Páginas

lunes, 23 de septiembre de 2019

Caixa Negra: La Llamada de los dioses - Sessió 36

Amb aquesta entrada continuo amb el diari de campanya de La Llamada de los dioses que estic arbitrant per al meu grup de joc habitual de La Cofradía del rol, per llegir les sessions de campanya anteriors podeu seguir aquests enllaços: #1 #2 #3 #4 #5 #6 #7 #8 #9 #10 #11 #12 #13 #14 #15 #16 #17 #18 #19 #20 #21 #22 #23 #24 #25 #26 #27 #28 #29 #30 #31 #32 #33 #34 #35

Imatge composada per 2 fotografies (1 i 2)
de la estatua de bronze Lleó que camina
(The Friedsam Collection, MET) (CC0 1.0)

Com sempre recordar-vos que es probable que us trobeu spoilers, per tant si estéu jugant la campanya o aneu a fer-ho es probable que no volgueu llegir més enllà d'aquest punt (o sí, ves a saber).

Per redactar la crònica d'aquesta sessió de joc vaig comptar amb l'ajuda d'Ero, que va exercir de cronista assistent durant el seu desenvolupament.

Al finalitzar la sessió anterior havia deixat als personatges en una situació que els semblava una mica perillosa, ja que just abans d'acabar van sentir uns brams gens tranquilitzadors que s'apropaven i que Flynn va aconseguir identificar com pertanyents a osos de les cavernes que venien ràpidament, i que ben aviat van descobrir que estaven siguent atiats contra ells per un os mussol força gran.

Imatge composada per imatges de
la categoría Osos de Pngimg.com
(Pngimg.com License | CC BY-NC 4.0)

Short faced owlbear by Kaek (CC BY-NC-ND 3.0)

En el combat que es va produïr a continuació van aconseguir fer lluIr les seves habilitats, ja que Hassba va aconseguir un atac amb resultat crític al atacar un dels osos (ja ho sabeu: un 20 natural al llançar el D20, fet que implica que a més a més d'encertar el seu objectiu també li va fer el doble de mal) i Belacqua no va dubtar a usar el seu encanteri Tempesta de Gel contra les besties mentre Flynn Beneia a tots, fet que sense cap mena de dubte va ajudar a Alanna a acabar amb l'ós mussol i dos dels osos i a Lena i Hassba amb els altres dos.

Després d'aquest exitós combat el grup va decidir seguir el rastre dels osos fins al seu cau, això els va permetre trobar el tresor allí guardat i, el més important, els vials de Guarir Ferides Greus i Guarir Maledicció que de ben segur els poden ser d'utilitat més endavant.
Eastern door of the tomb of Nawab Bahadur Khan by
M Umair Astro

(CC BY-SA 3.0)

Després d'aquest descobriment els personatges van seguir amb la seva exploració i amb l'ajuda del mapa que havien obtingut a la sessió #23 van aribar fins a una porta darrera la qual, segons les indicacions del mapa, existien dos túnels paralels que conduien fins a una cambra de planta circular que els semblava prou curiosa com per investigar-la més detingudament.

Però el problema era obrir aquella porta ja que no semblava tenir cap pany, i a més a més Belacqua va detectar un parell de coses que no van deixar gaire tranquil al grup: que més enllà de la porta una gran màgia estaba fent els seus prodigis i que la porta tenia algun tipus de trampa associada...

Luna es va dedicar a estudiar la situació durant uns breus instants i va arribar a la conclusió que la porta es podia obrir manipulant els 5 forats situats al fons de l'obertura (que sense cap mena de dubte correponien als dits d'una mà humana) d'una placa que es trobava a la paret.

Hassba, que al ser un assassí també podia mirar de desactivar trampes, va intentar anular el mecanisme sense aconseguir-ho (ja se sap que no sempre aconsegueix les seves tirades), per tant va recorrer a una altra estratagema i va treure de la bossa de Mary Poppins el braç de Wooster, que els havia acompanyat en part del seu recorregut per les catacombes dels malvats clergues de Penombra (i que a la sessió #30, a més a més d'haver-li tallat el braç, també havia sigut petrificat per la mirada d'una medusa), per introduir els dits de la mà del barbar i que no els hi passés res als seus...

