac, però no sense que abans Belacqua decidís cobrir el terra del passadis amb un encanteri de Teranyina, ja que la jugadora creia que podria ser útil en cas de que alguna cosa o algú els intentés seguir o que sorgís de sota de la roca negra (d'una manera o altra el possible perseguidor es veuria atrapat per la Teranyina).
Arribant de nou davant del cap el grup per un moment va dubtar en avançar, per tant Than-Bi va decidir recollir una pedra del terra i llançar-la cap a l'interior de la boca i, després de l'eco d'uns pocs rebots, sentir com xocava contra alguna cosa, que va emetre un potent rugit…
|
|
Quimera
CHIMERA by parin81270024 on DeviantArt (CC BY-NC-ND 3.0) |
Avisats que segurament elsesperava un monstre més endavant el grup es va endinsar en aquest nou túnel prenent totes les precaucions possibles… I van fer bé, ja que els estava esperant una quimera que els va atacar només veure'ls i a la que van aconseguir vencer mitjançant una Benedicció d'Errol, un Con de Fred de Belacqua i el precís cop fina d'Ecmo.
Després de desfer-se de tan perillós monstre el grup es va adonar que al seu cau era possible trobar les restes d'algunes de le seves víctimes, el que els va dur a descobrir pocions per Curar Ferides Lleus i Ferides Greus (que de ben segur els serien d'ajuda més endavant) i a pensar que no deixava de ser curiós que s'haguessin trobat un altre monstre amb forma de quimera (quelcom que havia passat a la sessió #47, en aquesta mateixa entrada).
|
|
Ombra
Imatge original creada per liftarn a Openclipart (Llicència) |
Explorant la caverna següent es van enfrntar a un èsser fantasmal (una Ombra) que semblava protegir una espasa que no els va inspirar massa confiança i que no es van atrevir a tocar un cop vençuda la criatura, per tant la van cobrir amb una manta i ben aviat se'n van oblidar i van seguir endavant fins arribar a una gegantina estança dominada per quatre grans corns que reposaven sobre carreus de pedra i, un cop més, unes grans portes dobles al fons de la caverna en les que en aquesta ocasió es podia llegir la següent inscripció:
“Que la veu de Penombra et reveli la veritat”
|
|
Corn
Imatge original escanejada per Kevin David Pointon a Openclipart (Licència) |
Era evident que per obrir les portes i seguir s'havia de bufar el corn correcte, per tant van estar una bona estona estudiant les inscripcions i dibuixos que hi havia tallats, fins arribar a endevinar quin era el correcte i segur (no, tampoc us diré quin era 😉).
Un cop obert el portal van observar que la cambra següent estava dividida en dos per un abisme insondable i que en l'exrem oposat havia una cornisa que els permetria seguir endavant un cop hi arribessin, però per aconseguir-ho havien d'usar una estranya pasarela formada per quatre illots flotants…
|
|
Un passeig pels nuvols
Floating Stairs by Shadoworen117 on Newgrounds (CC BY-NC 3.0) |
Evidentment els jugadors no van creure que passar a l'altre costat fos fàcil,per tant van començar a pensar en els estratègies més adequades per aconseguir-ho. Com part d'aquests preparatius disposarien de cordes i Belacqua va decidir usar el seu encanteri de Teranyina per anar cobrint un dels laterals de l'abisme i així poder disposar d'una xarxa de seguretat si queien o relliscaven. A més a més no pensaven passar tots a la vegada, per tant els primers serien Lia, Tan-Bi i Errol, que intentarien assegurar el pas dels altres un cop arribessin hi arribessin.
Quan ja van estar preparats Belacqua va llançar la primera Teranyina i el primer grup va començar a saltar d'un illot a l'altre, adonant-se que els illots no romanien estàtics al seu lloc i a mida que els trepitjaven baixaven lentament, fet que podia fer que els personatges caiguessin a l'abisme si no anaven amb compte i fallaven alguna de les seves tirades (de fet Than-Bi va estar a punt de relliscar i Belacqua va estar a punt de llançar Caiguda de Ploma sobre ella per evitar el que segurament seria una mort segura). A més a més també van notar una estranya sensació, com si l'abisme volgués absorvir-los...
Un cop el primer grup va haver passat es van dedicar a estendre les cordes per ajudar a la resta i aquests es van disposar a seguir-los, aconseguint Alanna i Belacqua passar sense problemes, però Ecmo va relliscar en el quart i últim illot de pedra, aconseguint amb prou feines agafar-s'hi i penjant sobre l'abisme…
Qué passarà a les properes sessions?
Com s'acostuma a dir:
Continuarà...
Els elements gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de
Freepik and Openclipart.
Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English
No hay comentarios:
Publicar un comentario