Però és clar, no tot anava a ser tan fàcil, ja que fer-ho així evitava que pogués palpar correctament el mecanismo d'obertura i no aconseguia res, per tant al final es va veure obligat a intentar-ho amb la seva pròpia mà... i tot i que va sofrir mal per talls als dits va tenir sort de no perdre-la.

Dietmar Rabich / Wikimedia Commons /
“Winterswijk, Jacobskerk -- 2017 -- 0234” / CC BY-SA 4.0

I qué es va trobar el grup després d'obrir la porta? Doncs els dos túnels que apareixien al mapa, però amb unes inscripcions que pr descomptat complicaven les coses:

"El temps passa de pressa"
"El temps passa lentament"


Quin de tots dos túnels havia de ser el correcte? (o el menys perillós pel grup...). Per esbrinar-ho van intentar detectar algun rastre de petxades que els suggerís quin dels dos túnels era usat pels habitants del complexe subterràni, pero no ho van aconseguir, per tant van haver de pensar una altra cosa.

Va ser en aquell moment quan Belacqua va recordar que Hassba havia aconseguit esbrinar (a la sessió anterior) que els medallons amb forma de lleó bicèfal estaven relacionats d'alguna manera amb la fluïdesa del temps, per tant els personatges van preparar el pla següent:

Flynn y Alanna van agafar els medallons (un cadascún) i la resta dels personatges es van disposar a acompanyar-los fent fileres i agafant-se de la ma o tocant l'espatlla del company que tenien davant (sí, com ho farien els nens de col·legi que van d'excursió), amb Flynn anaven Belacqua i Lena i amb Alanna anaven Luna i Hassba i es van endinsar per un dels túnels... (no, no us diré quin 😜).



I qué és el que va passar? Doncs unes coses una mica rares, ja que per als portadors dels medallons el temps els va semblar que passava molt lent... a més a més de predre punts de Constitució i de Força de manera temporal, pero el més gru es que la resta del grup va perdre tots dos punts de manera permanent.

Veient que transitar pel túnel era potencialment perillós van decidir retrocedir i es van topar de cara amb dos clergues de Penombra que just acabaven d'entrar a la cambra (i que lògicament es van sorprendre bastant al trobar un grup d'estranys). En el combat que va seguir a continuació els personatges jugadors es van encarregar ràpidament de tan inoportuns convidats gràcies a la Benedicció que Flynn va llançar sobre els seus camarades i el Projectil Màgic de Belacqua, que els va permetre que tots dos sacerdots duien amb ells uns altre dos amulets en forma de lleó bicèfal i una bossa plena de monedes d'or.

Al considerar que endinsar-se dins del túnel escollit tenia les seves conseqüències el grup va decidir que seria millor deixar-ho per més endavant i els personatges van sortir de la càmara per explorar les proximitats arribant fins a una cova propera de la que sorgia una fortor indescriptible... i on van trobar un gran cúmul d'ossos coberts de fragments de pell i muscles en avançat estat de descomposició. Els ossos, d'homes i nans, segurament eren d'aquells que s'hacien oposat als plans dels seguidors de Penombra, qui sap si entre els cadàvers hi havia les restes d'algun dels seus companys d'aventures que havien mort pel camí (però això no els va impedirbuscar entre les restes i descobrir 2 vials amb pocions per Curar Ferides Greus).

Després d'aquest funest descobriment van seguir explorant les coves properes, enfrontant-se a una tropa d'orcs (que no va tenir res a fer gràcies a la recent adquirida capacitat de levitar de Flynn, un encanteri de Dormir de Belacqua i un oportuna "migranya" que va permetre que la resta del grup els espatxés sense gaires problemes) i a una altra de kobolds, que van ser enganyats arterosament per Belacqua gràcies a la túnica sacerdotal amb l'ull sagnant de Penombra que vestia i el seu aspecte viril (conseqüència del canvi de sexe degut a les cartes de fortuna màgiques de sessions anteriors) per després ser massacrats a traició per la maga semielfa amb un llançament del conjur Tempesta de Gel.

Qué passarà a la propera sessió?

Com s'acostuma a dir:

Continuarà...


Els elements gràfics que acompanyen aquesta entrada i que no han sigut acreditats están creats a partir d'elements de


Aquesta entrada tambè està disponible en els següents idiomes:
Castellano English

No hay comentarios:

Publicar un comentario